Mariúpol lluita “fins al final”
Rússia exigeix als darrers defensors de la ciutat la rendició si volen viure i Ucraïna respon que les seves forces continuaran combatent
El president ucraïnès avisa que no cedirà territoris de l’est del país per posar fi a la guerra amb Rússia
La guerra va complir ahir 53 dies amb l’atenció centrada a la ciutat de Mariúpol, després que la matinada de dissabte a diumenge l’exèrcit rus hagués exigit als defensors d’aquest enclavament portuari situat al mar d’Azov la seva rendició. El cap del Centre de Control de Defensa Nacional de la Federació Russa, el coronel general Mikhaïl Mizintsev, els va donar un ultimàtum de set hores –de les sis de la matinada a les dotze del migdia d’ahir, hora catalana– per deposar les armes i a canvi els va assegurar que se’ls perdonaria la vida.
L’ultimàtum va ser rebutjat de ple per Kíiv. El primer ministre d’Ucraïna, Denís Xmihal, va assegurar que els soldats ucraïnesos “lluitaran fins al final” a l’assetjada Mariúpol, per la qual cosa va descartar la capitulació exigida per Rússia.
“La ciutat no ha caigut. Encara hi són els nostres soldats i lluitaran fins al final. Per ara, continuen a Mariúpol”, va afirmar Xmihal en una entrevista amb la cadena nord-americana ABC.
En el tancament d’aquesta edició no hi havia notícies de la ciutat situada a la regió prorussa de Donetsk i un dels principals objectius de les forces russes en el seu esforç per aconseguir el control total de la regió del Donbass i establir un corredor terrestre a l’est des de l’annexionada península de Crimea.
Segons informes militars russos, els darrers defensors de la ciutat s’haurien refugiat a l’interior de les instal·lacions de la metal·lúrgia Azovstal, una de les més grans d’Europa. L’ajudant de l’alcalde de Mariúpol, però, va precisar que també hi ha combats en diversos punts de la ciutat, contradient així l’exèrcit rus, que dissabte va assegurar tenir controlada tota la zona urbana.
La situació a la ciutat portuària va ser qualificada de terrible pel ministre ucraïnès d’Afers Estrangers, Dmytro Kuleba. En una entrevista a la cadena nord-americana CBS News, Kuleba va dir que Mariúpol pot ser una línia vermella en les negociacions de pau, però va indicar que des de fa setmanes no hi ha cap contacte d’alt nivell amb Moscou.
Invitació a Biden
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ahir va parlar amb el president nord-americà, Joe Biden, a qui va convidar a visitar el país, va assegurar en una entrevista a la CNN que Ucraïna no cedirà territori a l’est per posar fi a la guerra amb Rússia. A l’est d’Ucraïna hi ha la regió del Donbass, controlada pels prorussos, i dies enrere el Kremlin va assegurar que no aturaria l’ofensiva fins a controlar aquesta zona. Zelenski va afirmar, però, ahir que l’exèrcit ucraïnès està preparat per lluitar pel Donbass: “Aquesta batalla podria influir en el curs de tota la guerra.” I, en aquesta pugna pel Donbass, Mariúpol és clau.
Però a banda de la situació estratègica de la ciutat, a la riba del mar d’Azov, la seva caiguda a mans russes permetria a Vladímir Putin vendre la invasió com un èxit davant dels seus, després que a punt de complir-se tres mesos d’invasió no ha aconseguit controlar cap gran ciutat. Al fet de no haver pogut superar almenys fins al tancament d’aquesta edició la resistència ucraïnesa a Mariúpol després de sis setmanes de setge, cal sumar-hi el fracàs pel control de Kíiv. A tot això, cal sumar-hi la pèrdua del Moskva i les sancions internacionals.
Durs atacs a Khàrkiv
En la jornada de guerra d’ahir, les forces russes van colpejar Kíiv i la localitat de Brovary, a l’extraradi de la capital ucraïnesa. També van atacar les ciutats de Zolote i Sievierodonetsk, a l’est, i es van acarnissar especialment amb Khàrkiv, on un atac rus va deixar almenys cinc morts i 13 ferits. Un dels míssils va impactar contra la cuina solidària associada al xef José Andrés i la seva organització humanitària internacional World Central Kitchen.
El Kremlin veu “riscos” a l’Àrtic
Rússia està “preocupada” per l’augment de l’activitat de l’OTAN a l’Àrtic i veu riscos “d’incidents no desitjats” a la regió, segons va dir a l’agència russa TASS l’ambaixador general del Ministeri de Relacions Exteriors rus, Nikolai Korchunov. “El recent augment de l’activitat de l’OTAN a l’Àrtic és motiu de preocupació. Un altre exercici militar a gran escala de l’aliança es va dur a terme al nord de Noruega. Segons la nostra opinió, això no contribueix a la seguretat a la regió”, va dir Korchunov, segons el qual l’activitat augmenta el risc “d’incidents no intencionats”. Korchunov, que no va especificar a quin tipus d’incidents es referia, hi va afegir que, si Suècia i Finlàndia s’unissin a l’OTAN, danyaria la seguretat i la confiança a l’Àrtic.
