Discussió jurídica enmig de la guerra
Els experts discrepen sobre si les atrocitats comeses per l’exèrcit rus a Ucraïna entren en la categoria de genocidi
Washington i Kíiv posen l’accent en el propòsit de Putin de liquidar la identitat ucraïnesa
La Convenció de l’ONU del 1948 exigeix la “intenció de destruir, de manera total o parcial, un grup com a tal”
Joe Biden i Volodímir Zelenski, presidents dels EUA i d’Ucraïna, han acusat Putin de genocidi a Ucraïna després de constatar les atrocitats comeses per les tropes russes en localitats com ara Butxa, a la regió de Kíiv. La llista de crims imputats a les forces invasores és llarga: execució de civils, tortures, violacions sexuals, desaparicions forçoses... Però hi ha dubtes entre els experts jurídics que aquests crims encaixin en el delicte de genocidi, tal com el defineix la Convenció de l’ONU redactada el 1948 després de l’Holocaust, l’extermini de 6 milions de jueus durant la Segona Guerra Mundial. Per la Convenció, són genocidi tots aquells crims que es cometen “amb la intenció de destruir, de manera total o parcial, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal”.
El genocidi és difícil de provar, ja que requereix demostrar aquesta “intenció” de destrucció. No és estrany, en aquest sentit, que fins ara la justícia internacional només n’hagi condemnat tres casos: les matances perpetrades pels khmer rojos cambodjans contra la minoria Cham i contra vietnamites durant els anys 70 (1,7 milions de morts); l’extermini de tutsis a Ruanda el 1994 (800.000 morts) i la massacre de 8.000 homes i nois musulmans a Srebrenica (Bòsnia), el 1995. “Sí, en dic genocidi perquè cada cop es fa més evident que Putin simplement intenta esborrar la idea de ser ucraïnès”, va declarar Biden per defensar-se de les crítiques sobre l’ús d’aquest terme. Acadèmics com ara Eugene Finkel, professor d’afers internacionals a la universitat Johns Hopkins, donen la raó al president nord-americà. L’exèrcit rus a Ucraïna “no només mata gent, sinó que apunta contra un grup nacional concret”, sosté en unes declaracions a la BBC. Finkel destaca la justificació que fa Moscou de la guerra: “L’objectiu és la desucraïnització... no posen el focus en l’estat, el posen en els ucraïnesos”, un fet que provaria el “propòsit” que exigeix la Convenció del 1948 per poder parlar de genocidi: “No es tracta només de destruir l’estat[ucraïnès], sinó de destruir una identitat” nacional, sentencia. En la mateixa línia s’expressava dijous el Parlament ucraïnès: “Les accions comeses per les forces armades de Rússia són més que una agressió bèl·lica, ja que persegueixen l’objectiu de destruir de manera sistemàtica el poble ucraïnès i la seva identitat, i desposseir-lo del dret a l’autodeterminació i al desenvolupament independent.”
Però no tothom ho veu així. És el cas de Jonathan Leader Maynard, professor de política internacional al King’s College de Londres, citat també per la BBC, per qui encara és aviat per fer entrar els crims russos a Ucraïna dins la categoria de genocidi. “Podria ser que aquestes atrocitats fossin genocidis o que poguessin derivar en futurs genocidis, però les proves no són prou sòlides encara.”
Com Finkel, també Maynard para atenció en la retòrica de Putin i la seva negació d’Ucraïna com una nació independent amb dret a existir. Aquestes paraules demostren “una manera de pensar genocida” i hi ha la possibilitat que discursos com aquests incrementin el risc de genocidi, admet, “però no podem assumir automàticament que aquesta retòrica porti a accions sobre el terreny”.