Rússia bombardeja Lviv amb míssils disparats des de la Mar Negra, segons Kíiv
Alguns dels projectils han impactat als voltants de l’aeroport i han afectat les instal·lacions de la planta de reparació d’aeronaus
ACNUR tem que el bombardeig revifi l’èxode de refugiats ucraïnesos
-
Una columna de fum s'eleva damunt després dels atacs, aquest matí a Lviv EFE. -
VÍDEO: Rússia ataca Ucraïna. EPA
Rússia ha bombardejat aquest divendres per primera vegada la ciutat occidental ucraïnesa de Lviv amb sis míssils de creuer llançats des d’un submarí situat a la Mar Negra, segons un informe militar que recull l’agència local Interfax-Ukraine.
El document indica que “segons dades preliminars, sis míssils de creuer, possiblement X-555, han estat disparats des d’un submarí a la Mar Negra”.
Dos d’aquests míssils de fabricació russa, amb una autonomia màxima de 3.000 quilòmetres, han estat destruïts a l’aire pels sistemes antiaeris del comandament occidental ucraïnès. La resta han impactat a prop de l’aeroport de Lviv, segons l’informe.
Hores abans que es conegués l’informe, l’alcalde de Lviv, Andriy Sadovyi, ha informat que l’Exèrcit rus ha bombardejat aquesta nit els entorns de l’aeroport d’aquesta ciutat, que s’ha convertit en el punt de pas de la majoria dels ucraïnesos que fugen cap a la Unió Europea (UE) entrant per Polònia.
“Els míssils Rashist han impactat en l’àrea pròxima a l’aeroport de Lviv”, ha explicat Sadovyi al seu compte de Telegram. “Diversos míssils han caigut a la planta de reparació d’aeronaus. Els seus edificis han estat destruïts pels impactes [dels míssils]. El treball en aquesta planta s’ha aturat amb anterioritat, per la qual cosa no hi ha víctimes”, va detallat. Segons l’alcalde, la zona atacada no és al cor de l’aeroport, però els bombardejos han danyat els edificis annexos a les instal·lacions aeroportuàries.
Sadovyi ha afegit que ara s’analitza l’incident i ha recomanat a la població que segueixi les instruccions de les autoritats locals i busquin refugi quan escoltin les alarmes aèries. A més, ha demanat que no publiquin fotos de les zones atacades.
Temor a una nova onada de refugiats per l’atac a Lviv
Efe
El bombardeig sobre Lviv, una ciutat que fins ara havia quedat allunyada dels atacs i que ha acollit més de 200.000 desplaçats de l’est del país, podria provocar una nova onada de persones que fugen cap a Polònia i altres països veïns d’Ucraïna, ha advertit aquest divendres i l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR).
“Si hi ha una escalada del conflicte a la ciutat i la seva rodalia, es produiran nous moviments de població cap a la frontera”, ha advertit el portaveu d’ACNUR Matthew Saltmarsh en una roda de premsa virtual des de la frontera polonesa.
Els refugiats ucraïnesos que han viatjat a altres països des de l’inici de la guerra han augmentat avui a 3,27 milions. Polònia, té frontera amb Ucraïna a només 80 quilòmetres a l’oest de Lviv, ha acollit a més de dos milions d’aquestes persones que fugen de la guerra i la catàstrofe humanitària, segons ACNUR.
Saltmarsh va assenyalar que en els últims dies el flux de refugiats a la frontera entre Polònia i Ucraïna s’havia estabilitzat i “molts ucraïnesos havien cercat la seguretat de Lviv”, que avui ha rebut l’impacte de míssils de creuer prop de l’aeroport local.
El portaveu d’ACNUR ha alertat que les necessitats humanitàries a Ucraïna, amb milions de desplaçats interns, i els països d’acollida estan “augmentant exponencialment”, i ja són 13 milions de persones que necessiten ajuda humanitària i assistència.
“Moltes persones segueixen atrapades en zones on el conflicte està escalant, i amb la interrupció dels serveis essencials no poden accedir a necessitats bàsiques que inclouen aliments, aigua o medicaments”, ha indicat. La situació és especialment dramàtica en ciutats assetjades com Sumi o Mariúpol.
A la ciutat portuària d’Odessa les autoritats han demanat ajuda alimentària per a uns 450.000 habitants. En localitats de la regió de Donetsk unes 200.000 persones no tenen accés a aigua potable, ha assenyalat Saltmarsh.
ACNUR va alertar a l’inici de la invasió russa d’Ucraïna que la xifra de refugiats per aquest conflicte en altres països pot arribar als quatre milions i la de desplaçats interns es pot apropar als set milions.
La crisi de refugiats ucraïnesos és la pitjor que viu Europa des del final de la Segona Guerra Mundial i ja supera els 2,4 milions de desplaçats que es calcula que van generar les guerres a l’antiga Iugoslàvia durant la dècada dels 90 del segle passat.
