La cacera de les pancartes
Les juntes electorals van prohibir cartells i actes de suport als presos polítics per les 177 denúncies d’Impulso Ciudadano, Cs i Vox
A Ripoll van fer retirar la paraula “Democràcia” i a Sant Joan de Vilatorrada van deixar-hi les estelades
L’entitat propera a Cs, Impulso Ciudadano, n’ha fet la seva lluita
Els actes de l’ANC han estat l’altra gran diana de les juntes electorals
Una de les derivades que ha acompanyat l’anomenat procés independentista és l’increment de l’activitat de la magistratura, també la que regula el règim electoral. Les diverses juntes electorals, uns organismes jeràrquics de l’administració electoral formades per magistrats, juristes o catedràtics de dret que han de garantir els principis d’objectivitat, respecte als principis d’igualtat o transparència als comicis, han agafat molt protagonisme i, probablement, han arribat al punt màxim de visibilitat amb la pandèmia a l’hora de resoldre qüestions relacionades amb el dispositiu extraordinari que ha generat, però han tingut un protagonisme sostingut a Catalunya des de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 2017 i la proliferació de llaços grocs de totes formes i mides arreu reivindicant la seva posada en llibertat, que va anar en augment quan van entrar a la presó la resta d’independentistes. Va ser el PSC qui va fer la queixa a la Junta Electoral toral Central (JEC), que el va prohibir als membres de les meses, apoderats i interventors, i des d’aleshores la persecució de llaços, pancartes i actes de suport als presos polítics no ha parat de créixer.
Un dels moments àlgids de la JEC va ser el 2019 per la denúncia de Cs, just abans de les eleccions espanyoles, l’abril del 2019, per la pancarta a la Generalitat Llibertat presos polítics i exiliats, que acompanyava un llaç groc i que el president Quim Torra es va negar a retirar. El resultat final, la seva inhabilitació el 28 de setembre passat, que ha desembocat en aquestes eleccions; uns comicis en què les juntes electorals de zona estan requerint ajuntaments, consells comarcals i entitats a retirar tota simbologia de suport als presos polítics, gairebé sempre a instàncies de Vox, Cs i l’associació Impulso Ciudadano, l’entitat que va presentar el recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Torra el juliol del 2019 per l’afer de la pancarta, i que també va recórrer contra l’últim decret del govern, que volia suspendre aquests comicis del 14-F per l’evolució de la pandèmia.
177 denúncies
Aquesta entitat, propera a Cs, va iniciar el 12 de gener la campanya Sin trampas per denunciar a les juntes electorals el que consideren símbols partidistes i van presentar 177 denúncies amb fotografies d’edificis i espais públics: 97 a la demarcació de Barcelona; 57, a Girona; 15, a Lleida, i 8, a Tarragona. La mateixa entitat explica que la resposta de les juntes de zona no va ser homogènia i sol·licitava un protocol únic. Algunes van aplicar el que va dictaminar la JEC i ho van notificar als alcaldes, la Policia Municipal o els Mossos; d’altres, com ara la de Berga o la de Figueres, van fer el requeriment d’ofici a tots els ajuntaments perquè retiressin aquesta simbologia, i es queixaven que en les de Vic o Olot no havien fet res, en la data del 5 de febrer. En qualsevol cas, informaven que en 90 municipis les juntes electorals de zona n’havien demanat la retirada i destacava les d’Amer, poble de l’expresident Carles Puigdemont (JxCat), i de la Roca del Vallès, d’on va ser alcalde el socialista Salvador Illa. Un cop acabi la campanya, l’entitat té previst fer un informe d’anàlisi per enviar a les institucions de l’Estat i a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, que assisteix i aconsella estats en afers constitucionals.
Rectificació
La majoria d’actuacions han estat per fer retirar pancartes a Tarragona (on s’havia tornat a penjar circumstancialment els dies que la cita electoral havia passat al 30-M), Lleida, Figueres, Llavaneres, Reus, Palamós, Celrà i un llarg degoteig –encara ahir mateix ho anunciava, per exemple, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí–. En alguns casos la decisió s’ha recorregut en contra sense èxit i en d’altres, com a Sant Joan de Vilatorrada, sí que ha fructificat després que el govern (Alternativa per Sant Joan i el PSC) retirés estelades penjades en uns fanals per ordre de la junta de zona, a denúncia de Cs. Arran del recurs de les formacions independentistes, l’òrgan electoral va rectificar perquè les estelades “en realitat han estat posades en fanals i llocs atribuïts pel mateix Ajuntament a les forces polítiques”, deia la resolució.
Un altre cas sorprenent va tenir lloc a Ripoll, on van demanar de retirar una pancarta de la façana de l’ajuntament amb la paraula “Democràcia”, perquè per la forma i els colors “representa una simbologia associada a una formació política”. A Sant Cugat del Vallès van optar per girar la pancarta, com van fer en les espanyoles del 2019, però la queixa de Cs va provocar una resolució de la junta de zona i al final van acabar traient-la.
L’ANC desobeeix
Les mobilitzacions de l’ANC han estat aquesta campanya l’altra gran diana de les juntes electorals, que en canvi en permeten una avui al matí del sindicat policial Jusapol contra el que entenen com a abandonament del govern i per denunciar “un clima d’odi i atacs” contra ells.
L’ANC ja va deixar clar fa mesos que no aniria a favor de cap partit en concret, però sí que ha demanat el vot genèricament per a les llistes independentistes, i a més ha continuat organitzant accions i concentracions per denunciar la repressió de l’independentisme i l’existència de presos i exiliats polítics. Com que la llei marca que s’han de notificar abans –tot i que no sempre passa, especialment en municipis petits–, moltes han estat prohibides d’ofici per les juntes electorals, adduint que no eren permeses en època electoral. En la major part dels casos, però, l’entitat les ha fet igualment. “Ens han prohibit exercir drets humans, com ara el nostre dret a la manifestació i a la protesta cívica i pacífica, i nosaltres ens rebel·lem contra aquest fet; les concentracions es continuaran fent i nosaltres hi donarem ple suport”, deixava clar el vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, després de presentar mitja dotzena de recursos contenciosos administratius al TSJC per vulneració del dret a reunió. Dimarts va rebre la primera resposta per requerir-li formalitats que no havia complert en la presentació, un fet que n’allargarà probablement la resolució ja no tan sols fins passat l’acte, sinó fins passades les eleccions. De fet, lamenten que en algun cas la prohibició els hagi arribat poques hores abans, sense donar-los temps ni a poder presentar recurs.
“La junta electoral no fa prohibicions generalitzades, sinó d’actes en particular”, expliquen fonts internes consultades. Des del 28 de gener i fins dimarts se’n van suspendre almenys 17 arreu (a Vilanova i la Geltrú, Torelló, Corbera de Llobregat, Sant Joan Despí, Arenys de Munt, Cardedeu, Mataró, Vic i Sant Fost de Campsentelles, a més de diversos a Barcelona: al Fort Pienc, Sants, Gràcia i la Meridiana). A tot això, cal sumar, a petició de Cs, la prohibició d’exhibir una pancarta al pont de Pedra de Girona en què es demanava el vot per a partits independentistes. Van omplir l’ordre movent-la a altres espais o municipis, com també van fer a Badalona, aquí a exigències de l’Ajuntament. De fet, creuen que, tot al contrari del que pretenia, la prohibició ha animat a fer que l’acció s’hagi reproduït en molts municipis. La presidenta, Elisenda Paluzie, confirmava dimarts que la campanya “per fomentar el vot” continuarà fins avui. A l’ANC reivindiquen que el dret a manifestació passa al davant, tot i que admeten que podrien ser acusats de desobediència i afirmen estar disposats a assumir el càstig, que segons ells no hauria de passar de sancions econòmiques lleus.
