Les eleccions, encotillades al TSJC

La política catalana torna a estar sota la tutela de la justícia. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té sobre la taula, per ara, quatre recursos contra l’ajornament de les eleccions catalanes, fixades pel govern per al dia 30 de maig, segons va informar ahir el TSJC. En un dels quals se sol·licita al tribunal que adopti mesures cautelaríssimes, és a dir, que avui o en un termini de 48 hores –segons la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa– ha de decidir si acorda que la data electoral continuï sent el 14-F, sense esperar la resposta del govern. Està previst que avui l’alt tribunal català emeti una resolució sobre si accepta o no tornar a validar el calendari electoral del 14-F, amb terminis força encotillats. Mentrestant, el PSC, l’únic partit amb representació parlamentària que no va estar d’acord amb l’ajornament dels comicis al 30-M, va dir ahir que encara estudia la seva posició.

El primer dels recursos, per vulneració de drets fonamentals, va ser presentat la setmana passada per la formació animalista Pacma, quan encara es mantenia el 14 de febrer com a data de les eleccions catalanes. Ahir, el TSJC va rebre tres recursos més contra el decret que divendres passat va acordar ajornar les eleccions al 30 de maig, entre els quals, el d’un particular, que és qui ha sol·licitat que s’adoptin mesures urgents. Primer, la secció cinquena de la sala contenciosa ha de valorar si els recursos estan ben presentats per formalitzar-ne l’admissió a tràmit, ja que, si no són correctes, els pot descartar, sense entrar en el fons del debat de drets vulnerats.

Els últims dos recursos, per possible vulneració de drets fonamentals, han estat presentats per dues formacions polítiques. Lliga Democràtica, que al final no es presenta a les eleccions amb el PSC, va anunciar que és una de les formacions –no s’ha difós quina és la segona– que han presentat recurs contra l’ajornament electoral.

I Esquerra en Positiu, una força extraparlamentària que es defineix com d’ “esquerra no nacionalista”, va anunciar ahir que preveu presentar el seu escrit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les properes hores.

Per la seva part, la plataforma Impulso Ciudadano, propera a Cs, també va avançar ahir que presentarà un recurs contra la suspensió de les eleccions catalanes. Considera que si la situació sanitària impedeix la celebració dels comicis, s’haurien de buscar solucions que respectin el període electoral i, si escau, prorrogar els terminis, “però no desconvocar les eleccions”. En un comunicat, Impulso Ciudadano al·lega que el decret de desconvocatòria signat divendres pel govern “atempta contra els principis democràtics” i “atribueix a Pere Aragonès una competència per decidir sobre la data de les eleccions que no té absolutament cap base legal”. Així mateix, hi afegeix que el dret de participació dels ciutadans s’ha vulnerat, perquè el Parlament català s’ha dissolt de manera “indefinida”.

La plataforma insisteix que el vicepresident del govern en funcions de president “no pot ni desconvocar els comicis ni decidir la nova data per celebrar-los”. En la taula de partits de divendres passat, tots els grups, menys el PSC, al final van acceptar la nova data del 30-M. No obstant això, Impulso Ciudadano indica que la previsió d’eleccions per al 30 de maig “no suposa formalment la convocatòria perquè se celebrin ni cap compromís que s’acabin fent en aquesta data”. Per això, en el seu recurs sosté que “deixar passar aquest atemptat als principis essencials del sistema polític” suposaria “un perillosíssim precedent que podria ser aprofitat per altres governs per convertir en indefinida la dissolució dels parlaments”. La plataforma concreta que el recurs anirà plantejat a títol individual per membres de la junta directiva. Finalment, considera que el decret posa de manifest la urgència de reformar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). I aposta perquè la decisió de retardar unes eleccions per motius sanitaris sigui competència de l’administració electoral, i no dels governs, i que sigui sotmesa al control dels tribunals per via d’urgència.

Alguns partits, com els comuns, han criticat obertament el govern de JxCat i ERC per haver fet un decret de suspensió “fàcil d’impugnar als tribunals”. El govern insisteix que les eleccions s’han ajornat pel rebrot de la pandèmia de la Covid-19 i no pas per càlculs electoralistes, i davant la denúncia d’inacció. Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, piulava ahir que el govern havia fet cinc protocols, el desembre passat, i el dels locals electorals, al novembre. Hi detalla que en el protocol d’eleccions es van definir nou escenaris “aprovats per unanimitat de tots els partits”, i en dos dels quals es recollia l’ajornament de les eleccions. En un d’aquests casos es dibuixava l’escenari de restriccions de mobilitat, amb confinaments perimetrals i limitació de mobilitat nocturna com hi ha actualment, i davant “la situació sanitària de risc molt elevat per a la salut i desbordament del sistema sanitari, s’acordava l’ajornament de les eleccions i fixar nova data”. El segon cas, més extrem, preveu una situació de tancament total, amb confinament domiciliari, davant “la impossibilitat de celebrar eleccions per profunda crisi sanitària”, i es fixava un ajornament fins a “un canvi d’escenari.”

Ara, el govern ha de preparar un acurat informe per justificar l’ajornament electoral al TSJC, en el qual s’hauran de ponderar el dret a votació i el dret a la salut (especialment dels membres de les meses). La Loreg no preveu que es puguin ajornar unes eleccions ja convocades, però tampoc que no es pugui fer en una situació tan excepcional com l’actual.