Coronavirus
La represa de la cimera europea es torna a endarrerir per noves consultes
Els caps de govern d’Alemanya, França, Grècia, Itàlia i Espanya es reuneixen amb el president del Consell Europeu i de la Comissió Europea
La cimera s’allarga ja més d’un dia del previst
Les consultes entre els líders de la Unió Europa (UE) continuen aquest diumenge i endarreriran la represa de la cimera extraordinària que se celebra a Brussel·les des de divendres per pactar el fons de recuperació econòmica per pal·liar els efectes de la pandèmia de coronavirus.
“La sessió plenària no es reprendrà abans de les quatre de la tarda”, ha explicat a les xarxes socials Barend Leyts, el portaveu del Consell Europeu, Charles Michel. Estava previst que els 27 es tornessin a reunir aquest migdia.
Leyts ha informat que Michel s’ha reunit amb la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Emmanuel Macron; els primers ministres de Graècia, Kyriakos Mitsotakis; de Portugal, António Costa; d’Itàlia, Giuseppe Conte; i Espanya, Pedro Sánchez. També hi ha assistit la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen.
Michel també s’ha trobat aquest matí amb Sánchez, amb qui ha mantingut una extensa conversa sobre la nova proposta que ha presentat als líders europeus per intentar llimar diferències.
La cimera s’allarga ja més d’un dia del previst, un escenari que ningú descartava donat l’interès de la majoria de països per tancar un acord aquest juliol. Les línies que divideixen els socis europeus continuen enrocades i no s’han mogut substancialment. Les concessions que Michel ha proposat fins ara per superar les reticències dels anomenats països ‘frugals’ –Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca– no convencen aquests estats, que reclamen més retallades del pla i un control estricte de les ajudes.
Al final de la jornada de dissabte, segona dia de la cimera, els punts de bloqueig eren el volum del fons de recuperació (750.000 milions d’euros) i l’equilibre entre subvencions i préstecs, les condicions per aprovar els ajuts i els descomptes que reben alguns estats en la seva aportació al pressupost comunitari.
