Renegociació a la baixa

Esclata la batalla pels fons anticrisi. En la segona tanda de converses sobre el mecanisme per rescatar l’economia de manera conjunta, els líders europeus van passar ahir de temptejar el terreny al combat cos a cos. Una pugna que, ara per ara, estan perdent els més necessitats per la pandèmia, espanyols i italians.

Després d’una primera presa de contacte divendres en què van constatar les greus divisions entre els socis de la Unió Europea, el president del Consell Europeu, que modera les discussions dels líders, Charles Michel, va posar ahir al matí sobre la taula l’enèsima versió rebaixada del pla de recuperació per intentar convèncer el grupet ric de països anomenats frugals: Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca. No va tocar el volum total del paquet (750.000 milions d’euros), però va retallar els subsidis en 50.000 milions d’euros en favor dels crèdits, tal com exigien els nòrdics. Així, quedarien uns 450.000 en subsidis i 300.000 en crèdits. Per seduir els del sud, va augmentar la partida de les ajudes que anirà més directament als estats a canvi de fer reformes. Per contra, les transferències transeuropees en mans de la Comissió Europea quedarien minvades.

D’altra banda, va plantejar un control més estricte de l’accés als fons europeus donant dret a qualsevol país a qüestionar els plans de reforma d’un govern necessaris per obtenir els subsidis europeus. Una mena de fre d’emergència en cas que les polítiques d’algun executiu no agradin als socis.

Això, sumat a l’augment de les compensacions als contribuïdors nets de la Unió Europea, reforça l’oferta per atreure el vistiplau dels frugals a l’inèdit instrument de recuperació que injectarà diners a les economies més tocades per la pandèmia, especialment l’espanyola i la italiana, amb deute comunitari a llarg termini.

La nova proposta va desencadenar un seguit de negociacions bilaterals i conjuntes al llarg del dia que van arribar a un “punt mort”, segons les paraules del primer ministre italià, Giuseppe Conte, quan els nòrdics van forçar massa la màquina exigint encara més rebaixes a les subvencions. “Estem xocant durament amb Holanda i alguns frugals”, va lamentar ahir el responsable de la tercera economia de l’euro, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, es continuava mostrant optimista amb les negociacions, segons fonts diplomàtiques espanyoles. Conte admetia ahir a la tarda que les converses s’havien “complicat més del que estava previst” i que encara quedaven “moltes qüestions obertes”. Ben diferent ho veia el canceller austríac, Sebastian Kurz. “Ens estem movent en la bona direcció”, creia.

“No comparteixen la necessitat del pla”, li va recriminar Conte, recordant que el fons de recuperació en joc no només és per ajudar l’Estat espanyol, l’italià, el grec o el portuguès, sinó que és en interès d’Europa protegir una economia integrada i competitiva.

D’ençà que Brussel·les va donar barra lliure als governs europeus per rescatar públicament els sectors més afectats pels confinaments, països com Holanda o Alemanya han tret l’artilleria pesant amb enormes desemborsaments que els permetien els seus comptes sanejats. D’altres, com Itàlia, l’Estat espanyol o fins i tot França, altament endeutada, no tenen tant marge de maniobra.

D’aquí ve el fons de recuperació. Una eina ideada per equilibrar la recuperació a la Unió Europea, però que els socis rics no volen que es converteixi en caritat a canvi de res. Per la seva banda, al sud creuen que és imprescindible perquè la divisió amb el nord no faci saltar enlaire el club. Amb aquestes divisions encara coent entre els líders, ahir es va reprendre el diàleg a l’hora de sopar per constatar com de lluny estaven de l’acord. No es va posar sobre la taula cap altra proposta per construir un pont entre els dos bàndols enfrontats. A l’hora de tancar aquesta edició, els màxims responsables de dirigir el vaixell europeu allargaven la sobretaula per decidir si valia la pena un esprint final per trobar un acord entre avui i demà o deixar-ho per a més endavant.