Del totalitarisme a la llibertat
Docs Barcelona tanca demà la seva edició en línia amb ‘Forman vs Forman’, retrat del director d’‘Amadeus’
“El tema principal de totes les seves pel·lícules era la llibertat”, diu la directora
“Personalment em sento com Salieri: envejo Bergman, Fellini i Antonioni”, diu Milos Forman amb humor, quan parla d’Amadeus (1984), que li va donar per segona vegada els Oscar a millor pel·lícula i director, nou anys després d’Algú va volar sobre el niu del cucut. Un dels grans encerts de la biografia de Mozart va ser narrar-la des del punt de vista d’un Salieri embogit, devorat per l’enveja al jove compositor. El cineasta txec (1932-2018) s’hi refereix amb un sentit de l’humor que travessa tot el documental Forman vs Forman, producció txeca codirigida per Helena Treštíková i Jakub Hejna que demà clausura una atípica edició en línia del DocsBarcelona (està disponible a Filmin des d’avui dissabte a les 20 h fins al diumenge 31 a la mateixa hora).
Els dos films esmentats i tota la filmografia de Milos Forman tenen un tema en comú, segons ens explica la guionista i codirectora Helena Treštíková per correu electrònic: “El tema principal de totes les seves pel·lícules era la llibertat. Trobo aquest tema de diferents formes en tot el que va fer. Va transformar les seves experiències viscudes en règims totalitaris, en què va passar la seva infància i joventut, en una forma artística. Com que això mai no va ser explícitament el tema principal, les seves pel·lícules són més impressionants.”
Pares víctimes dels nazis
L’humor amb què s’expressa des de l’inici Milos Forman contrasta amb la dura infantesa que va viure, sota els règims nazi i comunista. La seva mare va morir a Auschwitz i el seu pare, a Buchenwald, acusats de participar en la resistència clandestina.
El film, que es va iniciar quan Milos Forman ja estava malalt (“va morir mentre encara estàvem treballant en el projecte”), és una producció de la televisió txeca i el canal francès Arte que reflecteix bé la profunda influència de les seves arrels: “He intentat mostrar als espectadors estrangers com va influir en la seva tasca i la seva vida la procedència de Milos Forman, des del lloc de naixement a Bohèmia fins a la turbulenta història del nostre país.” La mateixa cineasta va veure els primers films de Forman de petita. “Vaig decidir convertir-me en director de cinema gràcies a això”, confessa Trestíková.
El títol, amb ecos de combat de boxa, reflecteix que “la seva vida va estar plena de contradiccions; no parla d’un conflicte en el sentit real de la paraula, sinó que assenyala etapes molt diferents de la seva vida: l’orfe i perdedor versus el triomfador, el Forman txec versus el Forman americà...” La cineasta assegura que “era un home molt autèntic, mai va fer veure que fos algú diferent; era un home molt directe i obert.”
