De la galàxia al laberint i l’infern
Docs ofereix retrats de grans personalitats a ‘Winter Journey’, ‘Constel·lació Comelade’ i ‘Advocade’
Rodar el documental Constel·lació Comelade no ha estat una tasca fàcil, explica el cineasta mallorquí Luis Ortas (Palma, 1973), perquè “a Pascal no li agraden les càmeres, això forma part de la seva personalitat polièdrica i contradictòria”. La pel·lícula s’acaba de presentar al festival DocsBarcelona, que se celebra aquests dies en format en línia, a causa de la pandèmia.
“Feia molt de temps que era seguidor d’en Pascal Comelade, la seva música m’havia acompanyat durant molt de temps”, comenta Luis Ortas. Després de fer un documental amb Miquel Barceló, van parlar “d’un projecte que tenia, de pintar la cúpula de l’edifici de l’ONU amb vint ballarins i música de Pascal Comelade”. “Aquest projecte es va descartar, i finalment ells dos van fer una altre projecte, una performance amb la pintura fantasma”. Això va ser molt després, el 2017, i semblava una oportunitat per fer un documental sobre Barceló i Comelade, però “en Miquel havia fet darrerament molts documentals i n’estava cansat”, i, tot i que hi surt, se centra en la figura de Comelade.
Una constel·lació
El mateix Miquel Barcelona, el poeta Enric Casasses i els músics Pau Riba i Jaume Sisa són alguns dels artistes que apareixen en el documental, que gira al voltant de tres eixos: la performance que van fer Comelade i Barceló a Salamanca el 2017, la preparació del nou disc Deviationist Muzak (DiscMedi, 2019) i el concert de comiat que va oferir davant la catedral de Barcelona per la Mercè 2019. El títol, Constel·lació Comelade, té a veure “amb el que diu Jaume Sisa d’aquesta generació galàctica d’artistes catalans que es deixen dur més per la rauxa que pel seny”. “Vam veure que en Pascal podia formar part d’aquesta galàxia que defineix Sisa, però parlar de l’univers amb en Pascal com a centre, i d’aquí va sortir la idea que realment és com una constel·lació. Moltes vegades treballa en col·laboració, amb dues o tres estrelles al voltant. Té a veure amb la seva timidesa i la necessitat de tenir algú devora que sigui el centre d’atenció”La metodologia per fer aquest documental, de 53 minuts de durada, és “molt pascaliana, amb diferents formats de gravació, com Pascal, procurant que la tècnica i els instruments no siguin una imposició a l’hora de fer música”. De moment tenen previst passar per diferents festivals i després s’estrenarà a les televisions que hi han participat. “És el primer projecte amb totes les televisions de l’euroregió promoguda per la UE que ajunta Occitània, Catalunya i Balears”, explica Luis Ortas.
L’àmplia i variada oferta del DocsBarcelona permet gaudir aquests dies, a través de la plataforma Filmin, d’autèntiques joies com Winter journey (Viatge d’hivern), del director danès Anders Østergaard. En la seva darrera actuació abans de morir, el febrer del 2019, l’actor suís protagonitza una colpidora ficció disfressada de documental, en què encarna el pare de l’escriptor i músic Martin Goldsmith, músic de l’orquestra de la Lliga Cultural Jueva, al Berlín de finals dels trenta i inicis dels quaranta.
Advocada ‘del diable’
Igualment impactant i recomanable és Advocate, retrat de l’advocada israeliana Lea Tsemel, que defensa palestins –fins i tot acusats de terrorisme– en el laberint de la justícia israeliana. “He estat ascendida progressivament per la societat des d’advocada del diable fins a defensora dels drets humans”, diu la veterana lletrada, que manté l’esperança, encara que perd tots els casos. “Sempre veig la persona que hi ha darrere cada cas”, diu en el documental dirigit per Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche.
