“No som competència de les sales de cinema”

Ja fa 14 anys, el 2006 vàrem tenir la primera idea, durant el mundial de futbol d’Alemanya. En aquell moment ja vàrem pensar el nom de Filmin i el concepte inicial de plataforma de lloguer de pel·lícules, que era el principi de tot. La plataforma la vam fundar el 2007, i la tardor del 2008 vam llançar la plataforma amb una estrena simultània en sales i internet. Vam ser pioners, en això, amb Tiro en la cabeza, de Jaime Rosales.

Tot ens indicava el 2007 que part del consum aniria cap allà. Estàvem en un moment que iTunes començava amb el lloguer de cançons, però. A part de distribuïdors som espectadors i enteníem quin era el nostre entorn, i la primera decisió que vam prendre van ser crear una plataforma en línia només de pel·lícules i sèries independents i clàssiques. No vàrem buscar ser una plataforma de continguts hegemònica amb grans superproduccions, sinó un complement a això. I la segona decisió va ser llançar el servei de tarifa plana, vam ser dels primers d’Europa a fer-ho. La tercera va ser treballar molt a la part editorial, que l’usuari de Filmin se sentís acompanyat i veiés que hi havia un equip editorial que treballava molt recomanant els títols, com ens passava abans amb els videoclubs que ens agradaven o ara amb les llibreries que ens agraden.

Ara mateix tenim 14.500 títols, entre llargmetratges i sèries de televisió. Majoritàriament són europeus, jo diria que un 60%. També tenim produccions clàssiques nord-americanes. El catàleg de Filmin té diferents branques: els clàssics de tots els temps, tenim Billy Wilder, Hitchcock, Orson Welles... Tenim documentals, d’una gran varietat: gastronòmics, musicals, polítics, històrics... En tercer lloc, el cinema independent més premiat, des de Bergman i Rossellini fins a Cold War, que acabem d’estrenar. Tenim un catàleg molt gran de cinema infantil...

El nostre suport al català ja va començar fa uns anys, estrenant pel·lícules subtitulades i doblades al català. Però pensàvem que era important crear una plataforma que editorialitzés el contingut en català, no només que oferís els contingut en aquesta llengua, que també ho fan d’altres. Que fes col·leccions sobre la realitat del moment, especials, que treballés més l’entorn català de realitzadors, amb l’Acadèmia del Cinema Català... I aquí vam tenir la sort que el Departament de Cultura de la Generalitat i el conseller en aquell moment, el senyor Santi Vila, ens van donar suport per a aquesta idea i ens van donar un petit ajut que ens va permetre fer tota la inversió, que era molt gran. Vàrem desenvolupar aplicacions de televisió i mòbil específicament en català, no només és una traducció, és una editorialització, i això és clau. Hi ha 2.900 continguts en català, i naturalment, el subscriptor de Filmin.cat té accés a tot el catàleg, pot entrar a Filmin.es, on tot està en castellà però hi ha més títols. Ens ha ajudat molt la resposta molt positiva de la societat catalana cap a un projecte que, evidentment, entenem que ha de millorar i continua millorant.

A quin tipus de contingut destaquem, com el destaquem, en quins blocs, quins títols i subtítols hi afegim, quines col·leccions creem... Una de les claus de l’èxit de Filmin ha estat entendre molt la nostra realitat, el nostre entorn, saber dialogar amb el que esta succeint a la societat... Els canals i col·leccions es fan ressò de tot això. Com si maquetessis un diari, nosaltres maquetem el contingut en funció de les efemèrides i el que està succeint.

Primer ha estat per la complicitat dels accionistes que és gent del cinema que ens ha donat títols; per altra la complicitat banda distribuïdores com A Contracorriente o Filmax, que des del principi ens han acompanyat en aquest viatge. En segon lloc el talent de l’equip. I en tercer lloc el nostre subscriptor, que també ha estat prescriptor de Filmin. No dic tots, però molta gent ha recomanat Filmin a altra gent, i això és important per a nosaltres, perquè no teníem tanta capacitat d’invertir en màrqueting com altres. I finalment, ha estat clau el suport de la Unió Europea, som l’única companyia catalana i estatal que rep el suport i ha estat nomenada millor companyia en línia d’Europa pel programa Media de la Unió Europea. Sense el seu suport econòmic, Filmin avui no seria aquí.

Amb la Covid-19, a les plataformes se’ns han multiplicat el nombre de visionats. A nosaltres ens ha pujat el 50% el nombre de visionats, no el de subscriptors. Els que ja teníem veuen molt més contingut, perquè malauradament han tingut més temps, però no hi ha hagut un creixement exponencial de subscriptors. Però Filmin i altres companyies més grans ja anaven creixent els mesos abans. El confinament ha fet créixer un poquet més, però no gaire.

A curt termini està passant, és innegable i inevitable, però jo crec que a mitjà termini, tant de bo sigui a la tardor, es tornarà a una certa normalitat, i per normalitat entenc com estàvem al febrer, en què el consum en plataformes era alt, però també l’assistència a sales. Vam estrenar Parásitos una setmana després de l’Oscar, quan ja portava tres mesos als cinemes, i encara hi va estar un mes més i va recaptar tres milions més d’euros estant simultàniament en cinema i internet. Ja s’ha demostrat que no som competència de les sales de cinema, que la gent està acostumada a veure continguts en diferents espais. Que la gent deixarà d’anar al cinema ho estic sentint des del 2010. I el 2019, gairebé es va batre el rècord d’espectadors de cinema en sales.

Majoritàriament, cada vegada es consumeix més en smart TV, incloent-hi totes les marques i models, i Filmin estem a tots. Després vindria el consum a través del web, que està minvant, i finalment, a parts iguals, les tauletes i els mòbils, un 10% cada una. Sempre han sumat més o menys aquest 20% o 22%, en canvi abans era més alt el consum en web i ara és preeminent el d’smart tv, s’ha girat la truita.

Sí, és curiós que hi hagi gent que ara descobreixi que hi ha festivals en línia quan nosaltres fa deu anys ja en fèiem un. Nosaltres hem entès que havíem de seguir innovant i cercant nous camins i fa deu anys vam voler donar prestigi a l’estrena de pel·lícules per internet; llavors estava molt mal vist, si una pel·lícula arribava a Internet sense passar per sales es pensava que era perquè no tenia qualitat. Gràcies al festival, vam obrir una escletxa, una oportunitat a què creadors nacionals i europeus poguessin estrenar i tenir visibilitat. A dia d’avui, el festival té dues seus, la física, que fem a Palma, a Mallorca, i la part en línia. Aquest canvi el vam fer amb la intenció d’ampliar la nostra base de públic. Les plataformes en línia creiem que la seu física és necessària, i festivals físics creuen que el festival en línia els permet arribar a un nou públic. Tots tenim la mateixa ambició i objectiu, que més públic descobreixi les nostres propostes creatives. Per això ens hem d’aliar, i no fer-nos la traveta.