Les productores petites són clau en la crisi audiovisual

Cineastes catalans de diferents generacions, gèneres i estils coincideixen en la importància que tindrà per al sector audiovisual la supervivència de les empreses petites. Hem parlat amb quatre directors que ens han explicat en quin moment els ha arribat la crisi del coronavirus, quins efectes creuen que tindrà i com veuen el moment actual i el futur del sector.

Neus Ballús, directora de documentals i ficció

“Tot aquest canvi de tendència que hi havia hagut cap al consum de cinema a través de plataformes s’ha accelerat, en un moment en què el cinema com a experiència col·lectiva ja estava una mica tocat. Això em preocupa molt, per la possibilitat que es perdi una de les essències de per què fem pel·lícules. Però tinc l’esperança que revalorarem l’experiència humana col·lectiva. La sensació en aquest confinament és que estàs molt més venut a les dinàmiques del màrqueting i del capitalisme dels més grans, ets menys lliure en la tria del que vols fer, veure i consumir. Les cineastes que cuidem altres persones tenim menys temps per a projectes personals, això és molt evident. Les dones ho patirem especialment, i les empreses més petites també. El que em dona esperança és que hi haurà necessitat d’altres relats. Després de l’experiència, la gent necessitarà que repensem què vol dir tot això i que s’incorpori a les noves narratives. Aquí les dones hi tornarem a tenir un paper essencial. I la gent sense recursos també necessitarà donar el seu punt de vista. La diversitat serà molt important en el cinema que volem que sorgeixi. La cultura té més sentit i és imprescindible en aquestes circumstàncies.”

Ventura Pons, director, productor i exhibidor

“He hagut de suspendre el rodatge de La meva princesa asteca, no sabem quan el podrem continuar. Tinc escrita una altra pel·lícula que potser passarà primer. Estic fent el mateix que va fer el productor Paulo Branco, que tenia empreses de producció a Lisboa i París i es coproduïa ell mateix. Estic posant una empresa a Estònia i intentant fer el mateix que feia ell. És evident que aquesta crisi del coronavirus afectarà molt el sector, molt! I no sé qui podrà resistir. La gent ha hagut de fer ERTO, jo mateix n’he hagut de fer, només tinc dues persones treballant. Encara no he parlat amb ningú, no sé com afectarà les altres productores, que tenen tanta gent. No sé què passarà amb TV3. Si l’Estat ajuda Antena 3 i Telecinco, és que les altres televisions no existeixen?”

Roman Parrado, realitzador de televisió i cineasta

“Si hi ha alguna cosa positiva d’aquesta situació tan fotuda és que segurament la gent veu més televisió, però no sé si això té un retorn, perquè la publicitat de les televisions ha caigut en picat. Ara estic més al món de la televisió que al cinema, aquest any he estat cap de realització de Salvados, i jo crec que hi ha el risc que petites productores desapareguin. Les productores mitjanes i grans es recuperaran ràpidament perquè el consum audiovisual ha augmentat molt, de demanda n’hi haurà. Però si les petites productores fan fallida, la cosa trigarà més a recuperar-se. Jo tenia un projecte per rodar al juny i a veure si el podem rodar al juliol. Però sé de col·legues que els han ajornat projectes per a després de l’estiu. Si les productores tenen liquiditat, haurem passat uns mesos malament i ja està, però si fan fallida, aquests projectes moriran.”

Sergi Pérez, director i professor de cinema

“Parlo sovint amb la meva productora i estan a l’expectativa. Prefereixo no pronunciar-me, espero que sigui un sotrac i ja està. Per mi no ha estat res traumàtic, buscàvem finançament per a la meva propera pel·lícula, que es titularà El hombre sin talento, i això està parat ara mateix, estem en espera. Però jo he construït la meva vida que no depèn del cinema, soc professor i si trigo un any més a fer la segona pel·lícula, no passa res. L’ansietat que tenia de voler rodar de seguida que vaig acabar la primera se m’ha anat calmant.