La Generalitat denuncia una campanya contra els Mossos

El govern va denunciar ahir una campanya mediàtica per desacreditar l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els atemptats de Barcelona i Cambrils. “Em sorprèn que, havent-hi una amenaça difosa per Estat Islàmic, la preocupació d’alguns mitjans de comunicació sigui disminuir la feina dels Mossos d’Esquadra”, va declarar el conseller d’Interior, Joaquim Forn. L’executiu va negar ahir que el cos policial tingués una comunicació oficial amb la policia belga, després que diversos mitjans de comunicació avancessin que un agent de policia del municipi flamenc de Vilvoorde (Bèlgica) havia fet arribar el 2016 a un comandament dels Mossos la seva inquietud per si l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, tenia vincles amb el terrorisme, coincidint amb una estada al país durant la qual buscava feina com a imam. El govern va precisar que era una comunicació “informal” a través de correu electrònic, que no contenia cap “advertiment” de la policia belga i que el responsable dels Mossos havia respost que no els constava que estigués investigat ni fos perillós. La informalitat de la comunicació es deu al fet que els dos agents es coneixien.

En el correu electrònic, fet públic per Efe, l’agent belga s’expressa amb informalitat i demana al policia català que indagui sobre Es Satty, i l’informa que s’està plantejant desplaçar-se al febrer a Barcelona, on està casat. El mosso, després de buscar en la base de dades de la policia catalana, li respon que no els consta cap dada sobre l’imam, si bé sí que hi figura una persona amb el seu mateix cognom i de nom Mustafa, que va ser investigat el 2006 en el marc d’una operació contra el gihadisme en una mesquita de Vilanova i la Geltrú. De fet, segons van assegurar el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), l’imam era deixeble d’un dels detinguts en el marc de l’operació Xacal I de la Policía Nacional el 2007. Ho revelaven en el comunicat de dimarts en què criticaven la vulneració dels acords de cooperació i dels mecanismes de coordinació policials en matèria terrorista. A més, l’imam havia estat a la presó per tràfic de drogues. El SUP considera que els Mossos haurien hagut de contactar amb el Citco (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), i així ho va piular a Twitter. De fet, el sindicat policial espanyol va tornar a criticar que els Mossos no demanessin a la policia espanyola els antecedents d’Es Satty. “Prement un botó li reenviem l’historial. Així de senzill”, va declarar a El Plural el portaveu del SUP, Ramón Cossío.

Forn, per la seva banda, va recordar que els Mossos “no poden tenir relació directa amb policies de fora”, de manera que si hi hagués hagut una comunicació formal s’hauria hagut de fer a través del Ministeri de l’Interior. Abans que transcendís l’existència d’aquest intercanvi informal d’informació, el govern espanyol havia negat que cap institució belga hagués informat sobre l’imam, contradient l’alcalde de Vilvoorde, que havia assegurat que havien transmès les seves sospites sobre Es Satty a les autoritats espanyoles.

En aquest context d’aflorament de friccions entre sindicats policials després dels atemptats, Forn va reiterar que ningú va advertir els Mossos que l’imam de Ripoll hagués estat investigat ni que fos perillós. El malestar es va fer visible a partir de dimarts, a través de l’esmentat comunicat dels sindicats espanyols. En aquest text van denunciar l’“exclusió” i l’“aïllament” de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat en la investigació dels atemptats gihadistes com a conseqüència de la “debilitat de les institucions i dels responsables polítics” espanyols. L’objectiu hauria estat, segons els sindicats, transmetre la imatge d’un “estat català autosuficient”. Un funcionament, gairebé com a estat independent, que ha estat analitzat per la premsa internacional, com ara The Wall Street Journal, el Frankfurter Allgemeine i la BBC.

En resposta a les acusacions dels sindicats policials espanyols, els sindicats dels Mossos d’Esquadra (SME i USPAC) van trobar “fora de lloc” i “massa injust” el to i les crítiques. Tot plegat es produïa mentre el delegat del govern espanyol, Enric Millo, assegurava que la col·laboració entre els Mossos d’Esquadra, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil havia estat “fluida, constant, permanent i lleial”. El govern espanyol s’ha mantingut per ara al marge de la polèmica entre els sindicats, en un intent de mantenir la unitat política fins a la manifestació de demà. Precisament per això, Forn no compareixerà demà al Parlament com havia demanat per donar explicacions sobre el dispositiu antiterrorista i les actuacions policials en els atemptats. L’oposició volia ajornar-ho.

En la mateixa línia de Forn, i arran de les informacions sobre els contactes informals entre el mosso i l’agent de policia belga, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va denunciar una “onada mediàtica” per desmerèixer l’actuació dels Mossos. També va insistir a reclamar l’entrada en l’Europol. “Si l’Estat ens diu que per ser membres d’Europol hem de tenir un estat propi, que tothom en prengui nota”, va rematar.