terrorisme
legislació
Els precursors d’explosius es controlaran amb una nova llei
Productes com els que els terroristes manipulaven a Alcanar són fàcils d’obtenir i combinar per ser devastadors
El Senat encara tramita la normativa que adapta la regulació europea del 2013
Europa va posar damunt la taula el risc que suposaven els productes precursors d’explosius el 2008, i a principis del 2013 ja va aprovar un reglament que en regulava la tinença i distribució. En canvi, l’Estat espanyol encara no disposa d’una llei pròpia, indispensable per a la completa execució d’aquest tractat europeu. Aquests materials es controlen en quantitats i concentracions altes, però en la venda al detall hi ha diferents vies per obtenir-ne i acabar preparant el temible TATP que els terroristes preparaven a Alcanar.
La recepta és ben senzilla –només tres ingredients– i es pot trobar fàcilment a internet. Si es segueix al peu de la lletra –hi ha tutorials i vídeos per fer-ho– el resultat obtingut és un explosiu tan potent com inestable. Per tant, si no es vigila, hi ha moltes possibilitats de saltar pels aires, com va passar en aquest cas. Els productes necessaris per fer TATP es poden comprar sense cap mena de control en drogueries i grans supermercats.
Entre el material que els terroristes havien acumulat per preparar els atemptats hi havia 500 litres d’acetona i aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen). Si aquests dos elements es barregen en unes condicions reproduïbles a qualsevol cuina, mitjançant un catalitzador (també de fàcil accés) es pot provocar una reacció química que fa que tres molècules d’acetona i tres de peròxid d’hidrogen es connectin per formar-ne una de nova: el triperòxid de triacetona, més popularment conegut com TATP. Aquest nou producte, un cop cristal·litzat, esdevé un material molt inestable, ja que la molècula resultant acumula tanta tensió que necessita ben poca cosa per alliberar-la.
A la xarxa hi ha vídeos que mostren la deflagració provocada per pocs grams de TATP o la potència dels petards casolans fets amb aquest compost. Diverses fonts del sector de la indústria, la docència i la recerca química consultades per aquest diari coincideixen a remarcar el poder devastador que hauria pogut tenir l’atac terrorista si no s’hagués frustrat: hi havia matèria primera per obtenir desenes de quilos de peròxid d’acetona. Potser més d’un centenar si eren prou eficients. Combinats amb els claus i el centenar de bombones de butà, haurien pogut causar estralls. “Tot això junt hauria estat una bola de foc i ferralla que s’ho hauria menjat tot”, expliquen. Les mateixes fonts confirmen que el TATP es pot fer a casa sense gaires complicacions (però amb molt risc, òbviament).
L’acetona té molts usos industrials (dissolvents, herbicides, cosmètics), però també es considera un precursor de drogues i explosius. Amb l’aigua oxigenada concentrada passa el mateix. D’aquí que, en concentracions molt elevades i volums industrials, el comerç estigui regulat i calgui precisar la quantitat, la finalitat i el responsable de la compra, i tenir-ne permís. El forat, doncs, es troba en la venda al detall o en productes que poden estar etiquetats com a dissolvents o aclaridors però en realitat són concentracions molt pures d’aquests precursors.
El projecte de llei sobre precursors d’explosius, que actualment és al Senat, hauria d’avançar en aquest sentit. La indústria química demana que es reguli també el subministrament a particulars, si bé és més complicat. Ara el projecte de llei es troba al Senat en període d’esmenes i la data límit per a la seva tramitació i retorn al congrés és el 9 d’octubre.
Altres estats ja han fet la feina
Estat Islàmic va apostar pel TATP ja que, a més de ser fàcil de fabricar, l’absència de nitrats el feia indetectable pels arcs de seguretat dels aeroports i els gossos policials (si bé aquests ara ja s’utilitzen per buscar restes d’acetona). Arran dels primers atemptats, Europa es va activar per posar-hi ordre i el 5 de gener del 2013 el Parlament i el Consell Europeu van aprovar un reglament sobre la comercialització i ús de precursors d’explosius –ja en vigor– que després cada estat havia de complementar amb la seva pròpia legislació. Segons fonts del sector químic, alguns estats han fet la feina amb celeritat i ja tenen la seva pròpia normativa resolta, en alguns casos molt restrictiva, mentre que l’espanyol encara l’està tramitant.
