les inversions de l'estat
Foment diu ara que acabarà l’estació de la Sagrera el 2020
El ministre De la Serna recupera una data que ja havia donat el seu ministeri l’any 2015, just abans que les obres s’aturessin un any i mig
Janet Sanz demana que no hi hagi “més sorpreses”
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va afirmar ahir que les obres de l’estació de la Sagrera estaran acabades el tercer trimestre de l’any 2020, tot recuperant un termini amb el qual ja treballava el seu departament l’any 2015, just abans que les obres s’aturessin durant 18 mesos per una causa judicial que afecta alts responsables de l’empresa Adif i que investiga la fiscalia anticorrupció. El primer termini de l’estació era l’any 2016.
El ministre va supervisar ahir l’inici de les obres del col·lector de Prim, una obra indispensable per a la continuació de les obres d’estructura i accessos de la futura estació de la Sagrera. Foment s’havia compromès a iniciar aquestes obres, que s’havien quedat a mitges a finals de l’any 2015, aquest estiu, i ho va fer a principis de juny.
De la Serna va explicar ahir a Barcelona que les obres al voltant de la Sagrera, pressupostades en 841 milions d’euros, són “molt ambicioses, ja que canviaran la forma d’entendre la circulació dels trens, no només de rodalia, sinó també de mitjana i llarga distància i de l’alta velocitat”. El ministre del PP hi va afegir que les obres al col·lector de Prim tenen un pressupost de 10,5 milions d’euros i un termini d’execució de 13 mesos en la part que ja es pot executar, que és la que connecta amb les plataformes de les vies. Les obres al col·lector, de 493 metres de llargada, tenen dues fases més, que s’encavalcaran amb les obres dels accessos a la futura estació.
De fet, les altres obres previstes al voltant de l’estació de la Sagrera són les corresponents als accessos, amb 231 milions de pressupost i que estan executades aproximadament en un 31 %, i l’estructura del mateix equipament, amb 380 milions d’euros i un 20 % ja executat. El ministre va puntualitzar que el que caldrà executar en cada fase depèn del resultat del procés de judicialització i que s’està tramitant una auditoria per delimitar quin ha de ser l’abast del projecte modificat i el que s’ha executat realment.
Sant Andreu, complex
La darrera de les fases de les obres serà la de l’estació de Sant Andreu Comtal, que va amb més retard perquè, segons va explicar el ministre, “l’auditoria és més complexa i encara no es té la certesa que no calgui rescindir el contracte en vigor, perquè l’abast de les modificacions del projecte es considerin substancials”. Si això fos així, l’inici dels treballs podria ser a principi del 2018, encara que les obres podrien acabar el 2019, ja que el 70% de la inversió, que és de 217 milions d’euros, ja està executada.
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, va acompanyar el ministre en la seva visita i va demanar que durant aquest 2017 es reactivin totes les obres de l’entorn de l’estació, també les de l’estació de Sant Andreu Comtal perquè, segons va afirmar, fa “massa temps que esperem”, i “és important que no hi hagi sorpreses”.
Sobre l’anunci de finalització de les obres va sentenciar que “sense donar una data específica, tots hem de treballar perquè tots els treballs s’acabin com més aviat millor”.
LA XIFRA
LA DATA
Els municipis dubten dels terminis del quart cinturó
Els alcaldes de Terrassa, Viladecavalls, Olesa de Montserrat i Abrera van posar en dubte ahir el calendari d’entrada en funcionament del tram entre Olesa i Viladecavalls de l’autovia orbital de Barcelona, la B-40 o quart cinturó. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va assistir ahir al calatge del túnel que travessa la serra d’en Ribes i va reiterar el compromís d’inaugurar el tram l’octubre del 2019, tal com ja havia anunciat l’anterior ministra de Foment, Ana Pastor, el febrer del 2016.
Els alcaldes del Vallès Occidental i el Baix Llobregat van denunciar que les retallades en el projecte han perjudicat infraestructures clau per a la comarca, com ara les connexions del quart cinturó amb la carretera C-55, l’autovia A-2 o l’autopista C-16. Els càrrecs municipals adverteixen que es preveu que uns 100.000 vehicles usin diàriament aquest tram, “cosa que podria provocar un greu col·lapse de trànsit als quatre municipis”.
Per la part de Terrassa, els enllaços a la C-55 i la C-16 no es van construir en el primer tram, inaugurat l’any 2010, per un error de Foment en la posada a licitació. Després, les obres es van aturar i els enllaços, set anys després, encara són provisionals i el tram del quart cinturó s’usa com a ronda nord local.
La B-40 és una autovia que havia de connectar el Baix Llobregat amb el Vallès Oriental i que ja estava planificada des dels anys 60. Actualment, s’estudia quin ha de ser, si n’hi ha d’haver, el seu enllaç cap al Penedès i com ha de ser el tram entre Terrassa i Granollers després que l’estudi d’impacte ambiental caduqués.
