tribunal constitucional
denúncia
Homs denuncia Rajoy al Suprem per desobediència al Tribunal Constitucional
L'exconseller atribueix a diversos càrrecs del govern espanyol haver desacatat resolucions de l'alt tribunal a favor de la Generalitat
L'exdiputat ja va presentar al gener una denúncia davant la Fiscalia en el mateix sentit, però creu que la sentència del seu cas ha canviat la jurisprudència
L'exportaveu de PDeCAT al Congrés Francesc Homs ha denunciar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant el Tribunal Suprem (TS) per suposada desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), el mateix delicte pel qual ell va ser condemnat en el judici per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014.
L'escrit de la denúncia, que ha avançat El Nacional , va adreçada contra Rajoy i “altres càrrecs governamentals i judicials” que s'hagin “negat de manera manifesta a acatar pronunciaments del TC”.
Homs argumenta que “si la negativa a acatar una sola providència”, com en el seu cas, ha estat suficient per condemnar-lo per desobediència, aleshores també haurà d'apreciar tal delicte –o subsidiàriament una prevaricació– “en el cas d'autoritats que s'han negat repetidament i durant anys a acatar determinats pronunciaments de la jurisdicció constitucional”.
L'exdiputat, inhabilitat per la sentència del judici del 9-N, ja va presentar una denúncia davant la Fiscalia per demanar-li que es querellés contra Rajoy per la seva presumpta desobediència respecte a sentències del TC, però finalment el ministeri públic ho va arxivar.
En la nova denúncia, l'exconseller lamenta la “sorprenent passivitat” de la Fiscalia, però subratlla que la sentència que el va condemnar a ell pel 9-N suposa “un important canvi en la jurisprudència tradicional” del delicte de desobediència.
La nova denúncia assenyala com a presumptes desobediències del Govern de Rajoy casos en els quals el Constitucional es va pronunciar a favor de la Generalitat, com és el conflicte per la concessió de subvencions a càrrec de l'IRPF (el cas del 0,7%) o les beques universitàries.