judici al 9-n
Ortega i Rigau demanen al TS limitar inhabilitació per seguir en política
Joana Ortega i Irene Rigau demanen al Tribunal Suprem (TS) que les absolgui de desobediència en el 9N i que, en cas de confirmar la seva condemna, limiti l'abast de la seva pena d'inhabilitació
Les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau demanen al Tribunal Suprem (TS) que les absolgui de desobediència en el 9N i que, en cas de confirmar la seva condemna, limiti l'abast de la seva pena d'inhabilitació, de manera que puguin seguir optant a determinats càrrecs locals, estatals o electes. Així ho sol·liciten les dues exconselleres en els recursos de cassació, que han presentat davant el TS contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que les va condemnar a un any i nou mesos i a un i mig, respectivament, per desobediència al Constitucional en mantenir la consulta del 9N. En els seus recursos, els lletrats d'Ortega i Rigau invoquen diversos preceptes de la Constitució que creuen que vulnera la sentència del TSJC, que consideren "pretesament exemplaritzant i cauteritzadora d'una actuació estrictament política", a més d'"injusta i discriminatòria" d'acord amb la "ideologia política" de la condemnades. Els recursos demanen al Suprem que revoqui la condemna de les exconselleres però que, en el cas que decideixi mantenir les penes, limiti l'abast de la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electes d'àmbit local, autonòmic o estatal i de funcions de govern, en entendre que resulta "desproporcionada i injusta". Concretament, Rafael Entrena, advocat de l'exvicepresidenta i exconsellera de Governació, Joana Ortega, argumenta en el seu recurs que, a diferència de la pena d'inhabilitació absoluta, els efectes de l'especial "han de contraure's a l'ocupació en l'acompliment de la qual s'hagi comès el delicte o altres càrrecs vinculats a aquest". Per a l'advocat, la pena d'inhabilitació hauria de limitar-se llavors "als càrrecs de govern en l'administració de la Generalitat", sense que la condemna s'estengui a l'àmbit "local i estatal", ja que segons la seva opinió això afectaria "de manera injustificada el dret fonamental a la participació en assumptes públics". El recurs adverteix de la "desproporció" de la pena d'inhabilitació imposada a Ortega, tenint en compte que Francesc Homs, que era conseller de Presidència durant el 9N, ha estat condemnat pel Suprem a vuit mesos menys que l'exconsellera de Governació. Entrena també creu excessiva la pena de multa de 30.000 euros imposada a l'exconsellera, tenint en compte que quan va ser condemnada "no ostentava càrrec públic", ja que havia renunciat a la vicepresidència de la Generalitat al juny del 2015. De la seva banda, Jordi Pina, advocat de l'exconsellera d'Ensenyament i ara diputada del Parlament Irene Rigau, adverteix en el seu recurs del "doble abast" de la pena d'inhabilitació imposada a la seva clienta i argumenta que aquesta condemna "ha de limitar els seus efectes a l'ocupació o càrrec en l'acompliment del qual s'hagi comès el delicte". Pina, que demana que Rigau no sigui inhabilitada per a càrrecs públics electius, raona que la seva clienta va cometre el delicte pel qual ha estat condemnada mentre exercia com consellera d'Educació, cosa que no té relació amb la seva actual condició de diputada, ja que per ser membre del Govern ni tan sols es requereix ser parlamentària.