Els nens són cosa de dos

Cada vegada que una dona amb un càrrec polític rellevant queda embarassada sorgeix el debat. S'agafarà les setze setmanes de baixa per maternitat o a la mínima que pugui tornarà a l'esfera pública? Va passar amb Soraya Sáenz de Santamaría i amb Susana Díez, que no van esgotar ni de bon tros el permís, i sembla inevitable que torni a passar amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els experts en polítiques de gènere, però, no veuen tan clar que sigui un debat inevitable. “Ens ho preguntem quan el que té un fill és l'home?”, reflexiona el sociòleg expert en temes de gènere Pau Marí-Klose.

I és que, tot i que les Nacions Unides ja s'han marcat com a objectiu per al 2030 que el 50% dels càrrecs directius estiguin en mans de dones, les persones i institucions que treballen per desenvolupar polítiques a favor de la igualtat de gènere insisteixen que l'equiparació de drets al món laboral no s'aconseguirà fins que no hi hagi corresponsabilitat a la llar. “El problema és que encara hi ha una consideració diferent dels papers de l'home i de la dona i el que necessitem precisament és que l'home tingui també dret a setze setmanes de baixa per paternitat i que aquestes siguin intransferibles”, subratlla Marí-Klose.

La proposta ja s'ha presentat al Congrés dels Diputats per ser tramitada i Marí-Klose entén que és un fet positiu perquè “han de ser les lleis les que han de fer avançar els homes, ja que les dones han canviat molt en poc temps i se senten frustrades davant la lentitud de la transformació social”.

La psicòloga i també experta en temes de gènere Sara Berbel recorda que encara la dona dedica una tercera part més de temps a les tasques domèstiques i de cura. “Del que es tracta és de no penalitzar la dona. Cal posar les eines legals perquè el permís sigui un dret intransferible perquè si no ho acaba assumint ella”, diu Berbel, que opina que amb una modificació legal “es trencarien els tabús que tenen els homes, com ja ha passat als països nòrdics, on s'ha vist que amb el permís paternal ells acaben també desenvolupant l'instint maternal i la implicació en les tasques de casa és més gran”.

En l'àmbit de tot l'Estat hi ha una entitat, la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles, que ha liderat la iniciativa que finalment ha acabat entrant al Congrés en forma de proposició de llei. Aquesta entitat insisteix que “la diferència en els permisos és una de les formes més amagades de discriminació de la dona”.

Amb la legislació actual, amb els permisos transferibles, la mare és la que acaba assumint el rol de cuidadora. Els condicionants socials i culturals pesen molt. Però, en els primers mesos, també pesen factors com ara la lactància materna, que l'OMS recomana amb exclusivitat fins als sis mesos. “Al final el marge d'actuació que tenen les dones és molt estret, és el que es coneix com el doble lligam, que facis el que facis estàs penalitzada i és precisament això el que s'ha de combatre. La dona ha de tenir una llibertat total per decidir”, opina Berbel.

L'últim estudi fet per l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Institut Català de les Dones constata que a les llars amb infants de menys de deu anys es perpetua el model tradicional de repartiment de tasques, l'home treballa més hores fora de casa i la dona més hores dins de casa. “Moltes dones han d'escollir entre família i professió i per tant defensar que s'ampliïn progressivament els permisos de paternitat ha de ser una prioritat”, declara Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra i responsable d'estudis de l'Observatori. Això sí, per Poveda “no és viable” ampliar el permís a setze setmanes de cop. “Ha de ser factible i les empreses no han d'assumir el cost”, indica.

El que és clar és que ha de ser el camí per aconseguir la igualtat real. “A França s'ha fet un canvi en la legislació, amb ajuda als pares durant sis mesos, i s'ha aconseguit que el nombre d'homes que agafen aquesta opció hagi passat del 2% al 20%”, explica Poveda, que està convençuda que en la mesura que els permisos siguin obligatoris per als homes aniran canviant els rols i serà més fàcil que el canvi social arribi també a les empreses perquè “no són entitats abstractes i el canvi social que farem com a societat també el faran les empreses”.

I en la política? “És més difícil perquè a vegades els demanem impossibles, que tinguin un compromís absolut i alhora que atenguin també la seva vida personal”, opina Marí-Klose. Ada Colau ja ha dit que pensa agafar la baixa per maternitat i ha reivindicat també el seu dret a agafar-la sencera. Però també ha puntualitzat que “dependrà de moltes coses”, de com estiguin ella i el nen i també d'alguns condicionants polítics, com per exemple que encara a l'Ajuntament de Barcelona el vot plenari no es pot delegar. “No estic fent una feina habitual i per caràcter no soc de desconnectar”, ha declarat.

Marí-Klose es mostra convençut que les noves generacions avançaran en aquest sentit, en bona part perquè hi ha estudis que ja indiquen que els homes “poc cooperadors estan desapareixent” i tenen un risc més elevat de divorci. El sociòleg ho resumeix en una frase: “Cada cop surt més car ser un home tradicional.”