Altres

Crítica

música

Per ballar i escoltar en les distàncies curtes

La trajectòria de Seal (Londres, 1963) s'ha mogut sempre per un pop-soul, molt ballable, des que a mitjan dècada dels noranta va ser una de les veus emergents de la música electrònica britànica. Amb una presència física imponent i amb potència vocal pel so del soul més clàssic, el cantant britànic s'ha refugiat en un estil melòdic.

Per reivindicar-se musicalment (i deixar enrere uns últims anys en la fira de les vanitats arran de la seva relació amb la model Heidi Klum) i recuperar una escena en què triomfaven vocalistes de so sofisticat com ara Sade i Lisa Standsfield, Seal va obrir el concert de dissabte a la nit i el seu debut en el Festival de Peralada amb dos dels seus grans èxits, Crazy i Killer. Però res de nostàlgia. Va mostrar una actitud festiva i de molta complicitat: va baixar més d'un cop de l'escenari, aproximant-se a un públic eufòric des del minut u. Seal es va fer seu el passadís, fins i tot va convidar a pujar a l'escenari una noia del públic que s'havia atrevit a un ball a dos.

En la seva única actuació aquest estiu a Catalunya, Seal va presentar nou àlbum, Seal 7 , i temes com ara Daylight saving, Do you ever i Love, una de les cançons interpretades en format acústic i que accentuava el romanticisme; Seal amb la guitarra; l'única llum que es projectava des de l'escenari. Es va mostrar més profund amb Prayer for the Dying, que ja té vint anys, quan va fer referència a la pèrdua: “La diferència entre el que som i el que serem és el temps.” Però va ser en l'acústic quan va sorprendre, fugint del pop més comercial: molt especial la versió de Hall & Oates, Sara Smile, amb què va convidar el públic –devot, entregat– a fer els cors. Hi ha les cançons que inspiren i amb què creixes, va dir, per presentar, “molt apropiada” per l'actualitat, Mad world de Tears for Fears. Bisos de rigor amb un dels clàssics i de banda sonora Kiss from a rose; una noia de la primera fila li va entregar una rosa. Moment bonic. Però el final requereix focs d'artifici. I enmig d'un núvol de mòbils i seguidors, va convertir l'última cançó, Life on the dance floor, tota una declaració d'intencions, en una pista de ball.

Seal
Festival Castell de Peralada
Dissabte, 23 de juliol
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.