tribunals
procés sobiranista
La fiscalia ara no acusa Mas, Ortega i Rigau de malversació
Els delictes de desobediència i prevaricació no impliquen presó, mentre que el desviament de fons públics, sí
El Suprem cita Homs a declarar pel 9-N el 19 setembre
La fiscalia, si no hi ha cap canvi d'última hora, al final no acusarà l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament i diputada de Junts pel Sí, Irene Rigau, del delicte de malversació de fons públics per haver organitzat la consulta del 9-N. Aquest és l'únic delicte que preveu penes de presó i ben altes, mentre que la desobediència al Tribunal Constitucional i la prevaricació impliquen inhabilitació per a càrrec públic.
El canvi de criteri de la fiscalia s'indica perquè ni el ministeri fiscal ni les acusacions populars, aglutinades en el Sindicat de la Policia, no han presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució del magistrat instructor, que el 28 de juny passat va tancar la investigació penal sobre l'organització del 9-N. El magistrat Joan Manel Abril considera que hi ha prou indicis per acusar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la vicepresident Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament i diputada, Irene Rigau, dels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i de prevaricació. No cita el delicte de malversació de fons públics, que implica penes de presó, de quatre a vuit anys.
En la querella de la fiscalia, confeccionada des de la fiscalia general de l'Estat a Madrid i presentada el gener del 2015 contra el govern català, s'hi indicava el delicte de malversació de fons públics. En aquest any i escaig d'investigació, però, els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres no han trobat prou proves ni arguments jurídics per defensar el delicte de malversació de fons dels imputats en el 9-N, a més del fort càstig que implica, segons fonts judicials. Per això han acceptat el relat de fets delictius del jutge i no han presentat recurs perquè el TSJC avali la malversació de fons. Les defenses dels tres polítics sí que han demanat que s'arxivi el procediment.
Per contra, és molt probable que el Sindicat de la Policia, quan presenti l'escrit d'acusació, anoti que Mas, Ortega i Rigau van cometre el delicte de malversació de fons públic. Serà el jutge qui, al final, quan dicti l'obertura del judici oral, fixarà els delictes concrets.
La sala del TSJC que resoldrà els recursos de les defenses pot pronunciar-se ara si realment veu que Mas, Ortega i Rigau van malversar fons perquè Jordi Pina, advocat de Rigau, ho ha exposat. En el seu escrit, Pina raona que perquè s'acusi d'aquest delicte hi ha d'haver ànim de lucre propi o d'un tercer, i que en aquest cas és inexistent. I s'ha comprovat que, pel que fa a l'adquisició d'ordinadors per fer la consulta, que era un dels esculls, aquests es van enviar a les escoles, clou el lletrat de Rigau.
D'altra banda, el Tribunal Suprem va anunciar ahir que cita a declarar el 19 de setembre l'exconseller de la Presidència Francesc Homs com a investigat pel 9-N per la seva qualitat de polític aforat. Se'l cita pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons.
LA XIFRA
ERC podria arribar a Estrasburg
ERC “arribarà fins al final” perquè la justícia investigui les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el llavors director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en què conspiraven contra polítics independentistes. El portaveu, Sergi Sabrià, va lamentar ahir que la fiscalia de Barcelona s'hagi “inhibit” en haver enviat al Tribunal Suprem la denúncia que el partit va presentar fa un parell de setmanes. De fet, el que més el preocupa és que no s'hagin pres mesures cautelars per garantir que la documentació no estigui en perill. “No cedirem”, va dir Sabrià, que va advertir que, si cal, acudiran al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, que vetlla per drets com el de judici just o lliure pensament. En tot cas, si la denúncia no prospera, ERC no renuncia a presentar una querella.
