La CUP planteja augmentar l'IRPF de les rendes altes i reformar l'impost de successions

La CUP ha posat damunt la taula de negociació un conjunt de propostes que veu bàsiques per donar el seu suport als Pressupostos de la Generalitat del 2016. La formació d'esquerres independentista planteja, entre altres mesures, augmentar l'IRPF per a les rendes més altes (un 2% a partir ja dels 60.000 euros), reformar l'impost de successions i fer de Patrimoni un impost de grans fortunes. A més, demana al govern que “desobeeïxi” el límit de dèficit i convoqui un referèndum “a l'estil grec” per decidir si s'ha de pagar o no el deute.

La CUP detalla les seves propostes en un document de sis pàgines on defensa que el seu “enfocament” del debat dels pressupostos s'emmarca en les “accions polítiques” del “procés de ruptura amb l'Estat espanyol”. “Entenem que és necessari entrellaçar l'aplicació de la Declaració del 9-N, la garantia d'engegar un Procés Constituent popular i sobirà i uns pressupostos que desbordin l'autonomisme”, afirma.

La formació d'esquerres independentista subratlla que, al seu parer, “la ruptura amb l'Estat espanyol implica desconnectar de les seves estructures polítiques, jurídiques i econòmiques”, motiu pel qual entenen els Pressupostos com “una de les eines estratègiques per acabar amb l'autonomisme”, que han d'anar acompanyats “d'altres accions de ruptura”.

Així, aposta per introduir modificacions que dotin als pressupostos del 2016 d'un “caràcter molt més marcadament social” –tot i admetre que continuarien sent “pressupostos de misèria”– i també “constituent”.

“No es tracta de fer política per a pobres, sinó de construir drets en un marc de transició a la República Catalana”, sentencia.

En l'àmbit de les “propostes concretes”, reclama més “progressivitat” en el tram autonòmic de l'IRPF que gestiona la Generalitat. D'una banda, proposa rebaixar la pressió fiscal per a les rendes més baixes, que passarien de tributar d'un tipus del 12% a un altre del 9,5%, i apujar-la a les més altes. En aquest sentit, planteja crear un nou tram per a les rendes entre 60.000 i 90.000 euros anuals amb un gravamen del 23,5% en el tram autonòmic (un total de 46% sumant el tram estatal) i un tram superior amb un tipus del 25,5% (48% en total) a partir dels 90.000 euros.

La CUP també proposa canvis en altres impostos com Successions i Patrimoni. En el primer cas, creu que cal recuperar la “recaptació potencial perduda” amb la “cadena de reformes regressives” i retornar, almenys, fins als nivells del 2008.

Pel que fa a Patrimoni, suggereix la possibilitat reconvertir-lo en un impost sobre les Grans Fortunes i blindar-lo davant futures anul·lacions per part de l'Estat.

La CUP proposa incloure en els Pressupostos i a la llei de mesures d'acompanyament molts dels impostos suspesos o anul·lats pel Tribunal Constitucional (TC). En particular, el que grava els diposits bancaris, les centrals nuclears, els habitatges buits i la taxa d'operadores d'Internet.

El grup reclama uns “pressupostos lliures de Montoro”, és a dir, on el ministre espanyol d'Hisenda no pugi decidir “en la banda de despeses” però “sobretot” tampoc ho faci en els “ingressos”. Al seu parer, l'“únic camí” per aconseguir-ho és “la desobediència i la independència”.

Per tant, volen “uns pressupostos que desobeeixin el topall de dèficit” i esbossen diferents vies per fer-ho: incorporar “un article que un article que especifiqui de manera clara que no obeirem el topall de dèficit”; que, directament, els pressupostos “superin” el sostre de dèficit o bé que es contemplin “ingressos ficticis” per adequar-los al límit establert, cosa, que al seu parer, és el que ha fet el govern de CiU “els darrers anys” amb Andreu Mas- Colell com a conseller.

Pel que fa al pagament del deute públic de la Generalitat, la CUP recupera la seva proposta de “convocar un referèndum a l'estil grec” durant l'últim trimestre del 2016 per decidir si s'ha de pagar o no.