La nota més feble

No hi ha motius per presumir-ne, però la sensació ahir a la XXXII Reunió del Cercle d'Economia a Sitges és que l'alumne, en aquest cas l'economia espanyola, progressa adequadament tot i que amb lentitud. Aquest és, si més no, el missatge del Baròmetre dels Cercles 2016 –un informe impulsat pel madrileny Círculo de Empresarios, el Cercle d'Economia i el Cercle d'Empresaris Bascos–, que recull els principals indicadors macroeconòmics i les opinions de més de 250 empresaris, i que es va presentar ahir en l'inici de la trobada de Sitges.

Aquesta és ja la tercera edició del Baròmetre, i la lectura general és que les coses milloren. “Tot i això, no arribem a assolir els nivells de competitivitat previs a la crisi”, deia ahir el director de l'informe i membre de la junta del Cercle, Miguel Canalejo. I en aquesta lectura la major feblesa que detecta el Baròmetre és el mercat laboral.

Els empresaris valoren, i molt, la reforma laboral del 2012 –juntament amb la reforma del sistema financer és la més valorada de les reformes aplicades–, perquè, a pesar del sacseig social que ha generat, ha contribuït, recull l'informe, a reduir els costos laborals i a guanyar competitivitat respecte de les economies de l'entorn: “Ara estem en nivells de l'any 2000, hem tornat allà d'on no hauríem d'haver sortit”, va afirmar Canalejo. El Baròmetre destaca que prop d'un 90% dels empresaris veuen la reforma laboral com la més important de les reformes estructurals fetes des de l'inici de la crisi. Una quasi unanimitat que per al director de l'informe s'explica perquè ha permès que les empreses afrontin la flexibilitat amb ajustos de salaris en comptes d'ajustos de la plantilla, “que era l'única solució que es podia aplicar abans de la reforma”. Per Canalejo, els costos laborals durant els anys de bonança econòmica “havien sortit de mare”.

La qualitat de l'ocupació, la maleïda dualitat del mercat laboral i la plaga de la temporalitat són, per als empresaris aplegats als diferents cercles, un punt secundari: “El més important és estar viu i després ja veurem com fem que aquesta ocupació sigui més estable.”

El problema de la reducció en el fons de la Seguretat Social no se soluciona, defensaven ahir els responsables de les organitzacions impulsores del Baròmetre, amb un augment de salaris i, per tant, de cotitzacions, sinó augmentant el nombre d'ocupats i sent capaços de generar un nou patró econòmic que creï llocs de treball qualificats, “que justifiquin salaris més alts”.

En tot cas, el president del Cercle d'Economia i amfitrió de la jornada, Antón Costas, es va atrevir a trencar una llança a favor d'obrir-se a estudiar la possibilitat d'apujar el salari mínim per arribar als mil euros: “No dic que es pugui fer d'avui per demà, però és quelcom que hauríem de començar a plantejar-nos amb un plantejament gradual.” En aquest sentit, Costas va defensar que el moviment que promou l'augment dels salaris mínims “és ja molt general als països occidentals” i alhora va justificar la necessitat d'obrir el diàleg entre els empresaris “perquè probablement, a banda de promoure l'ocupació, cal promoure també els salaris, ja que està apareixent un nou tipus de pobre, que treballa però que no en té prou per dur una vida digna”.

Al cap i a la fi, el capitalisme funciona amb el consum de les classes mitjanes, recordava Costa, i, per tant, la recuperació no pot partir de l'empobriment d'aquestes classes. Però el salari mínim no és la prioritat dels empresaris. Les respostes recollides al Baròmetre destaquen altres mesures a reclamar en la pròxima reforma laboral, com ara lligar salaris amb productivitat, simplificar la contractació o reduir les cotitzacions a la Seguretat Social.

A més d'incidir en més reformes laborals, el Baròmetre posa l'accent també en la reforma i la simplificació de les administracions, a incentivar les pimes per guanyar mida, i en la signatura d'un pacte d'estat per a l'educació. La formació és, juntament amb el mercat laboral, la gran feblesa de l'economia i de fet per als empresaris el mal punt de partida de la primera explica el mal punt d'arribada del segon.