C's entra en la subhasta de càrrecs abans de la cimera
El partit de Rivera ara diu que vol ser al govern i enterboleix la cita avisant Podem que ha de votar sí sense cap contrapartida
Zapatero i el sector crític amb Sánchez no veuen malament les eleccions
Ciutadans ha passat d'assegurar que s'asseuria còmodament a l'oposició i que en cap cas no s'empastifaria les mans amb els partits de “la vella política” a plantejar-se fins i tot ocupar ministeris en un eventual govern amb el PSOE. El portaveu, Juan Carlos Girauta, va assegurar ahir que el pacte que van firmar Albert Rivera i Pedro Sánchez és tan vàlid com abans de l'ensopegada de la investidura i, en aquest sentit, l'objectiu del partit taronja no és només posar-lo en marxa, sinó que ho volen fer des de dins l'executiu adduint que un govern en solitari del PSOE seria massa “dèbil” per impulsar reformes.
Després de les dures crítiques llançades contra Podem, acusant-los d'estar obsessionats amb els càrrecs, C's ara capgira el seu discurs de no voler aferrar-se al poder i es presenta a la cimera dels tres partits que se celebrarà demà amb una posició de duresa cap als de Pablo Iglesias; una “agressivitat” que el partit morat interpretava com un intent de boicotejar la reunió i els seus resultats. “Sembla que vulguin que no surti l'acord”, reblava Íñigo Errejón.
Perquè els de Rivera ho tenen clar: després de demanar-los l'abstenció per permetre un govern PSOE-C's, ara exigeixen a Podem que s'abstingui i, a sobre, no dissimulen que pràcticament no acceptaran canvis en el programa. “No dic que no es puguin fer millores”, adduïa ahir Girauta sense cap convicció sobre la possibilitat d'admetre modificacions del text per tal d'arrossegar els de Podem a l'acord. Tot al contrari, C's semblava suggerir que si Iglesias no acata el pacte sense objeccions, el partit taronja donarà per acabades les converses, mentre que s'acarnissava amb els d'Iglesias per les darreres informacions que apunten que van ser finançats pel règim veneçolà d'Hugo Chávez a través d'una fundació vinculada a Podem.
Mentrestant, l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero, reconegut crític amb Sánchez, després de puntualitzar que el seu objectiu no era pressionar els negociadors, afegia ahir que no seria “horrible” que al final no hi hagués acord i que es repetissin les eleccions. Rodríguez Zapatero. en tot cas, posava veu a un sector intern que ja fa dies que es declara contrari als moviments que duu a terme el líder del PSOE per tancar un govern, malfiant de l'eventualitat que, finalment, s'acabi entenent amb Podem a qualsevol preu i saltant-se les línies vermelles fixades pel comitè federal.
Referèndum, al marge
En tot cas, a les vigílies de la trobada, tant els de Sánchez com els d'Iglesias van emprar ahir un to conciliador i, tot i admetre les dificultats de l'entesa, Antonio Hernando i Errejón insistien que cal cedir i no aixecar-se de la taula sense haver esgotat totes les possibilitats. Tant és així, que per facilitar un bon “aterratge”, si més no en la primera cita el dirigent de Podem apuntava que no s'abordarà la qüestió del referèndum. I en aquest sentit recordava que a hores d'ara el debat s'ha traslladat a l'àmbit polític català.
Preocupació per la falta de govern
La preocupació dels ciutadans per la situació política, pels polítics i per la falta de govern a l'Estat espanyol ha augmentat, segons constata l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de març. Segons el sondeig fet públic ahir, que situa de nou l'atur com el primer problema pel 77% dels enquestats i la corrupció en segon lloc amb el 44%, torna a incloure la falta de govern a l'Estat en el rànquing de grans inquietuds de la ciutadania. I si al febrer entrava per primer cop en l'estadística, ara, dos mesos després de les eleccions del 20-D, el sondeig constata un augment de dos punts, de l'1,1% al 3,1%. I tot això, en un panorama en què el 79,9% dels enquestats opina que la situació política espanyola és “dolenta” o “molt dolenta”, quan fa només un mes pensava així el 76,7% de la ciutadania, la qual cosa suposa un ascens de 2,2 dècimes.