Les claus d'un afer mundial
Els ‘papers de Panamà' són 11,5 milions de documents d'un bufet especialitzat en la creació de societats en paradisos fiscals
Són empreses que no són il·legals si declaren la seva activitat a Hisenda
La filtració dels anomenats papers de Panamà ha revolucionat l'opinió pública mundial en un afer que afecta directament desenes de governants, empresaris, esportistes i bancs d'arreu. Aquestes són algunes de les claus per fer-se una idea d'un afer d'abast mundial de conseqüències imprevisibles.
Què són els ‘papers
de Panamà'?
Són uns 11,5 milions de documents provinents dels arxius del despatx d'advocats Mossack Fonseca, de Panamà, especialitzat en la domiciliació de societats deslocalitzades (offshore), entre els anys 1977 i 2015. És la filtració més gran que ha arribat mai als mitjans de documentació, cap a cinquanta cops el volum de la famosa de Wikileaks. La filtració va arribar al diari alemany Süddeustche Zeitung, però la informació l'han gestionat més de cent redaccions de 76 països, coordinades pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, amb un total de cap a quatre-cents periodistes que hi han treballat durant un any. Els documents són correus electrònics, comptes bancaris, bases de dades, passaports i registres de clients del despatx que revelen informació amagada de 214.488 societats deslocalitzades amb connexions amb més de 200 països.
Quins dirigents públics
hi apareixen?
Els investigadors no han fet públics encara tots els noms més coneguts que apareixen en els papers de Panamà. Tot i això, se sap que alguns dels dirigents polítics mundials vinculats a societats deslocalitzades –directament o bé indirectament a través de testaferros o familiars– són el president rus, Vladimir Putin; el primer ministre islandès, Sigmundur David Gunnlaugsson; el president xinès, Xi Jinping; el primer ministre britànic, David Cameron; el rei Salman de l'Aràbia Saudita, el primer ministre pakistanès, Nawaz Sharif, el president argentí, Mauricio Macri, o el president ucraïnès, Petro Poroxenko, entre d'altres.
La banca també
hi estaria implicada?
En els documents filtrats hi apareixen d'una manera o altra més de 500 bancs d'arreu del món que han treballat amb Mossack Fonseca. Per exemple, entre els bancs UBS i HSBC haurien creat més de 3.500 societats deslocalitzades.
Quin paper hi juga el món del crim organitzat?
El despatx d'advocats ha treballat amb almenys trenta-tres persones o societats que figuren a la llista negra dels Estats Units justament pels seus lligams amb els càrtels de la droga i les organitzacions terroristes.
I el món de l'esport?
Nombrosos esportistes i dirigents del món de l'esport apareixen també en els documents filtrats. Entre els més coneguts hi figuren el futbolista del Barça Leo Messi i el president suspès de la UEFA, Michel Platini.
Què és i què fa el despatx Mossack Fonseca?
Què és una societat
deslocalitzada?
Off shore vol dir, en anglès, “en el mar, allunyat de la costa”, i és amb aquest nom que s'han batejat les empreses enregistrades en països que tenen una fiscalitat molt feble o lleis molt permissives. Entre aquests països hi ha Panamà, les Illes Verges o les Seychelles. Aquestes societats, conegudes en anglès com IBC (International Bussines Corporation) no realitzen, de fet, cap activitat econòmica real sobre el territori on estan registrades.
Com es crea una societat deslocalitzada?
Hi ha generalment uns quants intermediaris entre el beneficiari
real d'una societat d'aquest tipus i aquell que, efectivament, la crea. El beneficiari pot fer servir el seu banc o un despatx especialitzat per escollir el millor paradís fiscal en funció de les seves exigències. Aquest intermediari contacta, llavors, un agent de domiciliació de societats que s'encarrega de registrar-la oficialment en el país escollit.
Per què es creen aquestes societats deslocalitzades?
Una de les principals avantatges de les societats deslocalitzades és la seva opacitat, que els permet dissimular la identitat real dels seus beneficiaris de veritat. Per això s'utilitzen sovint i simplement per acumular patrimoni. Aquestes societats es fan servir també per adquirir propietats i que aquestes no apareguin amb el nom real del beneficiari. Alguns actors econòmics utilitzen també aquest tipus de societats per fer operacions que la banca del seu país no els pot oferir; per exemple, perquè tenen prohibit operar o per amagar un passat tèrbol. Altres posseïdors de societats deslocalitzades les utilitzen per facilitar el seu desenvolupament internacional, muntatges sovint legals que els permeten beneficiar-se d'una fiscalitat feble.
I són il·legals?
No, i són autoritzades en molts països, tot i que, en la majoria, només són legals amb la condició que es declari la seva activitat. En resum, una societat deslocalitzada no és il·legal en si mateixa, sinó que depèn del que es faci amb ella. El problema amb aquest tipus de societats i els països que les permeten és que, justament, no se sap què hi passa. En aquest sentit, l'última cosa que faran els paradisos fiscals és permetre transparència: perdrien el negoci del qual viuen.
