La UE aïlla Grècia i s'encomana a Turquia
Els 28 socis negocien avui amb Ankara frenar l'arribada de refugiats i retornar els expulsats
Els estats poden assumir la proporció de sol·licitants d'asil, però “falta solidaritat”
El fracàs europeu davant del drama humanitari dels refugiats podria tocar fons avui. Els líders dels 28 estats membres es reuneixen a Brussel·les per intentar convèncer Turquia una altra vegada perquè contingui el flux de persones que intenten arribar a la UE fugint de la guerra
a Síria i accepti els immigrants que Europa decideixi expulsar.
Fins ara els compromisos de l'última reunió bilateral entre la Unió Europea i Ankara, del mes de novembre, només han servit perquè el govern turc accepti el retorn de 300 persones. Però els 3.000 milions d'euros promesos per la UE i el caramelet de la liberalització de visats encara no han aturat unes màfies que tiren al mar, a bord de barcasses precàries i amb falsos salvavides, famílies senceres de refugiats.
Cada dia moren set persones intentant arribar a illes gregues com la de Lesbos, segons l'Organització Internacional de les Migracions (OIM). Fins al mes de març, ja n'han arribat 135.000, més de 2.000 al dia. La Unió Europea vol que Turquia, on viuen 2,5 milions de refugiats, se'ls quedi tots, i que els fluxos es redueixin, almenys, a la meitat.
A més, en vista del fracàs del mecanisme europeu de quotes per repartir-se els que arriben demanant asil entre els diversos estats membres, Brussel·les ja tracta Grècia com al Líban: hi ha enviat ajuda humanitària i ha creat, de facto, un segon cordó sanitari, després del turc. “Vam decidir contenir-ho
a Turquia, i ara estem decidint contenir-ho a Grècia”, lamenta Ernest Maragall, eurodiputat d'ERC-NeCat i membre del comitè de Relacions amb Turquia, que divendres va participar en el programa Via Europa d'El Punt Avui TV, en què es va parlar sobre la crisi dels refugiats.
Proporció assumible
Europa diu que està desbordada, però els experts ho neguen. “La gent que ha arribat el 2015 representa el 0,2% de la població europea. És una proporció totalment assumible si tots els membres de la UE hi col·laboren”, remarca Eugenio Ambrosi, director de l'oficina de l'OIM a Brussel·les, que també va participar en el programa.
És precisament la falta de solidaritat la que ha imposat controls fronterers en vuit estats Schengen i la que posa en perill, com a conseqüència, la supervivència de l'estendard del projecte europeu: la lliure circulació. En aquest sentit, l'exministre d'Integració Europea de Croàcia i ara eurodiputat Ivan Jakovcic avisava en el programa Via Europa que, si només acullen refugiats tres o quatre països, el projecte europeu tindrà “grans problemes”, i que “aïllar Grècia no és la solució”.
En la cimera d'avui, la UE se la juga per enèsima vegada. Brussel·les vol recuperar Schengen a finals d'any, i per això aposta per retornar a Turquia tots els immigrants irregulars que no tinguin dret d'asil, i aconsella els estats que impedeixin el pas als refugiats que vulguin arribar al centre d'Europa seguint la ruta dels Balcans. L'objectiu és posar fi a les escenes, a Viena o Colònia, d'arribades massives de refugiats que encara no han demanat protecció internacional. Però el resultat serà tancar-los a Grècia, des d'on Alexis Tsipras ja ha advertit que no pot resoldre el problema tot sol, per molta ajuda humanitària que li enviï Brussel·les.
“Que la regió més desenvolupada i industrialitzada del món no pugui assumir un 0,2% de població refugiada es fa difícil de creure”, lamenta Ambrosi. Segons ell, el PIB de Turquia és “quinze vegades menor” que el de la UE, i el del Líban, on “la meitat de la població són refugiats”, és “374 vegades menor”. “No és una crisi de refugiats, és una crisi de distribució”, denuncia també a Via Europa l'eurodiputat socialdemòcrata d'Àustria, Eugen Freund.
La incapacitat de la Unió Europea per resoldre la crisi augmenta la seva dependència de Turquia, i Ankara ho aprofita. “Turquia fa xantatge, ho diu molt obertament”, critica Eyyup Doru, representant europeu de la formació kurda Partit Democràtic del Poble, que lamenta que els kurds són els “únics” que lluiten contra Estat Islàmic a Síria i que, tot i així, són objecte de la repressió militar del govern turc.
Segons va afirmar Ernest Maragall, això demostra el “cinisme” d'una Unió Europea que, en comptes de dedicar recursos econòmics a fer funcionar el seu sistema de repartiment de refugiats, “accepta negociar quant costa a Turquia l'atenció als refugiats a canvi de tancar els ulls davant l'horror”.
