Rivera perd la gràcia

Hi va haver una època en què Albert Rivera era vist a Madrid com un rostre fresc que tenia el prestigi de desafiar la immersió lingüística i l'independentisme in situ, que mai no es negava a acudir a una tertúlia a desplegar la seva oratòria i que era equidistant: sostenia el PSOE a Andalusia i el PP a Madrid. Però des del 20 de desembre el que hi ha en joc és el BOE que es redacta a La Moncloa i dimecres, en el torn de rèpliques i contrarèpliques prèvies a la fallida investidura de Pedro Sánchez, la gràcia es va esvair. Les cares de complaença dels diputats del PP quan Pablo Iglesias fustigava Sánchez van esdevenir ganyotes agres quan Rivera va debutar a la tribuna d'oradors com a líder de Ciutadans avalant l'acord amb el PSOE i condemnant Mariano Rajoy a la irrellevància. L'endemà que el marcador del Congrés reflectís els 40 escons de C's sumats als 90 del PSOE, a Génova 13 van saltar les alarmes i va néixer un enemic i una caricatura: “Una nova Rosa Díez.”

El protagonisme de Rivera en la investidura fallida de l'aspirant del PSOE és encaixat amb amargor a les files populars: va assenyalar Rajoy com el problema del PP i va ser l'únic portaveu que va recordar a l'encara president en funcions que ha blindat Rita Barberá al Senat perquè sigui aforada. “Què és el que els molesta de tenir un fiscal general que sigui independent? Que així no poden trucar al fiscal per dir-li amb Rita fes això o fes allò?”, els va etzibar mentre María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, es mossegava els llavis. Rivera va rematar el dia copiant el manual del bon acusador que utilitza el PP i que diu que votar el que sigui amb l'esquerra abertzale acosta a l'eix del mal. “Fa una pinça estranya amb Podem i votarà el mateix que Bildu, ERC, Iglesias... Senyor Rajoy, alguna cosa deu fer malament.”

En una ofensiva coordinada, els portaveus del PP es van desplegar ahir per situar Rivera com a diana preferent. “A mi em va semblar que estava escoltant Rosa Díez. I mirin com va acabar ella...”, va ironitzar Fernando Martínez Maíllo, vicesecretari d'organització del PP. “Rivera no demana ministeris perquè no li cal, ja fa de portaveu de Sánchez. Ho sento per Antonio Hernando [portaveu del PSOE al Congrés], es queda sense feina”, advertia el vicesecretari del PP, Javier Maroto.

El desdeny amb què el PP mira l'eclosió de Rivera tot i liderar la quarta força, té origen demoscòpic: entre els 3.500.446 votants que el 20 de desembre van elegir la papereta de C's, 1.630.000 (un 46%) havien votat Rajoy el 2011, segons un estudi de traspàs de vot elaborat pel director d'investigació i anàlisi de Sigma Dos, José Miguel de Elías. El PP, doncs, sap que és la seva saba electoral tradicional el que oxigena Ciutadans. Segons l'estudi, l'èxit de Rivera es completa amb 518.000 votants –un 14,6%– que el 2011 es van abstenir, mig milió de votants que havien votat la UPyD de Rosa Díez i, finalment, 386.000 votants usurpats al PSOE que el 2011 van confiar en el candidat Alfredo Pérez Rubalcaba.

Desxifrada la procedència del vot de Ciutadans –que a Génova es viu com un préstec a termini–, els populars també coneixen una altra dada: el votant de Rivera és el més infidel entre els votants del PP, PSOE, Podem i C's. D'acord amb el CIS, un 70,4% dels votants de C's tornarien a elegir la papereta taronja en unes eleccions, però un 29,6% no ho farien i elegirien una altra opció. I això abans de saber que Rivera trencaria l'equidistància i pactaria amb Sánchez. Tot i que sembli un percentatge elevat de fidelitat, en el cas del PP els que repetirien el vot són un 85,3%; en el de Podem, un 84,7%, i en el del PSOE, un 78,4%. I a això es refereix Martínez Maíllo quan paladeja que Rivera sigui “una nova Rosa Díez”, perquè el PP sospita que una intensa campanya contra Rivera i el que ja rebategen com a Ciudadanos Socialistas li pot retornar molts votants de C's en forma de vot útil de dretes.

En l'ofensiva sobre C's, al PP li apareix la temptació d'explotar el seu origen català, com es va veure amb l'esbroncada dels 123 diputats populars quan Rivera va desafiar el reglament del Congrés i va parlar en català per convidar els catalans a “arreglar Espanya entre tots”. “Si el PP creu que el que ha de fer és col·locar frases fetes per posar-nos el dit a l'ull i abatre el pichón –com Rafael Hernando anomena Rivera– o increpar Rivera per haver parlat en català és que al PP han perdut el nord”, rebat el portaveu de C's al Congrés, Juan Carlos Girauta. “Em sembla molt bé que un partit neixi a Catalunya i que castellanitzi el nom o el canviï, però jo no entenc el complex d'anomenar-se diferent del que s'han anomenat sempre”, havia deixat anar De Cospedal ja al març quan C's era un temor i no una opa triomfant. L'argumentari oposita ara a ressuscitar si el 26 de juny hi ha repetició d'eleccions.