Nou naufragi tràgic a Grècia mentre la UE amenaça d'expulsar-la de Schengen

Desbordada i pressionada, Grècia va viure ahir una altra tragèdia al mar Egeu, que va costar la vida a almenys 24 refugiats que intentaven arribar amb barca des de Turquia fins a la zona Schengen. Entre les víctimes mortals hi ha com a mínim deu nens. El drama diari que presencia el país coincideix amb la màxima pressió que exerceix la Unió Europea perquè el govern d'Atenes millori el control de les seves fronteres. La Comissió Europea ha arribat a amenaçar Alexis Tsipras amb l'expulsió de l'espai de lliure circulació, seguint les conclusions d'una inspecció de funcionaris comunitaris que assenyala que les autoritats hel·lenes no realitzen una identificació i un registre eficients dels refugiats.

Però, més enllà dels controls d'arribada, la tragèdia té lloc al mar, abans que es pugui realitzar cap registre, de manera que la Unió Europea no pot atribuir-lo a cap mala gestió d'Atenes. És evident que la situació depassa les atribucions del govern grec: l'Organització Internacional per a les Migracions calcula que durant tot el mes de gener han arribat per mar a Grècia més de 45.000 immigrants, 30 vegades més del que es va registrar el gener de l'any passat.

L'executiu grec defensa que la comunitat internacional ha de negociar amb Turquia, ja que els traficants continuen operant i les barcasses surten diàriament des de la seva costa. Algunes veus reclamen que Grècia aculli més refugiats a canvi d'alleujar el seu deute. “És inacceptable. Grècia té dignitat. Hem de respectar les obligacions amb la UE, però no vendrem la nostra dignitat per alleujar el deute”, va rebutjar l'alcalde d'Atenes, Yorgos Kaminis.

Efectius del Frontex i de la guàrdia costanera grega han recuperat amb vida deu persones. Es calcula, segons el testimoni d'un supervivent que va arribar nedant fins a l'illa de Samos, que en l'embarcació sinistrada viatjaven entre 40 i 45 persones.

L'executiu es va comprometre a tenir llestos l'any passat cinc punts de registre, a les illes de Lesbos, Quios, Samos, Leros i Kos, però fins ara només està operatiu el de Lesbos. El ministre de Migració, Yanis Muzalas, sosté que aquests punts (hot spots) estaran llestos al febrer i “completament operatius al març”. El govern adverteix que les pressions per suspendre l'acord de Schengen miren d'“aïllar Grècia” i no són “constructives”. Atenes recorda que la gran majoria d'arribats són refugiats que necessiten protecció internacional i tenen dret a asil.