Les associacions de víctimes de l'Holocaust reclamen a Europa que “abraci” els refugiats sirians
Puigdemont adverteix que refugiats també són perseguits per totalitarisme
El Parlament commemora el dia internacional en memòria de les víctimes del genocidi nazi
Els representants dels col·lectius que van patir el genocidi perpetrat pel nazisme han demanat aquest dimecres que no es tanquin les portes als refugiats que fugen de la guerra a Síria.
Més d'onze milions de persones van morir en els camps de concentració nazis entre el 1941 i el 1945, més de la meitat de les quals eren jueves. Com és habitual cada 27 de gener, coincidint amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament ha homenatjat aquest dimecres les víctimes amb la tradicional encesa de les sis espelmes que recorden els diferents col·lectius que van patir la persecució del nazisme “pel simple fet de ser diferents”.
L'acte ha continuat amb les intervencions de representants de col·lectius de víctimes dels pobles jueu i gitano, l'Amical de Mauthausen, de les persones amb discapacitats, així com del Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals
Les entitats han subratllat la necessitat de mantenir viva la memòria del que va passar a Europa perquè fets com aquest no es tornin a repetir i han advertit que la xenofòbia i la intolerància continuen sent un perill real al vell continent.
Per aquest motiu, han demanat a Europa que no abandoni els refugiats sirians, que fugen “pels mateixos motius pels quals es fugia del nazisme” i els “abraci” enlloc de limitar-ne l'entrada.
El president de l'Amical de Mauthausen, Enric Garriga, ha apuntat que sent vergonya per “l'Europa que maltracta als refugiats sirians, com va maltractar als refugiats republicans, i per veure com proliferen murs en lloc de braços acollidors”.
Puigdemont demana a Europa que no es desentengui dels qui fugen del totalitarisme
De la seva banda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha constat que els refugiats que arriben a Europa provinents de Síria i d'altres països “són perseguits pel feixisme i el totalitarisme”. Segons ell, l'Europa que va lluitar contra el nazisme no pot desentendre's “ni oblidar” aquest fet.
Segons el president, la commemoració de l'Holocaust suposa no només honorar la memòria de les víctimes, sinó també una oportunitat per “ensenyar i conjurar-nos, perquè la lluita contra el nazisme, el feixisme i la xenofòbia no ha acabat”. “Cada dia hem d'interpel·lar-nos per saber si hem fet el suficient per frenar el pas a les diverses formes que té de mostrar-se el feixisme”. Segons ha dit, es tracta “d'un combat necessari perquè avui veiem persones que pateixen, i que demanen auxili per estar perseguides” per “el feixisme o el totalitarisme”.
Aquesta idea, ha explicat, “demana una defensa quotidiana, amb actes simbòlics com aquest, però també amb fets concrets per frenar les amenaces”. En aquest punt ha posat com a exemple la detenció efectuada avui pels Mossos d'Esquadra a Lloret de Mar d'una persona reclamada per la policia alemanya per ser la responsable d'un web en la qual s'insultava a les víctimes del nazisme.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assenyalat que, com va dir l'escriptora Montserrat Roig, “oblidar és permetre que això pugui tornar a ocórrer”, i ha alertat que “el nazisme va sorgir enmig de la civilitzada Europa, en una societat avançada i culta”. “Això ho hem de recordar perquè només així podem impedir la barbàrie” i encara més quan “a Europa torna a créixer la xenofòbia i quan es nega drets fonamentals a persones pel seu origen”.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha descrit l'holocaust com un “episodi vergonyós del nostre passat recent”. Uns fets que, al seu parer, no haurien estat possibles sense el caldo de cultiu del racisme, el classisme i l'antisemitisme que va generar “una racionalitat immune al sofriment humà”.
Colau també ho ha relacionat amb el drama dels refugiats sirians a Europa; “avui sentim parlar de deportacions a trenta graus sota zero, confiscacions de joies i d'alçar murs”. Segons ella, són senyals d'alarma “del naufragi del projecte europeu”.