La fórmula de presa de possessió de Puigdemont no incompleix cap llei

El president de la Generalitat de Catalunya acata l'ordre constitucional vigent en el moment que assumeix les obligacions del càrrec encara que prometi “per imperatiu legal”, com s'ha fet històricament, o que obviï el rei i la Constitució en el seu jurament. Per tant, en la fórmula triada pel president Puigdemont no s'incompleix cap llei i, fins i tot, es podria haver optat per altres enunciats igualment innovadors.

La raó és que la fórmula clàssica i repetida d'acatament a la Constitució i lleialtat al rei apareix en un reial decret del 1979 que els mateixos tribunals, Constitucional i Suprem, no consideren d'obligat compliment perquè la Constitució estableix en l'article 23.2 que l'accés a càrrec públic s'ha de fer “amb els requisits assenyalats per les lleis” però encara no s'ha desenvolupat cap llei sobre el jurament dels càrrecs executius i administratius –en canvi sí que s'ha fet en l'àmbit parlamentari i local, on diputats i regidors han de jurar o prometre acatament a la Constitució, i en el judicial, en què els càrrecs han de jurar o prometre guardar i fer guardar la Constitució amb lleialtat a la corona.

Ho argumentava així Joan Vintró, doctor en dret de la UB, en un article sota el títol La fórmula Puigdemont publicat ahir a la plana d'analistes de l'actualitat Agenda Pública.

Fonts del Ministeri de Justícia explicaven ahir que la fórmula emprada per Puigdemont s'analitza des de l'advocacia de l'Estat per veure si hi ha base jurídica per impugnar-la però sense prejutjar que n'hi hagi. Tot i això, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, avisava ahir que els serveis jurídics de l'executiu realitzaran un informe “en vista del qual prendrem les decisions que ens semblin ajustades a la legalitat vigent i als interessos generals de tots els espanyols”. Per Societat Civil Catalana, l'enunciat triat és una “insubmissió clara a la Constitució i a l'Estatut”.

Per altra banda, el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara (PSOE), va considerar que impugnar la fórmula comportaria efectes negatius i que el que cal fer és, com en la Transició, “fer una crida als Solé Tura i Miquel Roca d'ara per construir junts la governança del país”.