Puigdemont reactiva la ruptura
El fins ara alcalde de Girona és investit president de la Generalitat amb els vots de JxSí i vuit diputats de la CUP
Assumeix que es deixarà “la pell” amb el procés i comptarà amb Mas
Forcadell demana audiència amb el rei i la coalició ultima el govern de la desconnexió
Puigdemont va tancar el ple cridant a favor de la llibertat del país
Mas va intentar guarir les ferides davant dels seus. La CUP, també
Carles Puigdemont, el 130è president de la Generalitat. El fins ara alcalde de Girona va ser investit en primera votació a tres quarts de deu de la nit, en la culminació d'una setmana de vertigen en què JxSí i la CUP van salvar la legislatura vorejant el termini que portava a les eleccions del març. Puigdemont va comprometre's a deixar-se “la pell” per culminar el procés en el pactat mandat breu de 18 mesos, recuperant l'esperit de ruptura amb l'Estat de la declaració inicial del 9-N, la mateixa que les diferències entre la coalició independentista i la formació anticapitalista semblava que havien condemnat a l'incompliment. L'onzena legislatura, la de la postautonomia i de la preindependència. El president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va admetre que no comptava amb l'acord i va garantir que no “deixarà passar” cap actuació que posi en qüestió la unitat de l'Estat o que en contravingui la legalitat i les decisions dels tribunals. Puigdemont va tancar el ple de la represa del procés amb un “Visca Catalunya lliure!”.
No és per a “covards”
Després d'obtenir 70 vots a favor (els de JxSí i 8 de la CUP), 63 en contra i dues abstencions de l'esquerra anticapitalista, Puigdemont es va fondre en una abraçada amb Artur Mas. “No són èpoques per a covards, tremolosos o fluixos de cames”, va sentenciar Puigdemont des del faristol, poc abans que Rajoy recordés indirectament que la confrontació amb l'Estat es paga als tribunals espanyols. El president investit va reconèixer la rapidesa amb què dissabte al migdia va assumir que relligaria la seva trajectòria política amb el fil històric d'una institució que remunta la seva primera presidència a la d'un altre gironí, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.
Capricis del complex procés independentista. Només el pas al costat d'Artur Mas i el compromís d'estabilitat de la CUP amb el futur govern, amb una dosi d'autocrítica explícita i la renúncia de dos diputats, van permetre una estampa pròpia del miracle que reclamava l'independentisme: Anna Gabriel, una de les dirigents de la CUP més hostils a la investidura de Mas, abillada amb una samarreta zapatista, avançava des del faristol que vuit dels seus diputats votarien a favor de Puigdemont i els altres dos s'abstindrien, per expressar les seves diferències. Gabriel, durant la votació per crida, va ser dels que van donar el sí. Es van abstenir Gabriela Serra i Josep Manel Busqueta. Aquest últim, precisament, marxarà del grup amb Julià de Jòdar. Entre les eleccions del 27-S i el ple d'ahir van passar 105 dies d'un estira-i-arronsa impossible. Es va dedicar a comptar-los el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, convençut de la rotunditat de la xifra.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va demanar formalment audiència al rei per comunicar-li la investidura. La previsió inicial era que avui mateix ho pogués fer, tot i que fonts de la cambra assenyalaven que estan
en espera de la confirmació corresponent. A partir d'aquí, corre un calendari segons el qual demà el nou president prendria possessió del càrrec. Puigdemont nomenaria seguidament la resta de membres del govern, que prendrien possessió dimecres. La cita coincideix amb la constitució a Madrid del Congrés i del Senat, sense que el PP i el PSOE hagin trobat el desllorigador a la complicada aritmètica que hi va deixar el 20-D. Per aquesta raó, i per les complicacions de l'atapeïda agenda, fonts de JxSí assenyalaven que la presa de possessió dels consellers es podria ajornar fins dijous.
El pacte per a l'executiu es manté intacte, amb Oriol Junqueras a la vicepresidència i al capdavant de la comissió d'Economia i Ocupació, i Neus Munté i Raül Romeva com a presidents de les comissions
de govern de l'Estat del Benestar i d'Afers Estrangers, Institucionals i de
la Transparència, respectivament. Els noms de Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), Jordi Jané (Interior), Meritxell Borràs (Ensenyament), Toni Comín (Salut) i Dolors Bassa (Benestar) figuren en totes les travesses per donar cos a un executiu que evita els compartiments estancs entre CDC i ERC i que, si tira endavant el full de ruta, haurà d'afrontar la legislatura de gestió més complicada des del restabliment de la democràcia.
Pas cedit
Puigdemont va assumir el full de ruta i el programa pactat entre la coalició independentista i la CUP, així com els continguts sectorials del primer discurs de la investidura fallida de Mas, al qual es va referir repetidament. Trencament amb l'Estat i construcció de les estructures d'estat, pla de xoc social, i inici d'un procés constituent de base participativa. Entre les mesures estrella, va citar la hisenda pròpia, la construcció d'una agència catalana de seguretat social i d'un banc central que va qualificar d'“instrument indispensable”. Va admetre, també, que cal ampliar la base independentista.
Els partits van coincidir a retreure-li que el 27-S no va donar cap mandat per a la desconnexió, amb les reiterades advertències del PP i C's que el procés fractura la societat catalana. CSQP va qualificar d'“enganyifa” la via unilateral, que considera impossible. El PSC li va reclamar diàleg amb l'oposició. Un guant que Puigdemont va agafar en l'única rèplica conjunta que va fer en resposta als grups parlamentaris, assegurant, alhora, que governarà per a tots els catalans.
A mesura que avançava el debat, el pes de la renúncia de Mas va anar deixant pas a un desimbolt Puigdemont, amb un marcat perfil propi, d'aires i formes renovades, que obre una nova etapa al govern de la Generalitat i de retruc a CDC. El pas al costat de Mas hi ha deixat una sensació agredolça que ahir es va tornar a fer palesa en un consell nacional de dol, en què les bases i la plana major del partit continuaven paint el gir negociador que retorna Mas al partit, ara per intentar recompondre'l amb una refundació que el portarà a abandonar la sigla. Mas no ha renunciat a res i manté el seu futur polític obert. Una de les primeres decisions que haurà de comunicar és si manté o no el seu escó al Parlament.
L'un i l'altre
“M'havia d'apartar per no ser un problema, no a canvi de res, de manera digna”, va confessar Mas a Bellaterra. Durant la segona intervenció, oberta als mitjans, en el màxim òrgan de decisió entre congressos, el líder convergent va admetre que havia arribat a un punt que ell “formava més part del problema que de la solució”. Mentre Mas intentava guarir les ferides de la seva retirada davant dels seus, la CUP feia el mateix davant de la pròpia militància reivindicant la superació de la dicotomia entre “Mas o març”. “Hem enviat Mas a la paperera de
la història”, va sentenciar Benet Salellas.
El nou president de la Generalitat va deixar clar que compta amb l'actiu de Mas a l'hora de capitanejar el procés. Puigdemont també va remarcar que la seva designació ultrapassa les dinàmiques internes convergents. En resposta a Lluís Rabell (CSQP), va assegurar que el país no es mereixeria que utilitzés el càrrec de manera partidista. El PP, tot i intentar-ho, no va poder evitar la celebració del ple. L'excepcionalitat aparentada no ho era tant. O potser sí. L'únic president de la Generalitat investit fins ara en diumenge va ser Lluís Companys, el 31 de desembre del 1933.
