la crònica
Independentistes de pedra picada
Les germanes Gelabert van viure les dues cares de la independència a la plaça Sant Jaume
Els concentrats davant del Palau van escoltar el president Mas amb un micròfon fent d'altaveu
Ahir la plaça Sant Jaume de Barcelona va viure la ràbia i tristor matinal de centenars de ciutadans anònims que s'han entregat en cos i ànima per assolir una Catalunya independent i que per enèsima vegada es manifestaven per demanar un acord polític a Junts pel Sí i la CUP, i –sortosament–, al vespre hi tornaven contents per celebrar que l'espinós procés per assolir un país lliure continua ben viu, amb l'anunci del president Artur Mas de fer un pas al costat. Són els independentistes de pedra picada, sense sigles o de petites entitats del país.
“Estic enfadada amb tothom: els polítics i els ciutadans. La plaça és buida... Vull un president, sigui qui sigui i que ens dugui a la independència!”, es queixava la badalonina Montserrat Gelabert, ahir cap a les dotze del migdia, mentre feia una foto amb el seu mòbil de la plaça i l'enviava a la seva germana, que, desanimada, no hi va anar. A les sis de la tarda, Montserrat tornava a la plaça, joiosa, amb una estelada, i acompanyada de la seva germana Rosa. “Fa sis anys que munto paradetes de l'ANC, anant a tots els barris i pobles. Estava segura que en Mas faria alguna cosa... Però al matí no parava de plorar i plorar en no veure l'acord”, va confessar Rosa Gelabert, jubilada de 73 anys, que avisada per la seva germana de l'imminent acord dels partits sobiranistes es va decidir a anar a Sant Jaume, també lluint una estelada.
D'independentistes anònims, sense sigles i de pedra picada com les germanes Gelabert, n'és el Marià Gim Niubò, que amb la seva dona era dels pocs catalans que reclamaven un acord polític, ahir al migdia, en una freda plaça Sant Jaume. “Volem la independència. Aquest és el primer pas, serà un procés lent però ara tenim la majoria al Parlament”, raonava en Gim, mentre la seva dona el definia com “un lluitador”.
Al matí, els manifestants independentistes eren un mig centenar i escaig que es barrejaven amb turistes i estudiants d'Erasmus que sortien d'una visita al Palau de la Generalitat. En Jordi Sánchez, nascut a Sants i veí d'Horta i que s'autodefineix “català de la ceba”, també exigia una entesa de Junts pel Sí i la CUP. “Els líders polítics ens estan traint... seran certes les paraules d'en Xirinacs”, afirmava Sánchez, que proposava una “llista sense polítics si al final no hi ha entesa”.
Allà qui hi cridava de valent era Vero Santpau, procedent d'Alcanar i que amb altres companys de les Terres de l'Ebre donaven color i vida a la concentració del matí. “Fa quatre anys que sortim al carrer i la gent del poble, sense sigles, volem un govern cap a la independència. Volem Mas de president, i si cal amb un govern de concentració amb els caps de cada partit independentista”, exigia Santapau, a qui els turistes li feien fotos amb l'estelada.
Qui també exigia alçada de mires als polítics era Castor Bayo, de la Candidatura Ciutadana per la Independència (CCI) i amb experiència a Esquerra i a Convergència. “Estan enrocats en personalismes i Catalunya ha d'anar al davant d'això”, assegurava al matí Bayo, que augurava “un bon càstig dels votants” a alguns partits polítics si no es posaven d'acord i s'abocava el país a unes noves eleccions anticipades, al març.
Al vespre, la plaça Sant Jaume ja tenia el caliu dels dies històrics. Grups de joves, desapareguts al matí, es barrejaven amb parelles de jubilats i famílies amb fills. S'hi feien fotos amb el mòbil i quan el president va començar la seva compareixença, tothom es va posar els auriculars a l'orella. Per sort, en Xavi, un altre espontani per la causa independentista, va posar un micròfon a la ràdio, que va fer la funció d'altaveu. La plaça Sant Jaume va emmudir per escoltar el president Mas.
L'anunci de fer un pas al costat perquè la CUP voti a favor de formar un govern cap a la independència va arrencar els aplaudiments dels concentrats a la plaça. I la revelació que l'alcalde gironí, el convergent Carles Puigdemont, serà investit avui nou president de la Generalitat també va ser ovacionat pels ciutadans aplegats. El paper dels deu diputats del grup parlamentari de la CUP es va escoltar amb atenció i sorpresa, tot i que amb el cap alguns dels presents aprovaven l'acord que donaran estabilitat al govern per posar fil a l'agulla a la desconnexió de Catalunya, i no votaran mesures juntament amb els grups espanyolistes.
Dels pocs joves que es va manifestar al matí i a la tarda a la plaça de Sant Jaume era Lucas Fenollosa, de 22 anys, i integrant de l'ANC. “ Apostava per la investidura d'Artur Mas, però primer és la independència, tot i les dificultats que tindrem els primers anys”, afirmava Fenollosa, que va ajudar a desplegar la pancarta (a la foto) que agraïa al president Mas el seu gest d'apartar-se, tot i que el president de Convergència ja va deixar clar que no deixarà la política ni descarta tornar-se a presentar com a candidat al Parlament català.
La trompeta de Ferran Estrada Porta, amb la seva barretina i sempre present en aquests saraus indepes de carrer, va embellir la històrica tarda. Els concentrats, fins i tot la canalla, van cantar Els Segadors, Rosa d'abril, i l'Estaca, fent aflorar la llàgrima a algunes de les dones més engrescades en festejar aquest desenllaç, que la majoria ja veia impossible. Els crits d'“independència” no van faltar-hi. Passades les set de la tarda, ningú es movia de la plaça de Sant Jaume. S'esperava que el president Mas sortís al balcó per proclamar la independència, com va fer el president Companys. Els més fidels van poder abraçar el president i la seva dona, quan van sortir al carrer.
Tot i la felicitat traspuada ahir, per a alguns catalans, ara cal comprovar si aquest acord in extremis du una bona metxa per a la traca del final de festa.