Junts pel Sí i la CUP s'avenen a reunir-se tot i l'enroc
L'ANC proposa una trobada per buscar un acord d'ultimíssima hora
Les posicions continuen als antípodes perquè JxSí no renuncia a Artur Mas i els cupaires demanen un altre candidat
Reunió estèril? Junts pel Sí i la CUP es van avenir ahir a tornar-se a reunir per buscar un acord in extremis, però la missió sembla del tot impossible. Les dues formacions mantenen les posicions enrocades i ja han anunciat que no variaran d'estratègia. Ni JxSí està disposada a canviar de candidat a la presidència ni la CUP vol investir Artur Mas i, a més, reclama un pla de xoc social més ambiciós. Per tant, l'empat és infinit i alguns sectors interpreten aquests moviments d'última hora més com un intent de les organitzacions d'evitar ser vistes com les culpables de les eleccions que no pas d'unes esperances reals perquè es pugui trobar la solució.
L'ANC ja s'ha ofert com a intermediària entre les parts per cercar el desllorigador. Dilluns a la nit, el secretariat nacional de l'associació es va reunir i va reclamar als 72 diputats independentistes que continuïn negociant per assolir una entesa que permeti formar govern. Per aquest motiu van emplaçar-los a una trobada conjunta que se celebraria passat Reis i en què també hi participarien l'AMI i Òmnium Cultural. Una posició més conciliadora de l'ANC que contrasta amb la primera reacció del seu president, Jordi Sànchez, quan va saber que la CUP vetava Mas i via Twitter va demanar perdó a aquells que van confiar en l'entitat quan demanava votar per a qualsevol de les opcions independentistes el 27 de setembre passat. Una piulada que no va agradar gens dins les files de l'assemblea.
La direcció de JxSí, que ahir al matí es va reunir al Parlament, va recollir el guant que li va llençar l'ANC i va subratllar que hi ha l'“obligació” d'esgotar el calendari per poder complir el mandat del 27-S. Raül Romeva, però, va avisar que l'oferta que ha fet JxSí a la CUP no variarà i, per tant, Artur Mas continuarà essent fins al final candidat a la presidència, tot i que havien sorgit algunes veus properes a la coalició –i sobretot a ERC– que no descartaven un pas al costat del president en funcions per poder acostar arguments amb els cupaires. Ahir mateix, el número 2 del Congrés d'ERC, Joan Tardà, va tornar a reiterar, en declaracions a L'Oracle de Catalunya Ràdio, que el líder de CDC hauria de cedir i deixar pas un altre presidenciable. En aquest context, Romeva va retreure a la CUP que en el consell polític només haguessin valorat el qui –en referència a Mas– i haguessin obviat la resta de plantejaments que JxSí havia posat sobre la taula. Els ja famosos què, com i quan.
El relat republicà
Les paraules de Romeva d'ahir van recordar, i molt, les que el dia abans havia pronunciat Oriol Junqueras, quan va exigir que totes les parts continuessin assegudes a la taula i no llencessin la tovallola fins diumenge, quan s'acabi el termini per negociar. Un Romeva que, precisament, havia assistit a l'executiva nacional d'ERC on Junqueras també havia fet aquest discurs. Fonts republicanes, per tant, explicaven que a JxSí s'ha imposat el seu relat per davant del de CDC, que parla més obertament d'eleccions al març.
Mentre Raül Romeva explicava aquest escenari als periodistes, es va fer públic que la CUP havia enviat una carta a Convergència, ERC, JxSí i les entitats sobiranistes en què expressava la seva voluntat per reunir-se amb tots els actors si és necessari. Això sí: l'organització de l'esquerra independentista marcava dues condicions que són innegociables: una nova candidatura a la presidència que “reflecteixi els canvis socials i polítics dels darrers anys a Catalunya” i un pla de xoc “molt més ambiciós que permeti fer front a l'emergència social”. Dues reivindicacions que JxSí ja ha apuntat que no acceptarà.
Els 270 milions
La coalició de CDC i Esquerra va presentar un pla de xoc social pressupostat en 270 milions d'euros i va assegurar que és una inversió que no es pot estirar més perquè no hi ha prou líquid a la caixa. Segons la seva versió, els pressupostos del 2016 seran draconians perquè s'hauria d'assumir un sostre de dèficit del 0,3% –ara és del 0,7%– i, a més, s'han de comptar altres despeses, com ara l'augment salarial dels funcionaris o els nous fàrmacs.
