Aritmètica “diabòlica”

Tres recomptes

La cara dels membres del secretariat nacional deixava entreveure la sorpresa, incredulitat i l'atordiment que havia deixat un resultat d'empat absolut que ara cal gestionar abans del 10 de gener. Fins a dos equips de voluntaris i tres recomptes van haver de fer els organitzadors quan el primer escrutini va deixar l'empat al descobert. Un empat que s'havia anat gestionant al llarg de tota la jornada amb dos pols molt dividits des que es van sentir les primeres intervencions al matí de l'assemblea. Les intervencions provenien de militants i simpatitzants. Ara abans de celebrar el consell polític del 2 de gener, es reuniran les assemblees locals que decidiran els representants que aniran a les assemblees territorials que participaran del consell polític conjuntament amb organitzacions polítiques com ara Corrent Roig, Endavant i En Lluita.

Tot i l'empat al final de la jornada, els resultats dels escrutinis de les votacions prèvies ja feien preveure una divisió profunda dins de la CUP. Es van necessitar finalment fins a tres votacions, i a mesura que s'anaven produint les votacions els marges eren cada cop més petits.

La primera votació va dibuixar un bloc majoritari a favor del no a Mas. Eren les quatre de la tarda i el primer escrutini deixava una assemblea del tot dividida amb un 47,14% (1.418) dels vots a favor de no votar Mas. Un 45,17% (1.359) estaven a favor de Mas i de l'acord polític. El primer escrutini va deixar fora l'opció número 4, que, amb només 103 vots, rebutjava investir Mas i proposava l'abstenció en el ple de la cambra catalana perquè JxSí busqués altres aliats més enllà de la CUP.

Per dècimes, el no a Mas no va obtenir el 50% dels vots en la segona votació, ja que es va quedar en un 49,7%, la qual cosa va propiciar la tercera i última votació a les sis de la tarda. Els nervis es feien evidents entre els militants, alguns dels quals s'atansaven cap a les urnes amb el puny enlaire i al crit d'“In-inde-independència”.

Risc de divisió

A fora de la pista coberta d'atletisme, a Sabadell, el debat entre els votants era ben evident. Alguns ja apuntaven la possibilitat d'empat, ja que els primers càlculs feien preveure que la diferència final entre els dos escenaris només aniria de dos vots. Altres militants valoraven com a “molt pitjor” un escenari en què el sí a Mas resultés guanyador, ja que, a parer seu, aquest resultat feia perillar el futur de la formació. La raó és que els col·lectius que apostaven pel no formen part de les candidatures que donen suport a la CUP en el govern de moltes ciutats de l'àrea metropolitana, i un sí a la investidura de Mas podia provocar un trencament molt clar.

D'altres, però, apostaven clarament per engegar el procés de la ruptura amb l'Estat espanyol i collar Mas en cadascuna de les etapes. Tot i que amb la “pinça al nas”, consideraven prioritari iniciar el procés constituent que portava el segell de la CUP. L'assemblea va començar amb puntualitat gairebé britànica, tot i que el registre de les acreditacions va anar lent. Abans de començar els parlaments i les votacions, un 42% (es necessitava un 25%) de les persones acreditades van demanar que el vot fos secret, mentre que un 57% sol·licitava que fos públic. En vistes d'aquest resultat es començava a augurar el percentatge que podria separar els dos principals escenaris de l'assemblea; investidura sí o no. Els primers, en aquest cas, se'ls situava al costat dels favorables a investir Mas i collar el govern i el procés.

A les onze del matí es va donar inici a la cinquantena de parlaments dels militants de base. En aquest moment ja es va fer evident la forta divisió que hi ha en el moviment de l'esquerra independentista i anticapitalista entre els que s'apuntaven a investir Mas per tal de continuar amb el procés o els que optaven per foragitar-lo com a màxim representant de les retallades i les polítiques neoliberals. Un clam era bastant unànime entre que els que havien guanyat el sorteig per pujar al faristol: “Sigui quin sigui el resultat, la CUP us necessita a tots i totes”, indicava un militant arribat de les Terres de l'Ebre abans de constatar la divisió. “No ens fa por el camí triat, hem de passar a l'ofensiva”, clamaven altres militants que consideraven poc segur que els de Mas es decidissin per afrontar unes noves eleccions vist el resultat del 20-D. Sigui com sigui cap bàndol va aconseguir convèncer, i l'empat es va mantenir fins al final.