Tres mesos, tres moments
El 27-S ha obert un nou escenari polític a Catalunya que, a punt de tancar l'any, encara no ha culminat
La declaració d'inici del procés, la negociació per fer govern i el 20-D, principals fets
Avui fa tres mesos de les eleccions que havien de canviar el futur de Catalunya. Unes eleccions que van servir per viure alguns moments extraordinaris, com ara la fusió de dos dels principals rivals polítics –CDC i ERC– en una sola candidatura, la implicació de la societat civil en la política parlamentària i la celebració d'un plebiscit que molts no reconeixien en aquell moment però que a pilota passada gairebé tothom admet. El resultat, una majoria absoluta de partits que aposten per la independència i per la constitució d'un nou estat. Noranta dies que han estat marcats sobretot per tres moments.
Inici del procés
El 9 de novembre, coincidint amb el primer aniversari del procés participatiu vetat per l'Estat, el Parlament de Catalunya –acabat de constituir i amb Carme Forcadell com a presidenta– va aprovar una moció que suposa donar inici al procés de desconnexió de Catalunya respecte de l'Estat espanyol. El text, que en el fons no deixa de ser una simple declaració d'intencions política, va generar l'aïrada resposta que s'esperava per part d'un Estat encara amb majoria absoluta del PP i la intervenció del mecanisme governamental per excel·lència per aturar-ho tot: el Tribunal Constitucional. El resultat va ser un nou mandat judicial ordenant l'aturada de tot plegat.
Govern en funcions
El resultat de les eleccions catalanes va ser una majoria per a les forces independentistes. Això, però, no s'ha traduït encara en una majoria que hagi permès formar govern. Junts pel Sí (amb 62 diputats) i la CUP (amb 10) negocien des del primer moment amb l'objectiu d'assolir un acord. El principal escull, però, ha estat la negativa dels cupaires a investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Aquesta mateixa setmana Junts pel Sí ha presentat la darrera proposta d'acord per al pla de xoc i ara està tot pendent de l'assemblea que la CUP celebra avui a Sabadell. Si el resultat és negatiu, a final de febrer o principi de març hi haurà d'haver noves eleccions.
Un Estat en canvi
El 20 de desembre el PP va perdre la majoria absoluta que durant quatre anys li ha permès fer pràcticament el que ha volgut i tancar els ulls al que passa a Catalunya. Mariano Rajoy ha tornat a ser el més votat, però amb una diferència clara respecte d'ara fa quatre anys: la fragmentació del vot i la dificultat perquè sigui capaç de formar govern. Tret de Ciutadans, ningú vol pactar amb ell. I l'alternativa d'un govern d'esquerres tampoc sembla plausible veient la negativa del PSOE d'acceptar com a condició el referèndum vinculant a Catalunya que exigeix Podem. Com en el cas català, si no s'ha format govern quan expirin els terminis legals s'haurà de convocar noves eleccions.
