JxSí manté que no hi ha més marge financer pel pla de xoc
Manté que 270 milions és una inversió que no es pot estirar més
Els comptes del 2016 han de quadrar el límit del 0,3% i hi ha despeses com ara l'increment salarial als funcionaris o nous fàrmacs
Un sostre de dèficit draconià, noves despeses per cobrir i quadrar uns números de la Generalitat al límit. Aquesta és la dramàtica situació que haurà d'entomar el nou conseller d'Economia, que serà Oriol Junqueras, si hi ha govern, per completar el sudoku del pressupost del 2016. El marge de maniobra, segons Junts pel Sí, és molt escàs i els 270 milions que es destinaran al pla de xoc són el màxim que es pot assumir si es vol fer un document realista i sense inversions que després no es podrien materialitzar. Això sí, la coalició considera que els 270 milions destinats a mesures en l'àmbit de la renda mínima, l'habitatge o la pobresa energètica són suficients per bastir unes primeres necessitats i més tenint en compte que en l'últim exercici la partida era de 90 milions.
El govern ha prorrogat els pressupostos del 2015 i CDC i ERC treballen amb la hipòtesi d'aprovar els nous el juliol del 2016, sempre que hi hagi acord per la investidura i s'iniciï la nova legislatura. Un dels grans handicaps que hauran d'assumir és cobrir els 2.300 milions d'ingressos extraordinaris que hi havia en els números del 2015 i que no s'han obtingut. Feien referència a l'impost de dipòsit bancaris, que el TC ha tombat, i a històrics deutes de l'executiu espanyol que no han pagat, com ara la disposició addicional tercera o el fons de liquiditat.
A aquesta motxilla s'han de sumar altres pesos. Per començar, el sostre de dèficit, que passa del 0,7 al 0,3% –aquest escenari implica buscar 800 milions de més–, i després, dues despeses noves que ha de pagar la Generalitat: l'increment de l'1% salarial dels funcionaris pactat per Cristóbal Montoro (182 milions) i uns nous fàrmacs d'hepatitis del Departament de Salut (190 milions). “Evidentment, són punts que representen un benefici, però, malauradament, els hem d'assumir nosaltres sols, sense cap ajuda de l'Estat”, ressalten fonts de JxSí. Tot plegat, segons la coalició de CDC i Esquerra, justifica que no es puguin estirar més els 270 milions per al pla de xoc, lluny dels 3.000 milions que proposava la CUP en el seu document Fil a l'agulla. “S'ha de fer un text creïble i que es pugui aplicar”, hi afegeixen.
El president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, reconeixia, en declaracions a TV3, que els 270 milions són “escassos”, tot i que no va voler valorar si es podia haver fet més esforç o no amb el context pressupostari actual.
Entrada d'ingressos
Junts pel Sí també ha avaluat com es poden compensar aquestes xifres negatives i quina és la millor fórmula per poder quadrar la caixa. Una injecció important seran els 1.968 milions de més que la Generalitat rebrà l'any vinent en concepte de bestretes i liquidacions. En un primer moment, fins i tot, alguns dirigents de JxSí es van pensar que la partida es podia destinar a engreixar el pla de xoc, però de seguida es van adonar que s'escolaven en cobrir el sostre de dèficit i altres apartats.
Al marge d'aquests 1.968 milions, hi ha més fons que servirien per tapar el forat pressupostari. Un dels més destacats seran els 500 milions de menys que la conselleria haurà de pagar en referència als interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica, que han anat disminuint –fins ara, ja s'han abonat 1.900 milions. També s'han de comptabilitzar l'augment d'ingressos en impostos que van aplicar CDC i ERC, com ara per successions, transmissions patrimonials o patrimoni, i la possibilitat que la Generalitat pugui cobrar deutes estatals. “Algunes comunitats obriran camí en les reclamacions i nosaltres els seguirem”, remarquen des de Junts pel Sí.
En el mateix àmbit d'ingressos, JxSí, tal com es reflecteix en la proposta a la CUP, vol “aprofundir en la fiscalitat ambiental” i s'estudiaran noves figures. A més, s'instarà els concessionaris a redefinir els contractes, com ara els peatges a l'ombra de carreteres.
La polèmica d'ATLL
Una de les qüestions que també es van abordar en la taula de negociació va ser la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Els cupaires defensaven que s'havia de revertir, però finalment no va haver-hi acord i es va aparcar aquesta situació fins al procés constituent.
A hores d'ara, la concessió es troba enmig d'un litigi judicial i s'haurà de veure quina decisió pren el Tribunal Suprem. Junts pel Sí, però, considera que s'ha de ser molt curós, perquè si es decidís trencar unilateralment el contracte s'haurien de retornar els més de 300 milions ingressats i és possible que l'empresa afectada demanés danys i perjudicis, que podrien ser bastant quantiosos.
