La reducció d'emissions no serà vinculant jurídicament

S'acosta el soroll final de trompetes a la cimera del clima de París, que avui hauria d'assolir un acord que posés el planeta en la ruta de la reducció de l'escalfament global per als propers anys. Tota l'activitat ha passat en els darrers dies en sales de reunions a porta tancada, on els negociadors s'han tancat fins a altes hores de la matinada per anar llimant les diferències entre uns i altres. “Entrem en la fase crítica, però hem tingut reunions molt constructives”, va valorar ahir el secretari d'estat nord-americà, John Kerry.

En aquest sentit, la necessitat ja absoluta de trobar un acord ha anat modificant la naturalesa del text. Del penúltim esborrany es va suprimir la vinculació jurídica de les reduccions d'emissions de cada país per incloure-hi els Estats Units. No es tracta que el president nord-americà, Barack Obama, refusi un compromís major. De fet, la seva pressió per trobar un acord ambiciós va ser un impuls clau en l'inici de les negociacions climàtiques, i fa un any que va presentar un compromís per reduir les emissions dels EUA entre un 26% i un 28% al 2025 respecte a les de 2005. L'executiu nord-americà no pot assumir la vinculació legal de l'acord que haurà de passar pel Congrés, de majoria republicana, per aprovar-lo.

El protocol de Kyoto va néixer condemnat a fracassar per aquesta raó. Només va ser ratificat per un grup de països industrialitzats que, sumats, representaven l'11% de les emissions planetàries. Entre ells no hi havia els Estats Units, major emissor en aquell moment, que tenia un president demòcrata (Bill Clinton) i un Congrés republicà que, en tractar-se d'un text vinculant jurídicament, va bloquejar l'acord.

Per facilitar l'acord, també es mirarà cap a una altra banda pel que fa a les emissions dels transports aeris i marítims, que representen el 8% dels gasos d'efecte hivernacle. Més enllà d'això, continuen les diferències entre els països rics i els països en desenvolupament, pel fet que els primers han de fer-se càrrec de la major part dels costos associats a la lluita climàtica. En aquesta classificació, que data del 1992, no apareixen com a països desenvolupats ni la Xina ni l'Índia, primer i quart contaminants mundials a dia d'avui. Washington i Brussel·les volen modificar aquesta situació i Pequín, per ara, ho refusa.

També està en l'aire l'ambició final de l'acord –fins on es vol portar la reducció de la temperatura– i la qüestió del finançament; la UE i altres potències industrialitzades volen que països puixants com la Xina, el Brasil o Corea del Sud hi contribueixin més. Altres àrees de discussió semblen ja solucionades. Com les revisions a les propostes individuals d'emissions dels estats en funció del grau d'industrialització.