Anul·lació unànime i a corre-cuita
El TC justifica que hi hagi sentència sobre la resolució del 9-N en temps rècord perquè és un assumpte de “transcendència constitucional”
Alerta que la norma espanyola està per damunt dels resultats del 27-S
La sentència no inclou avisos sobre el seu incompliment
En un tres i no res, el Tribunal Constitucional ha resolt un contenciós que, en segons quins casos, podria arribar a eternitzar-se. Calia actuar amb celeritat per la seva “transcendència constitucional”, al·lega l'òrgan judicial en la seva resolució feta pública ahir i per la qual s'anul·la la declaració de desconnexió del Parlament aprovada el 9 de novembre passat. El president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos, ha anat per feina i només ha necessitat tres setmanes des que el govern espanyol va presentar la seva impugnació –l'11 de novembre– per fulminar la declaració catalana amb l'aval dels dotze magistrats que actualment formen el TC. Tant és així que es va incloure a corre-cuita al ple que aquest òrgan va iniciar dimarts i que s'havia convocat per tractar d'altres assumptes.
L'objectiu, en tot cas, era arribar a les portes de la campanya pel 20-D –en què el procés català serà un dels protagonistes del debat electoral– enviant un missatge de fermesa des dels òrgans judicials en sintonia amb les tesis esgrimides pel PP i pel PSOE. Ahir mateix, des de les dues direccions es vantaven de la declaració d'inconstitucional assegurant que era previsible, mentre que Mariano Rajoy hi afegia que era un motiu “d'alegria” per als que creuen “en la sobirania i en la igualtat dels espanyols”.
El TC, doncs, accepta fil per randa les al·legacions de l'Advocat de l'Estat –en representació del president espanyol– per tal d'abolir el text impugnat. La resolució deixa clar que la resolució aprovada al Parlament no és una simple declaració d'intencions o un desig polític, segons adduïa la part catalana, sinó que atempta contra la Constitució i l'Estatut i es converteix en un document “fundacional” pel fet que encomana a les institucions i els atribueix unes potestats –que considera que no tenen– perquè iniciïn el procés de ruptura i la creació d'una república catalana.
“Norma suprema”
Per l'alt tribunal, no és admissible que el Parlament proclami una sobirania que recorden que només ostenta “el conjunt del poble espanyol” ni tampoc que contraposin la “legitimitat democràtica” –la majoria del 27-S– a la “legalitat de la Constitució”, la qual consideren la “norma suprema” i “condicionant”, que està per damunt de la resta de lleis.
Per tot plegat, la sentència avisa que les institucions catalanes en cap cas poden actuar de manera “unilateral” i els recorda que, precisament perquè la Constitució no té la condició de “lex perpetua”, inclou mecanismes que permeten la seva “revisió total”. Com ja ha fet en ocasions anteriors, el TC insisteix que, de la mateixa manera que la norma empara tot tipus de debat polític, també proposa fórmules per articular-les dins la Carta Magna. El que no accepta és que s'actuï fora del seu marc perquè consideren que “alliberar el poder públic” de les normes vigents “causaria un dany irreparable per a la llibertat dels ciutadans”. I hi afegeixen que “la Constitució mai pot ser considerada com un límit de la democràcia, sinó com la seva garantia”.
Ara bé, la sentència no inclou cap advertiment a les autoritats catalanes sobre què els pot passar si decideixen desobeir-la –tenint en compte que des de fa uns mesos el TC té capacitat sancionadora– ni tampoc reclama que es comuniqui la seva decisió de manera personalitzada als agents implicats com sí que es va fer quan es va decretar la suspensió cautelar de la declaració sobiranista. Però sí que alerta que en cap cas els membres de la cambra “no poden erigir-se en font de legitimitat jurídica i política fins al punt d'arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat”.
El govern considera vigents els “efectes polítics”
Cap sorpresa ni al govern català ni entre el conjunt de forces polítiques catalanes, ni pel contingut de la sentència ni per la decisió final del TC d'anul·lar la resolució del Parlament. Tothom admetia que li havia resultat d'allò més previsible, si bé mentre partits com el PSC, el PP i Ciutadans aplaudien el text judicial i instaven l'executiu a acatar-lo, la vicepresidenta en funcions, Neus Munté –amb to irònic–, hi afegia que quan es tracta de Catalunya el tribunal “mai no defrauda”. Des de la Generalitat se subratllava, doncs, que la resolució no altera els “efectes polítics” de la declaració aprovada el 9-N i, en aquest sentit, instava l'independentisme a respondre des de la unitat. Segons Munté, “per moltes sentències i pàgines que escrigui el TC, no tombarà la voluntat majoritària dels catalans expressada a les urnes el 27-S i recollida i explicitada per una majoria absoluta del seu Parlament”. Per part de Democràcia i Llibertat, el seu cap de cartell, Francesc Homs, alertava de “l'error” que davant la posició catalana l'única resposta de l'Estat sigui anar als tribunals i incidia en el fet que darrere cada sentència del TC hi ha un increment de l'independentisme. Mentrestant, des del PP, Xavier García Albiol avisava Artur Mas que si persisteix en la desobediència”no ens hauria de tremolar la mà a l'hora d'aplicar l'article 155”. Finalment, Joan Coscubiela, de CSQP, certificava la defunció definitiva “d'una resolució que va néixer morta”.
