JxSí afirma que amb la seva proposta “ningú hi perd i tothom hi guanya molt”
La coalició sobiranista defensa la necessitat d'un govern “prou fort” per fer front a les “escomeses” de l'Estat
Avisa que la paciència i la confiança de la gent no són “infinites”
Junts pel Sí (JxSí) ha assegurat aquest divendres que la seva proposta a la CUP per desbloquejar la formació del govern és una “síntesi” de les diferents posicions, amb la que “ningú hi perd i tothom hi guanya molt”. Així ho defensen el cap de llista de la coalició, Raül Romeva; la portaveu del grup i secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el coordinador nacional de CDC, Josep Rull, en un article conjunt titulat Totes les ànimes de Teseu , publicat al web de la formació.
Els tres dirigents de JxSí recorren al mite del Minotaure per fer una al·legoria de la situació política que viu Catalunya. Segons ells, el país està atrapat “a l'interior d'un laberint” on l'Estat representa “un ésser institucionalment implacable” que combat “el clam legítim, pacífic i democràtic” de l'independentisme “amb coces i esbufegant amenaces”. Segons ells, el 27-S els ciutadans van dir “alt i clar” a les urnes que calia “alliberar-se del laberint” i van atorgar 72 diputats a JxSí i la CUP perquè assumissin el paper de Teseu, “que ha de fer front al Minotaure-Estat” per alliberar-se del laberint.
Els autors destaquen la diversitat d'aquestes formacions, tant entre elles com al seu interior, “lluny de ser un problema” representa “la veritable força de Teseu. La nostra força col·lectiva”.
En aquest sentit, subratllen que aquesta “ànima múltiple” ha permès superar els “primers obstacles”, com la constitució d'una mesa del Parlament “clarament independentista” com la “declaració solemne a favor de l'inici del procés”.
JxSí explica que l'objectiu d'aquests passos és “construir una nova legalitat” que permeti “substituir l'actualment obsolet marc autonòmic”; “posar en marxa” un “procés constituent” que finalment sigui ratificat “via sufragi popular”, i fer tot això “sense oblidar les urgències socials.
Així, assenyalen que el següent repte és formar “un govern adequat al moment” i “prou fort per fer front amb garanties a les escomeses minotàuriques” de l'Estat. I afegeixen que es tracta de tenir un “govern de transició” que trobi “l'equilibri entre la gestió del dia a dia” i el mandat de posar en marxa les iniciatives necessàries “per encarar el canvi de legalitat que reclamem”.
Els representants de la formació asseguren que s'està treballant en aquest objectiu i recorden que al final de l'últim debat d'investidura JxSí ja va presentar una proposta “per dotar-nos d'una presidència que respongui a un govern d'ampli espectre”.
Romeva, Rovira i Rull expliquen que aquesta proposta ha anat evolucionant en les diferents reunions i s'han plantejat “diversos mecanismes de coordinació” entre la Presidència, la Vicepresidència i les presidències de les Comissions de Govern “amb el mandat de gestionar la desconnexió”.
Al seu parer, aquesta proposta té la virtut de ser “el resultat d'un diàleg i d'un aprenentatge compartit”. “No és el relat ni la proposta de ningú en particular, sinó que és la síntesis de totes elles. Ningú hi perd i tothom hi guanya molt”, conclouen.
Els autors asseguren en el text que el procés no s'ha “aturat”: “Continuem avançant, conscients tanmateix que el fil (això és, la paciència i la confiança) que ens guia, subjectat per una Ariadna-ciutadania, no és infinit”.