Iglesias lamenta haver votat Forcadell com a presidenta del Parlament: “No ha estat a l'alçada”
El líder de Podem assegura que el seu partit, integrat a Catalunya Sí que es Pot, no li tornaria a donar suport perquè la seva actitud ha estat “enormement decebedora”
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha admès avui que el seu partit no tornaria a donar el seu suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè “no ha estat a l'alçada” i la seva actitud ha estat “enormement decebedora”.
Iglesias, al programa Los desayunos de TVE, ha respost així a la pregunta de si tornaria a donar el seu suport a Forcadell, que va ser elegida presidenta del Parlament amb el vot a favor de cinc membres del grup Catalunya Sí que es pot (CSQP) -la marca en la qual s'integra Podem-.
El candidat de Podem a la Presidència del Govern ha explicat que van votar a favor de Forcadell perquè volien donar la possibilitat que el Parlament català funcionés, es pogués constituir la Mesa i hi poguessin intervenir els portaveus de tots els grups polítics.
“Crec que la senyora Forcadell no ha estat a l'altura. Quan et voten per ser president del Parlament has de ser el president de tot el Parlament i no només del teu grup”, ha assegurat després de destacar que Podem va demostrar una “enorme lleialtat institucional” en permetre que la institució pogués funcionar.
De cara a les pròximes eleccions generals, Iglesias ha mostrat prudència davant les enquestes i ha ressaltat que mai en la història d'Espanya no hi ha hagut tants indecisos, de manera que és “optimista” i confia que el que va passar en les passades eleccions municipals, es repeteixi en les generals.
Iglesias creu que Espanya ja ha canviat i “ara es tracta que el Parlament i La Moncloa s'assemblin més a Espanya”, i amb aquesta visió ha reconegut que en aquests dos anys a Podem se li ha posat el “gest més seriós” en ser una força que aspira a governar i a la qual s'exigeix responsabilitat.
S'ha mostrat “encantat” d'haver obert un camí en el qual es distingeix ja entre política nova i política vella, però també ha emplaçat a diferenciar entre els qui volen canviar les coses de veritat i els qui només plantegen un “maquillatge”.