Obama promet mà de ferro per posar fi a Estat Islàmic
El president dels EUA es disposa a “destrossar” l'organització gihadista i manté oberta la porta a col·laborar amb Rússia
Hollande es reuneix aquesta setmana amb els principals actors mundials per coordinar la resposta als atacs
La recepta del president dels Estats Units, Barack Obama, per posar fi a l'amenaça d'Estat Islàmic continua invariable: unitat i determinació. El mandatari nord-americà va acabar la seva gira asiàtica a Malàisia amb el mateix remei per derrotar l'amenaça gihadista que està reiterant des de fa setmanes i que la majoria de líders mundials comparteixen.
“Destruir EI no és només un objectiu realista, sinó que ho farem”, va prometre Obama, minuts abans de pujar a l'avió de tornada a Washington. “Els destrossarem, i recuperarem territori on ara mateix són. Tallarem les seves fonts de finançament. Eliminarem els seus líders. Desmantellarem les seves xarxes, i els destrossarem”, va repetir.
Obama, encara distant de la retòrica bel·licista del seu homòleg francès, François Hollande, i criticat als EUA per no haver accelerat i intensificat les accions contra els gihadistes, manté la idea que només amb una acció coordinada amb totes les potències mundials serà possible posar fi a EI. I, per això, cal la col·laboració de Rússia, amb la qual seria possible aliar-se sempre que es concentri “en exclusiva” a derrotar els gihadistes. “I encara no tenim aquesta certesa”, va lamentar el mandatari.
Les divergències amb Moscou encara persisteixen i es concentren en el paper que ha de tenir el president sirià, Baixar al-Assad, en la resolució del conflicte, i l'entesa no es preveu que arribi aviat. També des de Malàisia, el primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va culpar els EUA de l'enfortiment dels gihadistes d'EI a l'Iraq i Síria, un auge que, al seu parer, va ser possible “per la irresponsabilitat política dels Estats Units.”
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va fer una crida a Washington i Moscou perquè treballin en una entesa per cooperar contra l'enemic comú. Aquesta setmana s'entreveu que serà clau per a la unitat mundial contra els gihadistes. El president Hollande es reunirà amb els principals actors mundials per intentar coordinar la resposta als atemptats de París de la setmana passada i intensificar els esforços per posar fi al problema. Avui rebrà el premier britànic, David Cameron, i demà viatjarà a Washington per reunir-se amb Obama. Dos dies després, anirà a Moscou per trobar-se amb Vladímir Putin.
Tot plegat, per crear una nova aliança que treballi conjuntament contra EI, “una colla d'assassins amb bones xarxes socials”, en paraules del mateix Obama. “Som més forts [que EI]. Representem el 99% de la humanitat. I per això els guanyarem.”
El Pentàgon hauria maquillat informes sobre EI
Un reportatge publicat ahir a The New York Times va posar en dubte els informes d'intel·ligència del Pentàgon sobre la lluita contra els gihadistes al Pròxim Orient. Segons la investigació, els alts càrrecs del Centre de Comandament (Centcom) de l'exèrcit nord-americà feien “canvis significatius” en els informes que arribaven des de l'Iraq en relació amb la lluita sobre el terreny contra Estat Islàmic, amb l'objectiu de “dibuixar un panorama més optimista” del paper dels EUA en el conflicte. N'és un exemple el fracàs de les tasques d'entrenament de l'exèrcit iraquià en la lluita antiterrorista. Les alteracions en els informes haurien arribat al punt màxim l'estiu passat, amb els bombardejos dels avions nord-americans a Síria i l'Iraq contra posicions d'EI, sobre els quals van expressar uns resultats molt més favorables del que realment havien obtingut.
Tot i que no es podrà saber mai, queda en dubte com aquests informes maquillats poden haver influït en la política antiterrorista de la Casa Blanca. El que sí que és cert és que l'auge d'Estat Islàmic va agafar per sorpresa l'administració de Barack Obama, que ha portat bona part del Congrés i de l'opinió pública a desconfiar de les tasques de la intel·ligència del país.
El cas ja està sota investigació interna, en un procés que pot durar mesos i que no només se centrarà en els recents informes sobre l'Iraq, Síria i EI, sinó que també inclourà les campanyes a l'Afganistan. El govern ja ha assegurat que prendrà “les accions apropiades” d'acord amb els resultats finals. El mateix president nord-americà, just abans de tornar a Washington des de Malàisia, va parlar sobre el tema: “Espero que arribem fins al final per saber què ha passat.”