La UE acorda reforçar els controls fronterers exteriors
Els vint-i-vuit deixen per al 2016 els canvis necessaris en el codi Schengen perquè aquests controls es converteixin en obligatoris
Els ministres d'Interior i de Justícia de la Unió Europea han acordat aquest divendres reforçar de manera “immediata” els controls que es realitzen a les fronteres exteriors de la Unió Europea, inclòs als ciutadans amb dret a la lliure circulació, però han deixat per 2016 els canvis necessaris en el codi Schengen perquè aquests controls es converteixin en obligatoris.
“La Comissió ha acceptat, i els ho agraïm, presentar d'aquí a finals d'any una proposta de reforma del codi de fronteres Schengen per permetre els controls sistemàtics i obligatoris en totes les fronteres exteriors i totes les persones que entrin a l'espai Schengen” , ha anunciat el ministre d'Interior francès, Bernard Cazeneuve, al final de la reunió convocada arran dels atemptats del 13 de novembre a París.
La declaració pactada pels Vint-i-vuit a Brussel·les estableix diversos passos intermedis per avaluar les necessitats i millorar les infraestructures per connectar les bases de dades dels Estats membres amb Interpol en els primers mesos de 2016, però no posa una data límit perquè la reforma de l' codi Schengen es dugui a terme.
El Govern francès va avisar als seus socis europeus que seria “inflexible” a l'hora de negociar noves mesures per reforçar la seguretat i la lluita antiterrorista, després de constatar que diversos dels gihadistes que van participar en la matança de París havien viatjat a Síria per ser formats com a terroristes i a la tornada van preparar els atemptats a Bèlgica, país on estaven fitxats com a individus “radicalitzats”.
El resultat de la reunió de ministres és la “voluntat” dels governs nacionals de dur a terme controls “coordinats i sistemàtics”. Es tracta d'un compromís que permet als estats membres reintroduir immediatament aquests controls, però que no crea una obligació jurídicament vinculant, segons han explicat fonts europees.
Els ministres, d'acord amb la línia plantejada per França, han mostrat un “consens bastant gran” en el fet que cal estrènyer la vigilància de la frontera exterior per protegir la lliure circulació dins de l'espai Schengen.
La norma actual ja permet sotmetre els ciutadans europeus a controls de passaport sistemàtics, però no de manera permanent, sinó limitat en el temps i adscrits a indicadors de risc específics, com és el cas de França ara, en estat d'emergència per alerta terrorista.
El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha matisat en la seva compareixença davant la premsa que queda feina per fer: “definir què vol dir i com es concreta” el caràcter “sistemàtic”.
“És una nova figura operativa que s'ha de concretar”, ha afegit, per garantir, a més, que la vigilància és compatible amb “la fluïdesa en el trànsit” de persones.
Llacunes en l'intercanvi d'informació
Un altre dels aspectes que els membres de la UE assumeixen que cal millorar és l'intercanvi d'informació entre ells, per seguir amb més facilitat els sospitosos i “neutralitzar” possibles atacs futurs.
“Dir que són necessaris esforços addicionals és un eufemisme, hi ha llacunes intolerables”, ha criticat el ministre d'Interior luxemburguès i president de torn de la UE, Etienne Schneider, que ha subratllat que existeixen eines útils a disposició dels països, però que no es posen en pràctica.
“Siguem realistes, si no funciona és perquè seguim sense superar el problema d'intercanvi entre els serveis d'intel·ligència. I París demostra que cal superar-lo “, ha tancat.
Fernández Díaz també s'ha referit al fet que l'intercanvi d'informació és una qüestió “sensible” per a la Intel·ligència dels Estats membres, perquè quan es produeix de manera multilateral “ningú sap qui serà el destinatari últim”.
Amb tot, Fernández Díaz ha assegurat que existeix una “voluntat conjunta” de corregir el “dèficit” de col·laboració en aquesta àrea i no ha tancat la porta a que en el futur es treballi per crear una agència europea d'intel·ligència.
Es tracta d'una idea “embrió”, ha avisat el ministre, però que podria “resoldre les dificultats” de l'intercanvi multilateral de dades.
Finalment, els vint-i-vuit han reiterat la urgència de pactar amb el Parlament Europeu la creació d'un registre europeu de passatgers aeris (PNR), ja que la negociació ha avançat amb dificultats des de 2011 pels dubtes de l'Eurocambra amb les garanties de privacitat d'aquest sistema.
Reclamen un acord abans que acabi l'any.
Els ministres han revisat el mandat negociador per fer-lo més “estricte” i reclamaran que el PNR europeu s'apliqui també a les vols interns de la UE, no només als extracomunitaris, i que s'empri per acarar delictes nacionals i no només transfronterers.
També volen que les dades estiguin disponibles durant “un llarg període de temps” després del vol i no un mes com es va plantejar en les negociacions, ni un any com exigia França.
