La gestió espanyola de la crisi terrorista revifa Rajoy
Sánchez pugna per mantenir el perfil estadista i rebaixa el to bel·licista
Rivera mira de fer-se un forat i festeja el vot més conservador
Iglesias modera el to i es posa a disposició de La Moncloa
Maniobres i tàctiques a Madrid al voltant del debat sobre la seguretat que ha provocat l'atac terrorista de París. Conscient del tràngol electoral que es va haver d'empassar arran de l'atemptat de l'11-M, Mariano Rajoy s'ha instal·lat en la prudència –que els seus detractors tradueixen en “la clàssica estratègia de l'immobilisme”– i fa el contrari del que va fer José María Aznar el 2004: defuig la paraula guerra i procura involucrar en l'estratègia de La Moncloa els principals partits polítics, excloent, això sí, CDC i ERC. La precampanya per al 20-D, doncs, ha quedat anestesiada i aquesta situació dóna oxigen a Rajoy. Primer amb la tensió entre Catalunya arran del 27-S i ara amb l'amenaça gihadista, el líder del PP torna a agafar embranzida en les enquestes després d'haver tocat fons.
Entremig, el PSOE –que té firmat el pacte antigihadista amb el PP– no vol desaparèixer de la foto i procura vendre una imatge d'estadista de Pedro Sánchez, alhora que rebaixa el seu to aparentment bel·licista, després que en els últims dies semblés favorable a una intervenció militar, sota el paraigua de l'ONU. Ahir, des del seu equip es puntualitzava que el que proposa el secretari general quan reclama a Rajoy que sigui més “proactiu” no és que se situï al costat de França per atacar Síria, sinó que s'avanci i faci propostes a l'Eliseu en matèria tant de reforç militar en algunes zones en conflicte on ja hi ha tropes espanyoles o en l'optimització d'espais estratègics com ara la base de Morón.
Mentrestant, els grups emergents tampoc no volen quedar al marge del debat, encara que, com en el cas d'Albert Rivera, de Ciutadans, intenti tensar el votant més ultra del PP demanant que l'Estat s'involucri en una intervenció militar. “Rivera vol colar-se al debat donant cops de colze”, s'ironitza des del PSOE posant en relleu l'ansietat mostrada pel dirigent català per situar-se en el mateix nivell del bipartidisme. Rivera, si més no, va rebre per totes bandes, i Pablo Iglesias, de Podem, evocava la foto de les Açores assegurant que el de C's es deleix per poder-la protagonitzar. “Em sap greu escoltar un polític jove amb el mateix discurs que Aznar”, afegint que en aquest debat ha vist Rajoy “més sensible i més prudent”.
“Sense límits”
El to del discurs d'Iglesias ha fet un tomb radical. Tant és així que, després de criticar durament el pacte antigihadista i qualificar-lo de “revenja”, ara es mostra extremament col·laboracionista amb La Moncloa encoratjant Rajoy a obrir un fòrum de debat en què Podem participarà sense establir “cap límit”. Iglesias, si més no, insisteix a encapçalar el no a la guerra i el no a la retallada de llibertats, mentre emfasitza que una de les solucions és “tallar l'aigua al peix”, és a dir, eliminar el finançament a Estat Islàmic.
