La policia belga va interrogar els germans Abdeslam abans dels atacs
No els va trobar perillosos ni tampoc va alertar França, tot i considerar-los radicals
La mare d'un suïcida ja havia avisat que era “una olla de pressió”
La policia belga va interrogar els germans Abdeslam, el gihadista suïcida Brahim (31 anys) i el fugitiu Salah (26), abans dels atemptats de París, però els va deixar anar perquè no els va considerar perillosos. “Sabíem que s'havien radicalitzat i que intentarien viatjar a Síria, però no ens van mostrar cap senyal que ens fes pensar que podrien ser una amenaça”, va reconèixer ahir el portaveu del parquet federal, Eric van der Sypt. I el que és pitjor: tot i tenir-los fitxats com a radicals, no van avisar ni compartir aquesta informació amb els serveis d'espionatge francesos. “Fins i tot havent-los avisat, no crec que els haguessin pogut aturar”, es va atrevir a defensar Van der Sypt.
La descoordinació lamentable, la laxitud i el desgavell de la seva lluita antiterrorista, i el ridícul internacional que Bèlgica, fàbrica de gihadistes, està fent aquests dies sembla no tenir límits. Si la policia belga hagués avisat la francesa del perill, els agents que van aturar Salah Abdeslam quan fugia de la massacre de París no l'haurien deixat escapar. Ni tampoc Àustria, que al setembre li va demanar els papers a la frontera alemanya i el va deixar continuar. Ni tampoc Holanda, que al febrer el va parar en un control i li va confiscar cànnabis, segons es va saber ahir.
Bèlgica, fragmentada i ingovernable, amb vuit parlaments diferents, dinou alcaldes només a la capital, a Brussel·les, i sis forces policials separades, que no parlen entre elles ni comparteixen informació, és un viver del gihadisme, la pedrera d'Estat Islàmic a Europa.
Els germans Abdeslam es van aprofitar d'aquesta descoordinació entre serveis secrets, gelosos de compartir la informació sensible antiterrorista, i en van tenir prou amb fer 300 quilòmetres en cotxe, tres hores fins a París, per cometre la massacre. Brahim va intentar viatjar a Síria, però només va aconseguir arribar fins a Turquia i la policia belga el va interrogar a la seva tornada a casa, a Molenbeek, però no va trobar “proves que hagués participat en activitats terroristes”. I a Salah els agents el coneixien per petits robatoris, tràfic de drogues i un atracament amb el seu amic Abdelhamid Abbaoud, el suposat cervell dels atacs.
La mare d'un altre dels terroristes kamikazes de París, el belga Bilal Hadfi (20 anys), que es va immolar a l'Estadi de França a Saint Dennis, també havia avisat que el seu fill era una “olla de pressió”. “Podria esclatar en qualsevol dia”, va advertir Fàtima en una entrevista al diari La Libre Belgique, només deu dies abans que fes explotar la seva armilla amb explosius en l'amistós França-Alemanya. Una de les seves professores a l'institut on estudiava electricitat va advertir la direcció del centre que Hadfi havia justificat a classe els atemptats de Charlie Hebdo defensant que calia aturar “els insults a la religió” i “posar fi a la llibertat d'expressió”.
Brussel·les reforça ara el control d'armes
Amb 129 morts i gairebé un any de retard, des que França ho va demanar després dels atemptats de Charlie Hebdo, la Comissió Europea va aprovar finalment ahir reforçar el control d'armes i, en concret, dels kalàixnikov que s'han fet servir a París. Brussel·les pretén endurir la normativa perquè cap particular pugui adquirir determinats tipus d'armes semiautomàtiques, com ara els kalàixnikov, així com controlar més la venda per internet, especialment de parts d'armes i de munició. “És molt important entendre que cal reforçar el control d'armes, necessitem actuar per protegir els nostres ciutadans del mal que fan els kalàixnikov de contraban”, va admetre l'eurocomissari d'Interior, Dimitris Avramópulos. La Comissió també proposa “endurir les normes per a l'adquisició online”, per evitar que es puguin comprar “armes, parts d'armes o munició per internet”. També es vol millorar l'intercanvi d'informació entre estats.
