Solidaritat civil ferma i poc més que retòrica política
Els líders europeus es mostren furiosos i ofereixen col·laboració en la lluita contra el terror
A tot el continent es mostra repulsa contra la barbàrie sense que els polítics puguin concretar la resposta
Vint-i-quatre hores després que s'haguessin començat a conèixer els dramàtics esdeveniments de París, va tenir lloc una vetlla amb espelmes davant de la columna de Nelson, al cor de Londres. Silenci i consternació. Trafalgar Square, seu del famós monument, i Knightsbridge, un dels més exclusius carrers de la ciutat, on hi ha situada l'ambaixada francesa al Regne Unit, van ser els dos escenaris on els britànics es van arribar per expressar el dolor i la solidaritat amb les víctimes dels atemptats, i el rebuig contra un terrorisme que cada vegada té més aspecte de guerra oberta.
Arreu del continent europeu, des de Munic fins a Copenhagen o Berlín, des de Brussel·les fins a Roma, Amsterdam, Praga o L'Haia, es van succeir al llarg del dia escenes semblants: espelmes, flors, missatges de condol i improvisats cartells amb què expressar ràbia i impotència. Perquè Europa era ahir un continent en estat de xoc, després que una de les ciutats més representatives patís una, una altra –i ja són sis al llarg de l'any en tot el territori francès– sacsejada brutal.
La resposta dels diferents mandataris europeus no es va fer esperar. A Downing Street, després de reunir el comitè de seguretat Cobra, el primer ministre britànic, David Cameron, va ser rotund: “El nivell de l'alerta [antiterrorista, que indica la serietat de l'amenaça a què fa front la Gran Bretanya] és greu, i ho seguirà sent”, va dir. Elevar-lo un grau més significaria que els serveis de seguretat del país tindrien la sospita que un atac seria imminent. En qualsevol cas, els fets de París demostren que Estat Islàmic ha aconseguit un “nou grau de planificació i coordinació, i una major ambició per dur a terme actes massius contra població civil indefensa”. Cameron va afirmar també: “Els valors dels francesos són els nostres valors, el seu dolor és el nostre dolor, la seva lluita és la nostra i junts derrotarem aquests terroristes.”
Missatge obligat davant el desconcert i alhora una assumpció implícita d'impotència, reconeixement que la seguretat absoluta no existeix enlloc de cap societat oberta. Downing Street va assegurar que el premier viatjaria avui a Turquia, per la cimera del G20, on té previst mantenir converses amb la resta de líders assistents per tractar com “posar fi a l'amenaça del terrorisme islamista, ja sigui a París, Ankara, el nord del Sinaí, Síria o l'Iraq”.
Per la seva banda, el primer ministre holandès, Mark Rutte, es va expressar amb la mateixa contundència que Cameron: “Estat Islàmic és el nostre enemic i és per això que estem en guerra. No estem en guerra amb una religió o contra l'islam. Els terroristes tenen un objectiu, desestabilitzar la nostra civilització occidental. La millor resposta que podem donar a aquests bàrbars és no dividir-nos. Els nostres valors i el nostre Estat de Dret són més forts que el fanatisme d'un petit grup.”
A Itàlia, al seu torn, el primer ministre, Matteo Renzi, va anunciar que el seu govern enfortiria les mesures de seguretat perquè “el risc de nous atacs no ha de ser subestimat”. En una al·locució televisada, Renzi també va dir que Itàlia estava al costat de França després “d'uns atacs contra tota la humanitat [la mateixa expressió utilitzada per Obama en la seva compareixença a la Casa Blanca] i contra la nostra forma de vida”.
Oferint el seu condol als familiars i tots els francesos, el president eslovac Andrej Kiska va assegurar que estava commocionat i furiós pels atacs. “Els terroristes de nou han assassinat un munt de persones a París per estendre la por i l'odi entre nosaltres, a Europa. Per difondre el mal i el caos. Després d'una nit tan dura, Europa necessita més unitat i ha d'emprendre una acció real. El terrorisme mai destrueix la democràcia i la llibertat a Europa si som capaços de defensar els nostres valors: en conjunt i amb decisió.”
Les reaccions de suport i solidaritat amb París van arribar també des de Praga, Atenes, Hèlsinki o Kíev, entre altres capitals europees.
La nota dissonant la va posar Polònia, però, ja que el futur ministre d'Afers per a Europa, Konrad Szymanski, que prendrà demà possessió del càrrec després de la victòria electoral el mes passat del conservador i euroescèptic Partit de la Llei i la Justícia (PiS), va afirmar que el seu país no pot acceptar immigrants traslladats sota un sistema de quota de la Unió “després dels atemptats de París sense garanties de seguretat”, un comentari que pot soscavar greument la política de refugiats a què, molt tímidament, s'ha compromès la UE.
En el decurs d'una conferència de premsa, Szymanski va dir que “els atacs suposen la necessitat de revisió més profunda de la política europea cap a la crisi migratòria”. I va reblar: “Només acceptarem refugiats si tenim garanties de seguretat. Aquesta és una condició clau, però avui és un signe d'interrogació que s'ha posat al costat de tot Europa.”