Ruptura sense investidura
El Parlament aprovarà la resolució d'inici de la creació de l'estat català sense un acord sobre el president
Mas assumirà el contingut de la declaració que ha d'aplicar el futur govern mentre l'Estat mira Forcadell
La CUP insisteix en Munté tot i la negativa convergent
Unitat amb el projecte, divisió sobre el lideratge, incertesa sobre l'esdevenidor del procés. En el primer aniversari de la consulta del 9-N, Junts pel Sí i la CUP aprovaran aquest matí al Parlament la resolució d'inici de la creació de l'estat català en forma de república i, unes hores després, Artur Mas pronunciarà el discurs d'investidura amb la pràctica certesa que ni demà ni dijous obtindrà el suport necessari de la CUP per mantenir-se com a president de la Generalitat. Els convergents veuen molt difícil (tot i que es neguen a pronunciar la paraula impossible) que la negativa dels cupaires a acceptar Mas s'acabi transformant en el “miracle” que l'expresident del Parlament Joan Rigol demanava ahir des dels micròfons de Catalunya Ràdio.
Mas ha treballat durant el cap de setmana en el contingut de la seva intervenció, en què s'espera que assumeixi els mandats de la resolució de ruptura. El text sentencia que la desconnexió no se supeditarà a les institucions de l'Estat espanyol i, en particular, del Tribunal Constitucional. Els seus magistrats ja estan preparats per rebre la impugnació anunciada per La Moncloa i per suspendre automàticament l'aplicació de la declaració. Només un inesperat pas enrere de Mas en el discurs d'investidura, producte de la pròpia reflexió i del cansament personal, podria imprimir un gir en el guió ja escrit d'aquest dilluns destinat a rebentar el sac de les jornades històriques. CDC, amb tot, no només fa pinya amb el seu líder, sinó que és el principal dic que n'impedeix la sortida política. O Mas o eleccions al mes de març, insisteixen fonts del partit.
Confrontació i divisions
Madrid ja no visualitza només el president de la Generalitat com l'objectiu a desactivar per intentar frenar la via unilateral. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, és ara la preocupació més immediata del govern espanyol. El PP va promoure la reforma de la llei del TC per canalitzar l'aplicació de multes i suspensions ràpides dels càrrecs desobedients, esquivant les garanties que requereixen els processos judicials i que permeten, per exemple, que Mas es mantingui al capdavant de la Generalitat tot i la impugnació del TSJC per la querella del 9-N. Si el Parlament és el primer a desacatar el TC, Forcadell podria ser la primera a patir la bel·ligerància del PP, del PSOE i de C's, que han fet pinya amb Mariano Rajoy en l'espiral diabòlica d'interessos electorals fins al 20-D.
La resposta de les institucions de l'Estat agafa els partits independentistes en la dialèctica de pressions públiques sobre la investidura i enmig de les negociacions sobre el què, el com i el quan d'aquest imbricat procés. Després de l'annex social afegit divendres a la declaració –en què CDC fa marxa enrere en algunes de les polítiques aplicades pel seu govern–, JxSí i la CUP han de tancar encara el pla de xoc social i el desenvolupament d'un procés constituent de base participativa.
El govern en funcions, a més, afrontarà a partir d'avui una etapa inèdita de confrontació amb l'Estat amb la debilitat de les divisions internes entre els consellers, provocades per les altes exigències de la CUP amb la resolució sense que s'hagi desencallat la investidura. Al consell executiu interí també s'esperen canvis. Mas ha de rellevar ara el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que serà el candidat convergent el 20-D dins de la coalició Democràcia i Llibertat.
Dos diputats de la CUP
CDC confiava que el pacte sobre la declaració de ruptura i l'annex d'impacte social que tiraran endavant avui fossin suficients perquè almenys dos diputats de la CUP donessin el sí necessari en la segona votació, la de dijous, en què n'hi ha prou amb una majoria simple.
Però els d'Antonio Baños ho neguen rotundament. Mantenen el rebuig al nom de Mas i plantegen sense embuts –amb l'amenaça que seran ells mateixos els que prendran la iniciativa parlamentària– els noms alternatius de l'actual vicepresidenta, Neus Munté, i del cap de llista de JxSí, Raül Romeva, que avui recuperarà protagonisme a la cambra defensant la declaració de trencament amb l'ordre constitucional. El diputat Benet Salellas ho reiterava ahir a RAC1. Julià de Jòdar, un dels diputats més assenyalats perquè es desmarqui del grup, tot i que ho ha desmentit reiteradament, evidenciava que la CUP infringeix a consciència les regles conegudes amb què els partits catalans han regit les negociacions clàssiques: “Nosaltres entenem que JxSí encara està fent una guerra de posicions, però ells no entenen que ja hem entrat en una guerra de moviments.”
Repartiment de culpes
Aquest segon 9-N, fixat en el calendari per l'esgotament de tots els terminis legals, marca a partir de demà, des de la primera votació d'investidura, un nou horitzó temporal de dos mesos. JxSí i la CUP tindrien marge fins al 10 de gener per arribar al complicat acord abans d'unes altres eleccions catalanes, amb la complexitat afegida que el 20-D sacsegi les peces del tauler en què es juguen les negociacions. Mas torna a llançar el dau aquesta tarda amb el discurs d'investidura. Si fracassen les converses, s'acaba el procés? La pugna per imposar el relat dels fets ha començat. “Al pas que van, no tindrem pas la desconnexió”, va dir Núria de Gispert alertant la CUP. Per Salellas, ningú desitja uns nous comicis.
LES XIFRES
Per què no hi pot haver cap diputat que amagui el vot a Mas
El debat de la resolució de ruptura comença avui a les deu del matí, i es farà conjuntament amb la proposta de Catalunya Sí que es Pot sobre la priorització d'un pla de rescat ciutadà i l'inici d'un procés constituent. Els partits constitucionalistes demanen que la votació no sigui secreta perquè es puguin demanar responsabilitats posteriors als diputats que hi votin a favor. JxSí ja va aclarir que en tindran la llista. El primer debat d'investidura comença a les cinc de la tarda. Artur Mas farà el discurs, però els partits no intervindran fins demà. Es preveu que la primera votació sigui demà a la tarda. Mas necessitaria 68 diputats per ser investit, una majoria absoluta impossible amb els 62 de JxSí. Dijous serà la segona votació, en què es requereix majoria simple: més vots del sí que del no. Els del no sumen 63 escons (C's, el PSC, CSQP i el PP), així que JxSí necessita que almenys dos dels deu diputats de la CUP hi votin a favor i la resta s'abstinguin. Els d'Antonio Baños ho rebutgen de totes les maneres possibles. Si un sol diputat dels de Lluís Rabell donés el sí i la CUP s'abstingués, Mas també seria president. Però són molt lluny d'això. En qualsevol cas, la votació serà pública per crida. És a dir, els diputats respondran d'un en un i en veu alta.
Neus Munté: un nom de present i de futur en plena refundació
La CUP no amaga que acceptaria Neus Munté com a presidenta de la Generalitat per dues raons: pertany al sector socialdemòcrata de CDC i no està esquitxada per cap cas de corrupció. Amb independència del criteri dels cupaires, el de Munté és un nom en ascens entre els convergents des de fa mesos. El seu nomenament com a vicepresidenta i portaveu de l'executiu amb la sortida d'Unió de la Generalitat va fer visible un lideratge alternatiu que es coïa a foc lent en l'entorn de Mas. El seu nom és de present i de futur en una CDC submergida en un complicat procés de refundació que la durà a desfer-se de la sigla i de la seu, dos símbols de les hipoteques del passat. El congrés serà al febrer si no hi ha eleccions al març. Una de les apostes per a la successió de Mas és el repartiment de funcions: diferenciar el presidenciable o candidat de la persona que ha d'executar la maquinària interna del partit des de la secretaria general. En aquesta estructura, Munté ocuparia el primer lloc i Jordi Turull sona cada cop amb més força per al segon, mantenint la presidència del grup parlamentari. Diverses fonts situen Josep Rull com a futur conseller.
El silenci d'ERC i l'intent de construcció d'una nova majoria
ERC s'ha mantingut en un segon pla durant la pugna entre CDC i la CUP per la investidura d'Artur Mas. La seva exclusió de la batalla dialèctica des de l'endemà del 27-S la pot preservar del repartiment de responsabilitats que els convergents i els cupaires intentaran fixar en l'imaginari col·lectiu si no arriben a un pacte abans del 10 de gener, la data límit per a la investidura abans de la convocatòria automàtica d'unes altres eleccions al març. Més enllà de la formació del futur govern i del pes intern que hi assumiria Oriol Junqueras si prosperen les complicades negociacions per la investidura, ERC pot guanyar força política dins de JxSí en cas que el 20-D quedi per davant de Democràcia i Llibertat, la coalició que lidera CDC amb Demòcrates de Catalunya i Reagrupament. Presentant-se per separat dels convergents a les espanyoles, els republicans tornen a pugnar per l'hegemonia política a Catalunya i, alhora, per esdevenir la força majoritària de l'independentisme, una etiqueta fins ara reservada a CDC. Els estrategs republicans tenen clar en quina direcció poden guanyar terreny. El 20-D intentaran ampliar la base electoral amb l'electorat metropolità i d'esquerres, més proper a les llistes de confluència o a la CUP.
