El TC es podria decantar per no suspendre el debat sobre la declaració independentista
Fonts del tribunal recorden que la jurisprudència es decanta per permetre la discussió política
El Tribunal Constitucional (TC) ja ha posat a mans dels lletrats i els seus serveis jurídics els preparatius del debat d'aquest dijous on decidirà si admet a tràmit o no els tres recursos que C's, PSC i PPC han presentat contra l'acord de la Mesa del Parlament sobre la declaració de ruptura, i també si adopta les mesures cautelars (sense escoltar les parts) que li reclamen C's i PPC perquè suspengui els acords i, per tant, impedeixi que la declaració es pugui debatre el ple del Parlament de la setmana que ve. Fonts del TC han explicat que la jurisprudència es decanta per permetre la celebració de debats parlamentaris . D'aquesta manera malgrat que el TC podria admetre a tràmit els recursos –partint de la seva adequació formal– també es podria decantar per no acceptar les mesures cautelars.
Després que els presidents dels grups parlamentaris de C's, PSC i PPC hagin registrat davant les càmeres els seus recursos contra la decisió de la Mesa del Parlament de permetre el debat en ple, els magistrats han trigat poc menys de dues hores a fer pública una nota on anunciaven la seva determinació de debatre la qüestió aquest mateix dijous. Una celeritat poc habitual –però no inaudita perquè s'ha donat en casos de custòdia de menors– que el TC justifica per la necessitat d'esvair abans de dilluns –data prevista per a la celebració del ple al Parlament¨si adopta o no les mesures cautelars que demanen C's i PPC.
El ple comença a les 10 i els magistrats hauran de decidir si admeten els recursos a tràmit, cosa que habitualment es produeix si no hi ha defectes de forma. També si apliquen o no la suspensió cautelar dels acords de la Mesa, tal com demanen C's i PPC. Siguin quines siguin aquestes decisions les justificaran en una providència on exposaran els arguments jurídics que els porten a concloure que cal estudiar el cas i suspendre, o no, el debat de la declaració independentista al ple.
Les mesures cautelars que demana, per exemple, el PP, implicarien que els magistrats adoptessin la decisió de suspendre els acords de la Mesa i el debat en ple sense escoltar les partís, i tampoc la Fiscalia. En tot cas, si es decantessin per aquesta solució sí que obririen un termini breu de temps perquè totes les parts presentessin les seves al·legacions, malgrat que la decisió ja estaria presa.
En tot cas, fonts del TC assenyalen que els precedents són favorables a que es permeti el debat de qüestions polítiques als parlaments. Com a referència, la declaració de sobirania del Parlament del 2013, que es va poder debatre a la cambra catalana i que posteriorment va ser suspesa per unanimitat pel mateix Tribunal Constitucional. En aquella sentència, malgrat que considerava que la declaració era inconstitucional, també afirmava que existia una “interpretació constitucional” del dret a decidir entès com una “aspiració política a la que s'arribi mitjançant un procés ajustat a la legalitat”.
El TC encara tindria oberta una altra possibilitat per resoldre la qüestió abans de dilluns, que és la data en que es preveu que tingui lloc el ple del Parlament. Consisteix en la convocatòria d'un ple extraordinari per abordar únicament aquesta qüestió. Tindria lloc, si es produís, entre divendres i dissabte, però ara per ara no es confirma aquesta possibilitat.
Per últim, en el cas que el ple se celebri i s'hi aprovi la declaració de sobirania els magistrats tindran sobre la taula l'endemà de la seva aprovació un recurs del Govern espanyol, tal com ha reiterat aquest dimecres Mariano Rajoy. Aquest recurs portaria incorporada la petició de suspensió cautelar que recull l'article 161.2 de la Constitució, de manera que la declaració independentista quedaria automàticament suspesa per un termini de cinc mesos ampliable a criteri del TC.
Els magistrats volen evitar que el debat sobre la declaració independentista transmeti de nou una imatge de divisió al sí de la seva institució, tal com va passar durant els debats de l'Estatut, i això implica no elevar decisions sobre qüestions on existeixen diferències de fons, com podrien ser les mesures cautelars que demanen PPC i C's. Per contra, el PSC no ha introduït al seu escrit de 34 pàgines cap petició en aquest sentit, i només reclama que el tribunal declari nul·la –quan pertoqui- l'acord de la Mesa del Parlament.
