Forcadell, presidenta del Parlament
ERC proposa l'exlíder de l'ANC per presidir la cambra
El pacte de Junts pel Sí preveia que els republicans ocupessin el segon càrrec més important del país
L'elecció està previst que es faci aquest divendres en el ple de constitució del Parlament o dilluns vinent
Carme Forcadell serà la nova presidenta del Parlament. Aquest és el nom que ha proposat ERC, que, segons l'acord que va subscriure amb CDC abans de les eleccions, havia de presidir la segona institució del país. D'aquesta manera, l'expresidenta de l'ANC substituirà Núria de Gispert en una votació que es farà aquest divendres o dilluns de la setmana vinent en el ple de constitució de la cambra. La seva elecció és gairebé segura al cent per cent i només una jugada estrambòtica i surrealista podria canviar l'escenari.
Els últims dies, la direcció d'ERC tenia dos noms damunt la taula per dirigir la seu del legislatiu en els pròxims divuit mesos: Anna Simó, que en l'últim mandat havia estat vicepresidenta del Parlament i que actualment és adjunta a la presidència del partit, i Carme Forcadell, que durant tres anys va presidir l'ANC. Fins i tot, abans de les eleccions, s'havia plantejat la possibilitat, tal com va avançar aquest diari, que Junqueras encapçalés la cambra catalana, però aquesta opció va anar perdent força i, sobretot després dels resultats del 27-S, ERC va considerar que el paper del líder republicà havia de ser més potent –és probable que s'incorpori al govern–. Finalment, doncs, el nom escollit ha estat el de Forcadell, mentre que Simó serà la secretària primera de la mesa. Un gest que, segons fonts republicanes, demostra un grau de “generositat”, perquè el càrrec corresponia al partit i l'ha “cedit” a una independent –això sí, propera a les tesis d'ERC.
L'equip negociador d'ERC va comunicar ahir a la tarda el nom de Forcadell tant al seu soci de candidatura, Convergència, com a la CUP, amb la qual estan en converses per a la configuració de la mesa, el full de ruta i també la possible investidura de Mas. Ara aquesta decisió haurà de ser ratificada en el primer ple de constitució del Parlament, que encara no té una data confirmada. S'especula que podria ser aquest divendres o dilluns de la setmana vinent, que és el dia límit. Per a l'elecció del president de la institució, cada diputat ha d'escriure el nom d'un sol candidat en una papereta i en la primera votació ha d'assolir la majoria absoluta. Si no és així, s'ha de repetir la votació entre els dos diputats que s'hagin acostat més a la majoria i guanya qui té més vots. Per tant, el funcionament és diferent de la investidura del president de la Generalitat –que necessita majoria absoluta o simple–, i en el cas del Parlament només es podria canviar la tria de Forcadell si els 63 parlamentaris de Ciutadans, el PSC, el PP, Catalunya Sí que es Pot i la CUP votessin un mateix nom. Una possibilitat que és del tot impensable.
Llarga trajectòria
Nascuda a Xerta (Baix Ebre) l'any 1956, Carme Forcadell i Lluís és llicenciada en filologia i ciències de la comunicació. La seva carrera professional la va començar com a professora de llengua i literatura catalanes, i ha exercit com a coordinadora de programes per a la normalització lingüística del Departament d'Ensenyament (1992-2004). Va formar part de l'executiva nacional d'ERC del 2001 al 2004 i va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell entre el 2003 i el 2007, a banda d'ocupar altres càrrecs dins del partit.
Vinculada a organitzacions i moviments compromesos amb la llengua i la cultura catalanes, Forcadell ha estat membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua i vocal d'Òmnium Cultural de Sabadell fins al 2013, també va ser fundadora de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència i vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir.
L'abril del 2012 va ser escollida presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Reelegida el 2013 i el 2014, ho va ser fins al maig del 2015, quan va ser rellevada per Jordi Sànchez. Forcadell és considerada una de les ànimes del procés per la pressió que va fer des de l'ANC, juntament amb Òmnium Cultural, quan la majoria dels partits tenien una posició tèbia en relació amb les tesis independentistes. Sota la seva presidència, es van celebrar tres de les grans fites de l'independentisme: la manifestació de la Diada del 2012, la Via Catalana del 2013 i la V de la Diagonal de l'any passat.
Una de proclames més cèlebres que han quedat en el record va ser quan en la Diada de l'any passat va fer una crida a Artur Mas –“President, posi les urnes”– per reclamar un referèndum perquè els catalans poguessin expressar la seva opinió sobre el futur del país. Justament per això, quan finalment es va convocar la consulta del 9-N, l'entitat s'hi va involucrar activament, fins i tot després de la negativa del govern de Mariano Rajoy a autoritzar-la. La tasca de Forcadell també ha obtingut diversos reconeixements. L'any 2014 va ser guardonada amb el premi Joan Blanca de la vila de Perpinyà, que reconeix el compromís en defensa de la cultura i de la identitat catalanes.
Al mes de juliol va acceptar concórrer com a número dos de la llista de Junts pel Sí per a les eleccions del 27-S, de les quals va sortir com a diputada electa.
Dos presidents d'ERC
Des de la restauració de la democràcia, dos dirigents d'Esquerra han ocupat la presidència del Parlament. Heribert Barrera, durant el govern de Jordi Pujol, va exercir el càrrec des del 1980 fins al 1984, mentre que Ernest Benach ho va fer en els dos tripartits: del 2003 al 2010. L'última presidenta ha estat Núria de Gispert, durant dues legislatures: del 2010 fins a aquest any.
LES XIFRES
Puig no veu acord abans del 20-D
“El model econòmic de Junts pel Sí i el de la CUP són molt diferents, en alguns aspectes incompatibles, i hi ha algunes línies vermelles que no hauríem de creuar”, afirmava ahir el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, davant de l'auditori empresarial reunit en unes jornades organitzades per Esade a Món Sant Benet. Davant d'aquesta evidència, el conseller posa en dubte que sigui possible arribar a un acord ràpid d'investidura amb la CUP i pronostica que el govern actual haurà de continuar en funcions fins després de les eleccions espanyoles, perquè no serà possible investir un president ni en primera ni en segona convocatòria. En aquest sentit, Puig recorda que Junts pel Sí no té avui cap altra alternativa que la CUP. El conseller no creu que sigui possible un acord d'investidura o legislatura amb Ciutadans després de les eleccions espanyoles.
