Merkel es mostra disposada a accelerar el procés d'adhesió de Turquia a la UE
La cancellera alemanya demana a canvi que les autoritats turques col·laborin en la gestió del flux de refugiats procedents de Síria
Berlín i Ankara coincideixen que la solució a l'actual crisi passa per un compromís polític que posi fi a la guerra a Síria
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha apuntat aquest diumenge que un acord amb Turquia en matèria de refugiats també inclouria l'obertura de nous capítols en el seu procés d'adhesió a la UE. A més, ha considerat que aquesta qüestió s'ha d'accelerar en aquest marc de la crisi humanitària.
Merkel ho ha plantejat en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, després d'una reunió en què han abordat com la UE i Turquia poden col·laborar per gestionar aquesta crisi humanitària.
Els dos caps de govern han acordat posar en marxa un procés per accelerar alguns aspectes pendents de la proposta d'incorporació turca a la Unió Europea a canvi de la col·laboració de les autoritats turques en la gestió del crític flux d'immigrants i refugiats procedents majoritàriament del conflicte sirià.
Després de la trobada, la dirigent alemanya ha garantit que el seu país farà tot el possible per accelerar l'accés d'Ankara al bloc europeu.
En aquest sentit, ha apostat per començar les negociacions amb Turquia per les condicions polítiques i monetàries. Ha advertit, però, que a continuació s'hauran de centrar en els Drets Humans, Justícia, Llibertat i Seguretat, que estan reflectits en els diferents capítols del marc legal que regula els acords d'adhesió.
“Alemanya està preparada per obrir el capítol 17, i començar amb els preparatius dels capítols 23 i 24. Podrem parlar després sobre els detalls”, ha apuntat.
Pel que fa al pla de la UE per donar a Ankara 3.000 d'euros per atendre els refugiats, ha admès que aquesta suma no sortirà dels fons que la Unió ja ha assignat a aquest país. “Turquia vol diner a part, jo ho entenc. Entenem que és diner afegit [a les partides d'adhesió comunitària] i així ho parlarem”, ha confirmat.
Un altre punt que Brussel·les negocia amb Ankara és la liberalització del visat per als ciutadans turcs, una qüestió que porta anys associada al compromís de Turquia d'acceptar la devolució d'immigrants indocumentats.
Solució política a la crisi siriana
Tant Merkel com Davutoglu han coincidit que la solució a l'actual crisi passa pel fi de la guerra a Síria a través d'una solució política i negociada entre les parts implicades.
En aquest sentit, Davutoglu ha transmès la seva preocupació davant la possibilitat que la nova campanya liderada per les forces del president sirià a Alep, dividida entre l'Exèrcit, rebels i gihadistes, pugui causar una nova onada de refugiats. Per aquest motiu, ha reiterat la necessitat d'obrir una “zona de seguretat” al nord de Síria per gestionar millor l'arribada d'immigrants a territori turc.
De la seva banda, Merkel ha plantejat que per reduir l'arribada de desplaçats sirians a Europa no només cal donar suport econòmic a Turquia perquè es faci càrrec d'ells, sinó també trobar vies de trasllat legal cap als països de la UE.
“La immigració il·legal no és una solució. Un país en solitari no pot assumir l'emigració o la fugida de gent en dificultats. Hem de tenir una migració regulada i coordinada, i hem de veure formes de donar suport a Turquia i com possibilitar una migració regulada cap a la UE”, ha subratllat.
Al seu parer, aquesta migració ordenada s'ha de coordinar “entre governs i no pagant als traficants els diners que podríem necessitar per donar educació als fills dels refugiats o accés a la salut”.
“Cal donar més legalitat ha un procés que ara és massa il·legal”, ha resumit.