Mas: demòcrata o delinqüent?
Mas denuncia una “causa política” i declara pel 9-N en un TSJC rodejat per milers de manifestants
Avisa que podria desacatar una inhabilitació si Catalunya fos un estat
En el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, Artur Mas va matinar, a quarts de nou va fer l'ofrena al president màrtir al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; es va desplaçar fins a la tomba de Companys, al fossar de la Pedrera, i tot seguit es va dirigir a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat pel procés participatiu del 9-N. Des de dalt de les escales de l'entrada del Palau de Justícia, abans de travessar-ne la porta, va saludar amb la mà els milers de congregats, dibuixant les quatre barres amb els dits. L'acompanyaven els membres del govern, representants dels partits sobiranistes i els 400 alcaldes que el van acompanyar en comitiva. Després, des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, el president va situar l'episodi en el terreny de la judicialització d'un conflicte polític, i regalava la resolució d'una dicotomia, d'entrada, al jutge instructor: “El tribunal haurà de jutjar si actuar com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent.”
La posada en escena de la declaració presidencial va ser, gairebé, la meitat del missatge que el govern volia enviar dins de Catalunya, a l'Estat espanyol i al món. Responia a la convicció de Mas que “aquesta és una causa política”. I va indignar la fiscalia general de l'Estat, que va denunciar els “atacs” a la independència judicial en un altre comunicat que s'afegia als anteriors del TSJC i del Consell General del Poder Judicial. En aquest cas, però, amb la reserva d'usar “els mitjans legals” a la seva disposició per preservar-la.
La defensa
L'altra meitat del missatge van ser els arguments de la defensa del també líder convergent, amb diferències respecte als esgrimits dimarts per l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però també amb similituds i destil·lant una coordinació evident. Mas tampoc no va respondre a les preguntes de la fiscalia ni de l'acusació i es va erigir en “responsable únic” del
9-N, un procés participatiu que assegura que s'ajustava a la legalitat vigent, als drets fonamentals de la llibertat d'expressió i participació política de la ciutadania, i que va ser executat pels més de 40.000 voluntaris. La tesi de Mas és que, després de la suspensió del procés participatiu, la Generalitat va informar i col·laborar, però no donava ordres ni instruccions a ningú.
La ruptura i la CUP
Les urnes de cartró del
9-N, tanmateix, van reaparèixer com l'avantsala del possible full de ruta del procés, en un context de llargues i hermètiques negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Mas va admetre que podria arribar a desacatar una eventual inhabilitació si arribés en una Catalunya independent. La legalitat catalana sobre l'espanyola, després de la desconnexió. “Depèn del moment en què estiguem de la situació jurídica del país”, va precisar Mas. No era un detall menor en un moment en què els d'Antonio Baños exigeixen a JxSí inaugurar el nou Parlament amb un primer acte de ruptura, que la CUP planteja concretar en una declaració d'incompetència del Tribunal Constitucional. De fet, en la foscor matinal trencada per les torxes a Montjuïc, el convergent Josep Rull va fer una crida a “ignorar” qualsevol resolució judicial injusta. “No hi ha cap llei, cap decisió de cap tribunal que pugui inhabilitar un president democràticament escollit a les urnes”, va sentenciar. Mentrestant, la CUP centrava l'obstinació de Manos Limpias amb el procés d'independència de Catalunya. L'autoanomenat sindicat va anunciar que ha reclamat la il·legalització del partit al Ministeri de l'Interior i als tribunals ordinaris perquè és una “organització criminal”. La formació els va respondre a través de Twitter amb humor, penjant una imatge de l'heroi escocès Braveheart i els seus guerrers ensenyant les parts del darrere.
Baños i David Fernàndez van ser ahir al Palau de Justícia, a tocar dels màxims dirigents de Junts pel Sí, començant per Raül Romeva i Oriol Junqueras, que també venia de rendir homenatge a Companys i va explicar l'acompanyament a Mas com una exhibició de “defensa de la democràcia i de les urnes”. Hi va tornar Unió, sense Josep Antoni Duran i Lleida i amb Ramon Espadaler al capdavant. En canvi, Lluís Rabell, líder de Catalunya Sí que es Pot, va excusar la seva absència per problemes d'agenda, però va condemnar la “judicialització” del 9-N i va justificar la concentració de suport a Mas davant de la seu del TSJC pel “sentiment estès entre la societat catalana de perplexitat i indignació” per la “criminalització” d'una votació que hauria de ser “normal” en democràcia.
La investidura, a banda
Davant de les possibles pressions que pugui sentir la CUP amb vista a la investidura de Mas, seguint l'argument que la imputació presidencial li complica la negativa reiterada a donar-li suport perquè es mantingui al capdavant del govern, Mas va ser taxatiu. El president de la Generalitat va desvincular la declaració d'ahir de la votació pendent, que podria allargar-se, com a màxim, fins al 9 de gener, tot i que la CUP és partidària de tancar un acord abans de les eleccions espanyoles perquè el resultat no capgiri les actuals regles del joc i se supediti el calendari català a l'estatal. “Crec que no hi ha cap motiu per actuar per la via penal”, insistia Mas, que al·legava que l'espai on pertoca donar explicacions polítiques és el Parlament. Afectaran els comicis del 20-D el resultat del procés judicial? Precisament ahir la fiscalia exigia respecte pel “sistema democràtic de divisió de poders”.
