El TSJC examina Mas
El president declara avui al TSJC per la seva imputació arran de la celebració del 9-N
Artur Mas tindrà el suport de centenars d'alcaldes i ciutadans
Avui el Palau de Justícia viurà una nova jornada de mobilitzacions i de suport al 9-N. En aquest cas les concentracions seran més massives que les de dimarts, perquè l'interrogat serà el president de la Generalitat, Artur Mas. De moment ja s'ha confirmat la presència de prop de 400 alcaldes que, sumats als centenars de ciutadans que s'esperen davant del TSJC, donaran suport a Mas, que haurà de donar explicacions sobre el procés participatiu. Unes explicacions que giraran a l'entorn de la defensa de la democràcia i la injustícia que un tribunal pugui encausar un dirigent polític pel simple fet de posar les urnes.
La declaració d'avui de Mas coincideix amb una efemèride històrica, el setanta-cinquè aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys. Aquesta situació carrega molt més de simbolisme una jornada que, per a Mas, començarà a primeríssima hora del matí, quan anirà al castell de Montjuïc i a la tomba de Companys per retre-li homenatge. Després, el cap de l'executiu es dirigirà cap al TSJC, on està citat a les deu del matí. Allà l'esperarà una munió de gent, convocats per l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, i també uns 400 alcaldes que l'acompanyaran durant la seva entrada al Palau de Justícia. Tots aniran amb els símbols representatius del poder municipal –vares, faixins, etcètera– emulant la imatge que es va viure l'octubre de l'any passat quan uns 800 representants municipals van lliurar mocions a favor del 9-N a Mas.
Un cop acabi la declaració com a imputat, el president –que tampoc respondrà a les preguntes de la fiscalia, com ja van fer Irene Rigau i Joana Ortega– anirà fins al Palau de la Generalitat per fer una compareixença pública.
Defensa de les protestes
De la seva banda, l'ANC, Òmnium i l'AMI van carregar contra el TSJC, que va assegurar que les mobilitzacions ciutadanes a favor de Rigau i Ortega, i que avui es repetiran amb Mas, van ser un “atac directe” a la independència judicial i també en va responsabilitzar l'executiu. Segons les tres entitats, aquestes acusacions són “inacceptables”, perquè “coaccionen” el lliure dret de la manifestació i també recorden que el comunicat de l'òrgan judicial pretén desviar l'atenció sobre l'arrel del problema: “la manca de qualitat democràtica de l'Estat espanyol” i el fet que tres representants polítics estiguin “imputats per una consulta democràtica”.
LES FRASES
LES XIFRES
El jutge vol més dades dels 7.000 ordinadors del 9-N
M.PiulachsA banda de les declaracions dels imputats, el magistrat del TSJC, Joan Manel Abril, ha demanat a la Generalitat que ampliï la informació sobre els 7.000 ordinadors portàtils que es van posar a disposició del procés participatiu del 9-N, com divendres passat va sol·licitar el fiscal Emilio Sánchez Ulled.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja va aclarir abans-d'ahir al jutge, que la partida dels ordinadors ja estava prevista pel departament i que van ser entregats als centres, acabada la votació. En la nova providència, de dimarts, el magistrat reclama l'expedient complet amb la factura de l'adquisició dels portàtils, a més de la documentació sobre el transport dels ordinadors als centres de votació, que va generar una segona factura. També sol·licita “tota la documentació relacionada amb qualsevol encàrrec per a la instal·lació d'aplicacions informàtiques als ordinadors”. Finalment, vol tota la documentació, amb una tercera factura girada a Governació, per l'execució de “la solució TIC”.
Pel fiscal, tota aquesta documentació, i d'altra ja sol·licitada, és per determinar si el govern va continuar organitzant la consulta, malgrat l'ordre de prohibició del Constitucional del 4 de novembre, que va arribar a la Generalitat el dia 6.
