El TSJC veu “inadmissible” que el Govern encapçali “manifestacions” a la porta del Palau de Justícia
La Sala de Govern del tribunal diu que la independència judicial “no és un privilegi dels jutges sinó una garantia per als ciutadans”
La Comissió Permanent de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat aquest dimarts “inadmissible” que “representants públics amb funcions de govern” participin i encapçalin manifestacions i concentracions davant del Palau de Justícia, com les que aquest dimarts hi ha hagut en suport a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta, Joana Ortega, per la declaració com a imputades per la querella del 9-N. En un comunicat, el TSJC recorda que la independència judicial “no és un privilegi dels jutges sinó una garantia per als ciutadans”.
En la seva nota, la Sala de Govern diuen que el poder judicial és una “institució essencial en qualsevol societat democràtica” i les seves qüestions tenen interès general i per tant les decisions jurisdiccionals “estan sotmeses al control i a la crítica pública”. Però aquest poder “requereix la confiança de la societat, d'on rau la seva legitimitat”.
Per això, considera que no pot romandre “impassible” davant les concentracions i manifestacions convocades amb “l'objectiu de qüestionar la legitimitat dels jutges i, a més, pretendre influir en la seva presa de decisions”. “Això representa un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial, tot posant en entredit un dels elements essencials de l'estat constitucional”, afegeix el comunicat.
En aquest sentit, assegura que “el qüestionament resulta encara més inadmissible quan respon a una estratègia afavorida, dissenyada i encapçalada per representants públics, alguns amb funcions de govern”. Així, la Sala recorda “el deure de no ingerència, que vincula especialment a aquells que formen part dels altres poders, en els que s'organitza el nostre sistema polític”.
La nota insisteix que “qüestionar de manera interessada que l'actuació dels tribunals només es deu a interessos polítics, promoure la desconfiança social i pretendre estratègies de pressió constitueix una negació de les bases de la convivència política”. Finalitza reclamant “responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat”.
